Estudiar un corrent artístic, comprar un llibre, conèixer la
biografia d'un artista o simplement passejar per les sales d'un museu és
possible gràcies a internet
ISIDRE ESTÉVEZ Barcelona |
Hi va haver un temps, no gaire llunyà, en què només una
minoria podia visitar els museus del món. Això és història, perquè els
canvis econòmics i l'arribada del turisme de masses han democratitzat
els viatges. Però els últims anys un nou factor s'ha vingut a sumar a
aquest moviment de difusió de les grans institucions artístiques del
món: internet. Els museus han reaccionat amb una mica de retard, però
finalment han deixat enrere una certa desconfiança i cada vegada més
exploten les possibilitats de difusió que ofereix la xarxa.
Si fa només uns anys les pàgines web dels museus del món es limitaven a
donar informació pràctica als visitants i a oferir un més o menys breu
sumari de les col·leccions, en l'actualitat els llocs web de moltes
institucions ofereixen un ampli ventall de possibilitats, des d'estudiar
cursos 'online' fins a fer compres en les botigues, passant per
conèixer a fons les obres d'art que acullen. Molts ofereixen visites
filmades en 360 graus. No és en absolut comparable a ser-hi en persona,
és cert; res no pot igualar l'experiència de situar-se a pocs
centímetres d'una obra mestra. Però, acceptant aquest fet, els llocs web
permeten conèixer els museus sense sortir de casa i ofereixen un
avantatge indiscutible: caminar per les seves sales sense les molèsties
que generen unes masses que, malauradament, fan impossible gaudir d'una
visita al British Museum, el Louvre, els museus del Vaticà...
El Louvre, obra a obra
Si ets un estudiant i necessites informació sobre alguna
obra d'art sempre pots recórrer a Google. Però si aquesta obra forma
part de les col·leccions del Louvre estàs d'enhorabona, perquè el museu posa a disposició del públic un volum d'informació molt notable.
Si busquem una obra determinada —com la inevitable 'Gioconda'— tindrem
accés a un sumari amb les dades més destacades de la peça i, cosa gens
habitual, una bibliografia selecta. Una autèntica joia per als que
necessiten fer un treball de curs.
Orsay, les grans històries rere les frases dels artistes
Prenent com a fil conductor cites que podrien semblar
anecdòtiques de Manet, Cézanne, Gauguin i Van Gogh, el museu d'Orsay
proposa una visió original d'alguns dels grans creadors de l'art modern.
De forma clara i lúdica, una sèrie de vídeos ubiquen aquests grans
mestres de la pintura europea i les seves contribucions a la història de
l'art universal. Només una de les possibilitats interactives de la
web del museu parisenc, visita ineludible per als amants dels
impressionistes.
Tate, estudiar art per internet
Són cursos breus, pensats per a persones amb pocs
coneixements d'art. Però resulten interessants i estan ben explicats, i
incorporen el tradicional 'savoir faire' dels anglesos a l'hora d'unir
divulgació i entreteniment. Artistes, comissaris, crítics i escriptors expliquen diferents aspectes relacionats amb l'art en la web de la Tate.
Des del paper de la dona en la història de l'art fins a la relació
entre l'art i el cinema o la literatura… el museu ofereix una sèrie de
cursos gratuïts, configurats a partir de breus clips.
British Museum, el món per a petits exploradors
Si no tenen un nivell adequat d'anglès no ho podran fer
sols, però amb la supervisió d'un adult el British Museum demostra
l'esforç de moltes institucions per superar barreres i obrir-se a tots
els públics. Sembla que un museu com el British, amb milions d'obres
d'art, artefactes i documents de cultures llunyanes, hauria de ser un
territori aliè per als nens. Per demostrar que això no és així ha creat un apartat a la seva web amb tota mena d'activitats lúdiques i pedagògiques pensades per als més petits. Dibuixar un buda, fer menjars d'altres cultures o explorar el món són algunes de les activitats disponibles.
La National Gallery, sense multituds
Té una impressionant col·lecció de pintures, amb algunes
de les obres mestres més importants de tots els temps, des d''Els
ambaixadors' de Holbein fins a la 'Verge de les Roques' de Leonardo;
està situada en ple centre de Londres, la ciutat més visitada del món
(18,7 milions de persones l'any 2014); i l'entrada és gratuïta. Amb
aquests ingredients, no resulta estrany que les sales de la National
Gallery acostumin a estar plenes. Per als amants de les experiències més plàcides, el museu ofereix una visita virtual molt interessant.
Només cal triar la sala i començar la visita. En el cas que vulguem
veure una pintura amb més detall, hi podem clicar a sobre i veure tota
la informació corresponent. Fins i tot podem enviar una postal a algú.
Divertit, educatiu… i agradablement buit (excepte per als amants de les
multituds).
Les obres mestres dels Uffizi, a un clic
Florència, una de les ciutats més extraordinàries del
món, ha sucumbit també a la dictadura del turisme de masses, que ha
omplert els seus carrers de grups de turistes seguint guies amb un
paraigua a la mà. Com que moltes de les persones que entren als Uffizi
tenen poca estona —o poques ganes—, la institució proposa un itinerari
que, en només una hora i trenta minuts, permet conèixer les principals
obres mestres de la galeria, que és tant com dir les principals obres
mestres del Renaixement. Un itinerari que es pot fer 'online' amb una vista de 360 graus i informació de les obres més significatives.
