Les vídues a l'Edat Mitjana. Catalunya Ràdio. En Guàrdia.
Les lleis
medievals no estaven fetes precisament per protegir la dona que perdia
el marit. La viudetat conferia a la dona una certa personalitat jurídica
pròpia, però a la pràctica, això l'empobria i la relegava en
l'ordenament social. La vídua només podia disposar dels béns del difunt
segons els interessos dels fills, havia de vestir amb robes negres
amples sense ornaments ni maquillatge i les segones núpcies, tot i que
no estaven prohibides, no eren recomanades per l'Església. El destí per a
les vídues més ben vist per les jerarquies socials era el retir de la
vida mundana i la consagració a Déu. Mireia Comas, professora d'Història
Medieval de la UB analitza les coartades morals, religioses i
filosòfiques amb què les autoritats patriarcals de l'edat mitjana
controlaven la conducta de l'únic col·lectiu social femení que no
depenia directament d'un home.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada