LES POLÈMIQUES ARMES DE LA GUERRA SIRIANA ES DESNAUTRALITZARAN EN AIGÜES INTERNACIONALS
El primer carregament d'armes químiques va sortir dimarts de Síria en un vaixell danès amb destí a Itàlia. Allà serà transferit a un vaixell de l'armada nord-americana, equipat amb el material per neutralitzar els agents químics, una operació que es farà en aigües internacionals. Els residus resultants d'aquest procés es distribuiran entre diferents plantes de tractament arreu d'Europa.
"Si la neutralització es fa seguint els protocols internacionals en condicions controlades, no hi ha d'haver cap perill", explica a l'ARA Miguel Ángel Sierra, professor de la Facultat de Química de la Universitat Complutense de Madrid. "El residu resultant del procés de neutralització és un residu tòxic industrial que ha de tenir un tractament específic, però no suposa cap perill addicional", afegeix l'expert.
Berlín i Londres s'ofereixen
El govern alemany va respondre ahir a la petició de l'Organització de Protecció d'Armes Químiques (OPAQ) i va oferir la seva planta de la ciutat de Münster per tractar una part dels residus. Londres també contribuirà a la destrucció de l'arsenal d'armes químiques.
Després de la massacre química del 21 d'agost a Damasc, Rússia i els Estats Units van pactar que el règim de Baixar al-Assad lliurés el seu arsenal, per evitar una intervenció militar nord-americana.
Per CRISTINA MAS Barcelona. | Ara.Cat Premium
ISRAEL ABORDA EN AIGÜES INTERNACIONALS DOS VAIXELLS DE LA FEEDOM WAVES FLOTILLA QUE PORTAVEN AJUDA HUMANITÀRIA A ISRAEL
És completament INHUMÀ que no hi hagi una entesa entre les empreses farmacèutiques i la población a qui van adreçats els seus medicaments i de qui viuen. Oh! És clar, només els rics poden comprar els seus medicaments tal i com ha confirmat el director executiu de Bayer, Marijn Dekkers, segons recull Bloomberg BusinessWeek "Nosaltres no desenvolupem aquest medicament per als indis, sinó per als pacients occidentals que se'l poden permetre". Feia referència a un fàrmac contra el càncer –Nexavar–desenvolupat per la farmacèutica alemanya i que, gràcies a la normativa de patents índia, la farmacèutica local Natco Pharma va poder desenvolupar-ne una còpia absolutament legal al país i a un preu un 97% més baix que l'original.
La polèmica s'origina arran de la política de llicències que el govern de l'Índia aplica sobre les patents farmacèutiques i que pretén potenciar el mercat local, a més de fer més accessibles els medicaments al gruix de la població, majoritàriament amb un nivell adquisitiu baix. En la conferència del desembre, Dekkers va qualificar la política de llicències d'"autèntic robatori", després que el març passat Bayer perdés el primer judici per intentar vetar Natco en la fabricació d'aquest genèric. Ara, el cas es troba al Tribunal Superior de Bombai, després que la farmacèutica alemanya fes un recurs d'apel·lació.
Bayer, però, no és l'única farmacèutica occidental que lluita per combatre el que qualifiquen d'"amença" de les seves patents a l'Índia. Les nord-americanes Merck & Co i Bristol-Myers Squibb Co també lluiten per protegir les seves. I és que, segons explica Bloomberg BusinessWeek, que cita fonts coneixedores de l'assumpte, fins a un total de 20 medicaments per a malalties com la diabetis i el VIH podrien incloure's dins la normativa de llicències, que facilita fabricar i distribuir els fàrmacs a un cost substancialment més baix perquè permet desenvolupar-los sense el consentiment del titular del producte patentat, que en té els drets i hauria de cobrar per al seu ús.
La llei de llicències índia, doncs, podria exercir pressió sobre els fabricants de marca perquè redueixin els preus dels seus fàrmacs i puguin combatre, així, els genèrics més barats. I és que, segons la normativa de patents del país, les llicències per desenvolupar genèrics es poden atorgar per a medicaments encara subjectes a patent si no estan disponibles localment a un preu raonable.
Podria ser aquesta una petita mesura per alleujar l'elevada mortalitat a l'Índia, però de forma insignificant a nivel mundial. No neguem els alts costos d'investigació, però tampoc els elevats beneficis econòmics d'aquestes empreses farmacèutiques. No obstant, a quin preu o amb quin cost humà s'obtenen aquests beneficis!
El president interí de la República Centreafricana, Michel Djotodia, va presentar la dimissió el 10 de gener, juntament amb tot el seu govern de transició. Djotodia havia accedit al poder el març del 2013 després de derrocar el president François Bozize al capdavant del grup rebel de confessió musulmana Séléka. La situació d'inestabilitat va empitjorar el passat desembre, quan les milícies cristianes Antibalaka, partidàries de Bozize, van perpetrar diversos atacs que van desencadenar nous enfrontaments. L'ONU va advertir, ahir, del risc de genocidi a la República Centreafricana i va fer una crida a la comunitat internacional per atendre una crisi que ha provocat 800.000 desplaçats.
Jo sempre els hi dic als alumnes que el futur està a les seves mans i als seus caps i que cal estudiar molt per a conèixer al màxim les lleis per a ser bons advocats i impedir injustícies socials i mediambientals globals i mundials i aconseguir així guanyar els interessos dels lobbys, multinacionals i poders financers i dels mercats. Aquí hi ha un exemple : Polly Higgins
"L'ecocidi ben aviat serà considerat un crim internacional"
Iniciativa "Ajudeu-me a acabar amb l'ecocidi abans del 2020", demana la líder de la iniciativa Eradicating Ecocide. Com a primera advocada que com a únic client té la Terra, el 2010 va proposar a l'ONU que l'ecocidi fos considerat el Cinquè Crim contra la Pau
CRISTINA ROS |
Polly Higgins
Des que va agafar les regnes de la defensa de la Terra, l'advocada d'origen escocès Polly Higgins no descansa. La seva proposta d'eradicar l'ecocidi abans del 2020 ( www.eradicatingecocide.com) mitjançant la consideració legal de crim internacional no ha fet sinó sumar adhesions i reconeixements, tot i la reticència inicial de bona part dels governs del món, sotmesos al poder dels diners. La setmana passada va ser a Mallorca, al Predi de Son Rullan (Deià), per parlar-ne. Valenta però prudent, no dubta a mostrar-se tan optimista com realista.
Com que és una paraula que encara no està inclosa al nostre diccionari, ¿ens pot definir ecocidi ?
La definició finalment consensuada diu que l'ecocidi és el dany, pèrdua o destrucció dels ecosistemes d'un territori determinat, provocat per la intervenció humana o per altres causes, fins al punt que el gaudi pacífic dels habitants d'aquest territori s'hagi vist o s'hagi de veure severament reduït.
Com a advocada, vostè lluita per tenir un marc legal internacional que consideri l'ecocidi com a crim. ¿És imprescindible?
En no existir un marc legal per lluitar contra els atacs massius a l'ecosistema, no hi ha força per eradicar-ho. Si el Protocol de Kyoto no ha funcionat és precisament perquè no té mecanismes de força perquè s'apliqui. Així ni es fa res ni es pot fer res, perquè cada país signant pot actuar com vulgui. És imprescindible que l'ecocidi sigui considerat internacionalment un crim, que els responsables siguin condemnats, com a única via efectiva per defensar la Terra.
De quina mena de crim està parlant? Si les persones hauríem de tenir dret a viure en un ecosistema saludable, ¿es pot considerar un crim contra la humanitat?
Absolutament, l'ecocidi no només és un crim contra la natura, sinó contra la humanitat, perquè atempta contra el dret humà a la vida. És també un crim contra les generacions futures perquè se les posa en un risc greu. I, més important encara, és un crim contra la pau, perquè el territori que està afectat per un ecocidi viu en permanent conflicte, no hi pot viure pacíficament.
En què basa la seva defensa de la Terra per fer-la efectiva?
La Terra es pot mirar des de dues maneres gairebé contraposades. Una via és mirar-la com un objecte del qual pots fer ús, que pots comprar i vendre, fer i desfer, tenir-ne cura o destruir-lo. És considerar-la com una propietat, com una cosa privada. L'altra opció és contemplar la Terra com un ésser viu, i, com a tal, no es pot destruir. Com a ésser viu, tenim l'obligació legal de protegir-lo. Fins ara s'ha mirat la Terra com un objecte, però és un ésser viu.
Vostè, el 2010, va proposar a l'ONU que l'ecocidi fos considerat el Cinquè Crim contra la Pau. ¿Li han fet més cas que a la Cort Penal Internacional amb l'Estatut de Roma?
Vam lluitar molt per intentar aconseguir que l'Estatut de Roma el considerés un dels crims internacionals. De fet, el van incloure al projecte durant onze anys. Finalment, els Estats Units, els Països Baixos, França i el Regne Unit van forçar que s'eliminés. En tot cas, això no té marxa enrere, l'ecocidi ben aviat serà considerat un crim internacional.
Hi ha massa interessos econòmics, privats i públics, posats en l'explotació de la Terra.
Esclar, però les lleis tenen l'obligació de vetllar primer pels drets fonamentals, i en aquest cas no poden prevaler els interessos privats i econòmics. La llei, abans que no els diners, hi és per defensar la vida. En tot cas, això no s'aconseguirà si, a més d'una regulació legal, no hi ha consens internacional i no hi ha mecanismes de mercat. Em refereixo, per exemple, a donar crèdits per millorar l'aire de la Terra, que no se'n donen, així com molts altres mecanismes que contribuirien a mantenir l'ecosistema.
Quines han estat les grans fites que ha aconseguit de les quals se sent més satisfeta?
A banda d'haver aconseguit aturar algunes grans desforestacions, sens dubte el que més feliç em fa és la satisfacció de veure com minven i acaben algunes de les destruccions més terribles que eren habituals no fa tants anys. És molt satisfactori posar els meus coneixements com a advocada al servei de la causa en què més crec. I resulta molt excitant que cada vegada hi hagi més gent conscienciada, més gent capaç de dir que no als polítics i als grans interessos privats.
¿És optimista respecte dels resultats de la seva missió?
Sóc optimista, però també sóc realista perquè conec molt bé l'atac constant que avui per avui rep el nostre ecosistema. I perquè sóc realista, amb el meu equip estem treballant per convèncer el govern de cada país, de manera individual.
I com els reben?
Ens reben bé, però es nota que preferirien que no els haguéssim anat a veure (rialles). Vull dir que tots tenen consciència de la necessitat de fer-ho, però no volen que els creïs un problema. Creuen en els beneficis de mesures com les que proposem, però no acaben de prendre decisions per la por que tenen del veritable poder.
Albert Villaró: "Volia donar una segona oportunitat a Catalunya"
El 46è premi Josep Pla de narrativa publicarà el 6 de febrer a Destino la seva novel·la més ambiciosa, Els ambaixadors
JORDI NOPCA |
350x366Villaró va néixer a la Seu d'Urgell el 1964 però viu a Andorra des de fa anys.
1 / 1
Villaró va néixer a la Seu d'Urgell el 1964 però viu a Andorra des de fa anys.
Albert Villaró, 46è premi Josep Pla de narrativa, publicarà el 6 de febrer a Destino la seva novel·la més ambiciosa, Els ambaixadors : més de 600 pàgines en què l'escriptor imagina una història d'espies l'any 1949, en què Catalunya és una República independent.
Com se li va acudir reescriure la història catalana? El llibre arrenca el 1934: els Fets d'Octubre acaben de manera diferent i permeten que l'Estat Català proclamat per Companys es perpetuï.
L'origen del llibre va ser fa molt de temps, quan pensava en com el general Batet -encarregat de reprimir la proclamació de Companys- va ser afusellat el 1937 per haver servit a la República. Què passaria si l'any 1934 Batet s'hagués posat al costat de la Generalitat? Amb la novel·la volia donar una segona oportunitat a Catalunya: veure-la convertida en una República independent, sense haver de passar per una Guerra Civil tan terrible com la que vam viure. Els Fets d'Octubre van ser una de tantes ocasions perdudes per a Catalunya. Hi va haver errors i va sortir malament, però els temps eren molt complicats.
Els ambaixadors és una novel·la d'espies. Hi ha conflicte, no tot són flors i violes.
Després d'un primer capítol situat el 1934, la novel·la continua el 1949. Catalunya, igual que França, està sent reconstruïda després de la invasió alemanya durant la Segona Guerra Mundial. En aquest procés hi ha un risc i una amenaça que s'han de desactivar.
No té res a veure amb Franco.
No, Franco mor el 18 de juliol del 1936, en un accident aeri. A la Catalunya que he imaginat, el president de la República és Manuel Carrasco Formiguera, i el president del Parlament, Antoni Rovira i Virgili. Companys mor al llit.
Per què va triar Manuel Carrasco i Formiguera?
El meu pare li tenia una admiració sense límits. En un món educat i civilitzat no l'haurien afusellat. L'execució de Carrasco i Formiguera exemplifica el drama de la Guerra Civil. Un dels motius pels quals he escrit Els ambaixadors ha sigut el meu pare, que va lluitar a la Guerra Civil i va patir la postguerra. La seva vida adulta va quedar condicionada per tot això.
¿Hi ha un trencament respecte a les seves novel·les anteriors?
Cada novel·la ha sigut un trencament amb la precedent. Quan vaig publicar L'any dels francs em van dir que feia novel·la històrica, però no n'he escrit cap més del gènere. I ha passat el mateix amb la novel·la negra. La meva vocació principal és enganxar el lector, que tingui ganes de continuar llegint.
Entrevista per conèixer els arguments en contra de la MAT (línea eléctrica de Molt Alta Tensió) i propostes alternatives:
Un home s'encadena avui, 8 de gener de 2014, sota terra per aturar les obres de la MAT:
El Mossos intenten treure'l, però de moment ha aconseguit que l'inici de la construcció de la torre 66 a Fellines de la línia Bescanó-Santa Llogaia s'hagi paralitzat.
La plataforma 'Aturem la MAT' ha aconseguit paralitzar les obres de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) entre Bescanó i Santa Llogaia. Un membre del grup s'ha encadenat sota terra per evitar que s'iniciés la construcció de la torre 66 a Fellines (Viladasens, Gironès).
Els Mossos d'Esquadra han entrat aquesta matinada a desallotjar una caravana que hi havia al lloc on Red Eléctrica Española havia de començar les obres, i s'han trobat amb la persona encadenada.
La policia catalana ha alertat els Bombers, que ara inspeccionen la zona.
El mateix grup fa una crida per fer una concentració de resistència pacífica aquest dimecres a Fellines.
Aquest any segueixen sent protagonistes conflictes antics: l'Afganistan, l'Iraq, Síria, Somàlia, República Centreafricana, el Sudan, República Democràtica del Congo i Palestina. Reneix la violència al Caucas, i el Pakistan i Tailàndia són menys estables. Malgrat tot, les guerres i el terrorisme només expliquen 2 de cada 10 morts per arma de foc al món
RISTINA MAS, NÚRIA SEGURA INSA, MARIONA FERRER I FORNELLS |
ÀRTIC: A les profunditats gèlides del pol Nord s'hi amaga una de les zones més cotitzades del planeta: hi queda un terç de les reserves de cru i gas encara per explotar. Però mentre els països veïns de l'oceà es barallen per repartir-se el pastís àrtic, diversos estats -amb la Xina al capdavant- ja competeixen per poder establir una ruta marítima que permeti fer arribar les mercaderies de l'Àsia a Europa en molt menys temps a mesura que avança el canvi climàtic i es desfan els pols. Vaixells de Pequín i Moscou ja han fet el recorregut el 2013.
BANGKOK: Els camises vermelles estan contra les cordes després que l'oposició inundés Bangkok el desembre passat per reclamar un canvi de model polític. La primera ministra, Yingluck Shinawatra, ha promès eleccions anticipades al febrer a Tailàndia, però la Comissió Electoral ha recomanat ajornar-les per la violència que viu un país que des del 2006 afronta una profunda crisi política.
CAUCAS: El doble atemptat a la ciutat russa de Volgograd ha posat de manifest la capacitat operativa dels grups armats que operen al Caucas, malgrat la repressió. Han amenaçat la celebració dels Jocs Olímpics d'Hivern, que comencen el 7 de febrer a Sotxi i que el règim del president Vladímir Putin vol exhibir al món com una mostra del ressorgiment de Rússia.
DRONES: Els avions no tripulats deixen de ser patrimoni exclusiu de l'exèrcit dels Estats Units, que hi recorre sobretot per lluitar contra la insurgència al Pakistan, el Iemen i Somàlia. També França els farà servir al Sahel, des de la base que acaba d'inaugurar al Níger, i els exèrcits britànic i alemany confien a desenvolupar aquesta tecnologia. Als Estats Units s'ha obert el debat sobre la seva regulació per a ús intern.
EGIPTE: Després del cop d'estat que va derrocar l'islamista Mohammed Mursi -el primer president escollit democràticament de la història d'Egipte-, l'exèrcit i el nou govern interí han començat a restaurar el vell poder militar. Però els motius que van portar a la revolució del 25 de gener que va fer caure Mubàrak fa tres anys continuen vius.
FARC :Des del setembre del 2012 el govern colombià i la guerrilla de les FARC negocien un acord de pau per posar fi a cinquanta anys de conflicte. Si bé el president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, va assegurar que els diàlegs tenien data de caducitat, sembla que s'allargaran més enllà de les eleccions presidencials d'aquest maig. La ultradreta, liderada per Álvaro Uribe, amenaça de trencar un procés elogiat a escala internacional. No obstant, si no hi ha cap contratemps aquest 2014 podria anunciar-se un acord final.
GRÈCIA: Els plans d'austeritat lligats al rescat de Grècia no han salvat el país de la pitjor crisi econòmica des de la Segona Guerra Mundial. Atenes ha assumit la presidència de torn de la UE sense haver tancat el segon rescat i és molt probable que n'hagi de demanar un altre, el tercer. La crisi econòmica s'ha convertit en una profunda crisi política: el govern del conservador Andonis Samaràs no deixa d'afeblir-se, els socialdemòcrates del Pasok s'enfonsen i l'esquerra de Syriza apareix com l'única alternativa. Els neonazis d'Alba Daurada capitalitzen la crisi, tot i que han mostrat la seva cara més fosca
.
HONGRIA: Un dels màxims exponents de l'extrema dreta a Europa són els ultranacionalistes de Jobbik, que van obtenir el 17% de vots a les últimes eleccions a Hongria. El grup està lligat a l'organització paramilitar Guàrdia Hongaresa, recentment il·legalitzada, que actuava com a força de xoc contra els gitanos i que té fortes connexions amb la policia. El grup intenta suavitzar la seva imatge de cara a les eleccions del juny.
IRAN: El nou president iranià, Hassan Rouhani, ha protagonitzat una obertura cap a Occident que s'ha materialitzat en un acord per congelar el seu programa nuclear. Però el pacte és només provisional i l'Iran ha reiterat que no es planteja renunciar al seu dret a convertir-se en una potència nuclear. En els pròxims mesos s'haurà de veure si Teheran intenta només guanyar aire per alleugerir les sancions que afecten severament la seva població o si el règim dels aiatol·làs està disposat a cedir. L'Iran té, a més, un paper clau a la regió, pel seu suport al règim de Baixar al-Assad a Síria i pel seu paper estabilitzador a l'Iraq i l'Afganistan.
JUBA: L'eufòria omnipresent del 2011 al Sudan del Sud s'ha apagat. Les velles rivalitats ètniques ja han deixat milers de morts en poques setmanes a la frontera amb el nord. Caldrà veure si les negociacions a Etiòpia entre rebels i govern arriben a bon port.
KIM JONG-UN :El nou líder nord-coreà ha protagonitzat la purga exemplar del seu oncle, número 2 del règim, en un episodi que els analistes descriuen com una pugna per les poques fonts de divises que manté un Pyongyang ofegat per les sancions. Corea del Nord manté l'amenaça nuclear, però protagonitza una certa obertura cap a la Xina.
LÍBIA: El resultat de 44 anys de la dictadura de Muammar al-Gaddafi -que no va permetre cap teixit civil- i de la intervenció de l'OTAN és un país instal·lat en el caos. Les noves institucions tenen només una existència formal i el poder real està en mans de les milícies, que responen a lleialtats locals.
MALI: Després d'un any de combats, la intervenció francesa contra la revolta tuareg al nord del país i els grups islamistes que van voler aprofitar-se'n ha de passar a segon terme. L'exèrcit francès hi deixarà un contingent de mil soldats i 12.000 tropes més de l'ONU han de garantir la seguretat, però només se n'hi han enviat la meitat. Les eleccions parlamentàries del novembre, que havien de ser un pas per a la recuperació de la democràcia, van tenir una participació baixíssima, i les accions de la insurgència continuen.
NSA :Les filtracions de l'exanalista de la NSA Edward Snowden han posat de manifest la política de control indiscriminat de les comunicacions dels ciutadans nord-americans per part del seu govern. Barack Obama afronta aquest 2014 el repte de limitar els poders de l'agència d'espionatge que ha centrat la polèmica, la NSA, mentre que Snowden continua refugiat a Rússia.
OTAN: L'Aliança Atlàntica posa fi a l'operació a què ha dedicat més esforços des de la Guerra Freda: la missió a l'Afganistan. L'exèrcit afganès ha d'assumir el control de la seguretat sense cap acord polític amb els talibans i amb una insurgència que continua molt activa. La corrupció i el conreu de l'opi hipotequen el futur. L'OTAN ha de trobar nous arguments per justificar la seva existència mentre els governs occidentals han d'aplicar fortes retallades que inclouen els pressupostos de Defensa
.
PAKISTAN :Sotmès a una forta inestabilitat política, el destí del Pakistan està lligat al del seu veí afganès. El govern ha demanat a l'administració Obama que aturi els atacs amb drones, mentre que el conflicte amb l'Índia continua obert.
QATAR: El país més ric del món compra favors com l'organització del Mundial de Futbol del 2022, però no pot amagar les seves desigualtats internes. Diverses ONG com Amnistia Internacional han denunciat les condicions d'esclavatge en què viuen els treballadors immigrants que construeixen les infraestructures esportives i turístiques. Amb la caiguda dels Germans Musulmans, el país ha perdut influència a la regió en benefici de l'Aràbia Saudita.
REP. DEM. CONGO: L'etern conflicte a l'est del país, que ja ha deixat més de 5,5 milions de morts en 16 anys, va fer un petit parèntesi al novembre, quan els rebels de l'M-23 van anunciar la fi de la lluita armada. Però el polvorí de la regió dels kivu, rica en minerals, pot encendre's en qualsevol moment. Amb el lema "Alliberem els congolesos de l'esclavitud de Ruanda", un opositor va protagonitzar un cop d'estat fallit a Kinshasa a finals d'any.
SÍRIA:L'11 de març la revolta contra el règim de Baixar al-Assad complirà tres anys. Els anhels de democràcia i justícia social s'han convertit en un malson amb 130.000 morts i milions de refugiats i desplaçats. La comunitat internacional ha forçat una conferència prevista per al 22 de gener a Ginebra en què és molt poc probable que s'arribi a cap acord. Règim i oposició mantenen posicions enfrontades mentre els islamistes guanyen terreny. Els experts alerten del risc de balcanització del país.
TURQUIA: El govern de Recep Tayyip Erdogan va quedar molt tocat després de les protestes de la plaça Taksim. Ara encara una crisi interna que ha portat a una remodelació del govern després que sectors del seu propi partit, l'AKP, fessin esclatar un escàndol de corrupció. El govern encara les pròximes cites electorals, començant per les eleccions municipals del març, com una revàlida. El procés de pau amb els kurds del PKK no avança, malgrat les promeses d'un acord de pau, i la guerra a Síria planteja forts problemes a Ankara.
UCRAÏNA: Rússia ha guanyat la batalla d'Ucraïna davant d'Europa, però no es pot dir que hagi guanyat la guerra. El president ucraïnès, Víktor Ianukóvitx, ha hagut de mobilitzar tots els recursos per fer front als manifestants proeuropeus que han pres el centre de Kíev, però no ha aconseguit que desisteixin. El moviment acusa el desgast i la falta d'un lideratge clar, però Ucraïna continua dividida entre l'oest proeuropeu i l'est prorús i immersa en una crisi econòmica massa profunda perquè es resolgui amb l'acord per millorar les condicions de venda de gas rus a Kíev.
VENEÇUELA: El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha sabut obrir-se camí a cop de mesures populistes. La victòria simbòlica del chavisme en les municipals del desembre li dóna aire per afrontar un 2014 amb tranquil·litat, ja que no té cap cita electoral a la vista. L'oposició, dividida i sense el seu principal altaveu -el canal de televisió Globovisión-, confia en l'explosió d'una economia cada vegada més al límit, amb una inflació interanual que supera el 50%.
WILSON: Enmig de guerres i revoltes, el món farà al novembre una pausa per commemorar el centenari de la Gran Guerra, que va devastar Europa entre el 1914 i el 1918. En el conflicte van caure els imperis alemany, austrohongarès, rus i otomà. Tornarà a sonar el nom del 28è president dels EUA, Thomas Woodrow Wilson, que va decantar el conflicte en decidir l'entrada dels Estats Units i va impulsar la creació de la Societat de Nacions.
XENOFÒBIA: Els partits d'ultradreta que proliferen a Europa s'alimenten de la crisi i de la recerca desesperada de caps de turc. Mentrestant, Europa blinda les seves fronteres a l'arribada dels sensepapers i es mantenen drames com el que hem vist a Lampedusa. Minories com els gitanos són objecte de persecució a França. A les pròximes eleccions al Parlament Europeu del maig es preveu un ascens dels grups populistes i d'extrema dreta a tot el continent.
YASUNÍ: Aquest parc de l'Amazònia equatoriana pateix les conseqüències de l'explotació de les petrolieres, que amenacen el medi ambient. La lluita pels recursos va deixar diversos morts el 2013 en enfrontaments amb grups indígenes. A l'Amazònia brasilera cada setmana un indígena se suïcida perquè ha perdut la seva terra o per la pressió de grups armats. Els conflictes ambientals i per recursos bàsics com l'aigua també marcaran el 2014.
ZETAS: El govern mexicà continua la seva guerra contra els càrtels de la droga, com el de Los Zetas -considerat un dels més violents-, però evita que sigui el principal tema que ompli els titulars de la premsa. L'estratègia del silenci és el nou emblema del president priista, Enrique Peña Nieto.
