UNANIMITAT DE L'ECOLOGISME CONTRA LA MANCA D'ACTUACIÓ DEL GOVERN

La serra del Montsant nevada. Des del 2002 ha passat a ser Parc Natural

“Si marquem una àrea protegida, hi posem un cartell, i marxem cap a casa sense actuar-hi, això no serveix de res”. Segons Jaume Terradas, professor emèrit d’ecologia de la UAB i primer director del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), aquest és un dels problemes que pateix Catalunya en matèria ambiental. El país té el 30% del territori protegit, un dels percentatges més elevats que hi ha a Europa. Segons un informe d’Ecologistes en Acció del 2012, a Catalunya hi ha 125 espais de la Xarxa Natura 2000 sense gestió activa.

Jaume Terradas és un dels 453 professionals i acadèmics, al costat d’un centenar d’entitats ecologistes i centres de recerca universitaris, que han decidit signar la Declaració a favor del patrimoni natural de Catalunya, en què es critica la gestió de la Generalitat. “El desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural de Catalunya ja ha traspassat totes les línies vermelles”, afirma la primera línia del text. Els promotors del manifest asseguren que mai hi havia hagut en un mateix text tanta unanimitat de tantes associacions i personalitats del món de l’ecologia.

La queixa arriba al Parlament

Un altre dels signants del manifest, Josep Maria Mallarach -consultor ambiental i representant de la Institució Catalana d’Història Natural-, al costat de dos portaveus més, va comparèixer dimecres a la comissió de territori i sostenibilitat del Parlament per informar els diputats de les raons del redactat d’aquest manifest, obertament crític amb les polítiques ambientals de la Generalitat, no només de l’última etapa de CiU, sinó també del tripartit. El text demana al Govern que es compleixin les directives europees, o que es destinin els recursos suficients per protegir els espais naturals. En aquest sentit, es queixen que la retallada del pressupost destinat als espais protegits ha sigut del 60%, mentre que els ajustos de les conselleries han sigut inferiors. Malgrat tot, una de les queixes principals dels firmants de la declaració és la separació de la direcció general de Medi Natural i la de Medi Ambient en dues conselleries diferents, a Agricultura la primera, i a Territori i Sostenibilitat la segona. Una decisió presa per CiU quan va guanyar les eleccions del 2010.

Bicefàlia organitzativa

Les dues àrees sempre havien estat juntes des que es va crear la conselleria de Medi Ambient el 1991 -amb CiU al Govern- i, amb la desaparició del departament específic arran de la reducció de conselleries, les seves competències es van repartir, un fet que l’ecologisme, quasi quatre anys després, veu com una de les raons dels problemes ambientals que pateix el país. “Ara Territori planifica i Agricultura gestiona. Això és com si Urbanisme decidís on s’han de fer els hospitals i Salut els gestionés”, argumenta Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) -un dels promotors de la declaració- i president del Consell de Protecció de la Natura. Per Ros, el problema de la separació de competències s’ha agreujat perquè Agricultura està dirigida per Unió, i Territori i Sostenibilitat per Convergència. “Entre ells no es parlen, i la natura pateix aquesta distància”, afegeix. Antoni Trasobares, director general del Medi Natural i Biodiversitat, defensa que la seva àrea estigui sota el paraigua d’Agricultura: “La paraula clau és la multifuncionalitat, busquem l’equilibri entre el sector agrari i la biodiversitat”. Trasobares acusa els firmants de la declaració de tenir una visió de l’ecologisme “molt tancada i conservacionista”. Marta Subirà, directora general de Polítiques Ambientals del departament de Territori, en fa una altra lectura: “Les polítiques sobre el medi natural sempre han anat curtes de recursos perquè no ens afecten tant en el dia a dia de la gent, com la sanitat o l’educació. Però hem de ser conscients de la seva importància”.

Joandomènec Ros, com a president del Consell de Protecció de la Natura -n’és membre des que es va crear el 1989, i president els últims tres anys-, un òrgan assessor de la Generalitat, es queixa a l’ARA que s’ha reunit amb diversos membres del Govern, com Antoni Trasobares, i no hi ha trobat complicitat. De fet, la Declaració a favor del patrimoni natural té el seu origen en l’últim informe del Consell de Protecció de la Natura -publicat l’any 2011-, en què es demanaven uns canvis en les polítiques ambientals del Govern com les que proposa la declaració, que la Generalitat ha guardat en un calaix. El mes de novembre del 2013 representants de l’IEC i la Institució Catalana d’Història Natural van escriure una carta de queixa, i, davant del silenci administratiu, la carta es va transformar en unes jornades al març que van donar lloc a la declaració.

Voluntariat ambiental obert a la ciutadania

La Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya celebra, per segon any consecutiu, una setmana temàtica dedicada a aquest tipus de voluntariat. La iniciativa, que vol servir de reconeixement per a les persones voluntàries i per a les entitats, inclou una cinquantena d’activitats obertes a tota la ciutadania. Aquesta programació, que va començar la setmana passada i va tenir l’acte central dimecres, en la vigília del Dia Mundial del Medi Ambient, s’allargarà fins a aquest diumenge. Entre les cites més destacades d’aquests últims dies hi ha els itineraris interpretatius amb guies especialitzats pel Jardí Botànic de Barcelona, avui a les 10.45 hores i a les 12.00 hores, o la neteja de platja i de fons marins al voltant dels espigons de la platja de Sitges, demà al matí.

Declaració a favor del patrimoni natural de Catalunya

• Aturar immediatament el desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural, i revertir, a partir d’enguany, les tendències de reducció de pressupostos i d’equips humans que s’hi destinen.
• Mantenir o recuperar els programes de recerca i de seguiment del patrimoni natural [...], i fer-ne públics els resultats anualment.
• Reagrupar les competències sobre gestió i planificació del patrimoni natural amb la resta de competències ambientals en un únic departament responsable de les polítiques ambientals.
• Impulsar la consolidació d’una administració pública moderna i eficaç que superi les greus disfuncions actuals [...].
• Tramitar, aprovar i aplicar, amb la màxima urgència [...], la llei de la biodiversitat i del patrimoni natural i l’estratègia catalana de conservació de la biodiversitat, i que es concretin els acords del conveni de la diversitat biològica, les directives europees i les lleis estatals a Catalunya.
• Millorar l’accés a la informació, la participació i la justícia en matèria de medi ambient [...] dotant la Fiscalia de Medi Ambient dels mitjans per poder fer front als delictes ambientals greus.

Ara.Cat