No és cap meravella. En un país amb més patrimoni que recursos o
voluntat, els museus italians s'han quedat aturats en el temps. Amb tot,
aquesta és una eina per fer-se una idea de la importància dels Uffizi, i
gaudir d'algunes de les obres més exquisides de la pintura italiana.
La Sixtina només per a tu
És impossible que un museu que conté obres d'art de
l'antiguitat clàssica, de Rafael, de Leonardo… no es trobi entre els més
visitats del món. Si a això se li suma la Capella Sixtina de Miquel
Àngel el resultat és previsiblement concorregut. Entrar a la Sixtina
requereix reservar amb antelació o fer hores de cua i, en tots dos
casos, un llarg passeig per l'interior dels museus fins a arribar a un
dels santuaris de l'art de tots els temps. Un cop a dins, però,
contemplar les pintures és una missió gairebé impossible, no només per
la multitud sinó pel soroll. Internet ofereix una experiència més plàcida tot i que, això sí, molt limitada:
a la tradicional desgana i falta de modernitat pròpia de tots els
museus italians cal unir-hi la tradicional gasiveria vaticana, que fa
servir imatges minúscules per impedir que els usuaris facin
reproduccions de qualitat d'obres. Hi ha, també, una visita virtual.
Rijksmuseum, espectacularment visual
A qui acabi de visitar la web dels Uffizi o del Vaticà,
la del Rijksmuseum d'Amsterdam li semblarà un prodigi de modernitat. Amb
un bon disseny qualsevol museu hauria de ser capaç de presentar una web
atractiva. Al cap i a la fi, ¿què hi ha més visual que una pintura?
Molts, però, fan pàgines web amb una mentalitat antiga, com si fos un
full volant en versió digital. No és el cas del Rijksmuseum, que explota
al màxim el potencial visual de l'art. Amb una col·lecció que inclou
algunes de les obres més vibrants i exquisides de la història, des de
'La lletera' de Vermeer fins a 'La ronda de nit' de Rembrandt, el museu ofereix visualitzacions a pantalla completa,
tota una festa per als ulls en una època de dispositius grans i
pantalles retina. És més, si t'obres un compte personal pots baixar-te
les reproduccions, alterar-les, refer-les...
Els 'hits' del MoMa
Una altra web del segle XXI és la del Museu d'Art Modern
de Nova York. No només es tracta d'una web molt ben dissenyada, de
navegació fàcil i alhora molt visual; a més, fa servir els recursos
d'àudio i vídeo necessaris per conèixer millor les col·leccions.
T'imagines fer una visita al museu amb un guia només per a tu? Això és
el que t'ofereix el MoMa, tot i que òbviament només amb les principals
obres de la galeria.
Hi ha un apartat, 'Obres més vistes', en el qual si cliquem a cada
obra tenim accés a les dades més importants de la peça, informació
destacada i un àudio on un historiador explica l'obra.
La història de les cultures del món, al Metropolitan
Des de capitells romànics fins a pintures
impressionistes, des de frontals d'altar fins a escultures modernes, el
Metropolitan és un museu on resulta complicat no patir síndrome de
Stendhal. La seva pàgina web no pot mostrar els més de dos milions
d'objectes de les seves col·leccions, però n'hi ha més dels que pots
consumir amb calma: 405.997. Per guiar l'usuari, el museu proposa una sèrie d'itineraris, per artistes, objectes, països i èpoques. Resulta especialment interessant la cronologia que permet seguir la història en diferents parts del món.
El Prado, amb audioguia
Fins fa uns anys l'única manera de conèixer a fons les
col·leccions d'un museu era apuntar-se a una visita guiada. Però
aquestes visites no sempre estan disponibles i, quan ho estan, no
cobreixen tota la col·lecció. L'arribada de les audioguies ha vingut a
solucionar dos problemes: informar els visitants amb llibertat i al seu
ritme, i aportar recursos econòmics als museus. El Prado, però, n'ofereix algunes de gratis a Pradomèdia, l'apartat de la pàgina web dedicat als continguts audiovisuals.
Si cliquem a l'apartat 'Col·lecció' trobarem les obres més importants
del museu, cadascuna d'elles amb una imatge amb alta definició i la
corresponent audioguia.
L'Ermitage, a pantalla completa
Durant dècades residència dels tsars, els cinc edificis
que donen forma a l'Ermitage acullen avui una de les col·leccions d'art
més importants del món. Tot a l'Ermitage és espectacular, començant per
l'arquitectura, una impressionant posada en escena pensada per
impressionar. És cert que les dificultats econòmiques i les vicissituds
polítiques han passat factura al museu, però l'esforç per posar-se al
dia i tractar de tu a tu les principals institucions del món resulta
evident en la pàgina web. Amb un format molt senzill i intuïtiu, la web de l'Ermitage treu el màxim profit de la riquesa de la col·lecció,
i ho fa de forma generosa: a diferència de museus més preocupats pels
ingressos que per la difusió, la galeria russa permet veure les pintures
a pantalla completa. Ara bé, allò que ofereix visualment ho nega a
l'hora de donar informació, limitada a dades bàsiques, com l'autor, la
tècnica o la data de realització; qui vulgui saber-ne més, haurà de
buscar-se la vida en algun altre lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada