LES AGRESSIONS ENTRE HUMANS SÓN PREHISTÒRIQUES

La primera agressió entre humans?

Un estudi publicat a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’ constata que la violència entre humans ja existia fa 126.000 anys

Juan Carlos Moreno Dijous, 24 de novembre de 2011
         

Crani del plistocè
    

La capacitat de l’ésser humà de fer mal a un altre de la seva espècie —i fins i tot matar-lo— sembla que és un tret que ens acompanya des del nostre origen. Si encara algú ho dubta, l’arqueologia i la paleontologia permeten constatar-ho. La revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’ publica un estudi que analitza un crani prehistòric humà trobat a Maba (Xina) el 1958; amb l’ajut dels nous mitjans tècnics, conclou formes d’agressió ben ancestrals.

El crani en qüestió data de finals del plistocè, fa uns 126.000 anys, i ara s’ha analitzat mitjançant un escàner d’alta resolució. Les dades obtingudes permeten confirmar una agressió entre dues persones, amb conseqüència de trauma. Ni més ni menys que una lesió de 14 mil·límetres que va deixar l’os deprimit en direcció al cervell. Segons l’anàlisi del professor Lynne Schepartz, de la Universitat de Witwatersrand (Sud-àfrica), “la ferida és molt semblant a altres lesions que avui dia es poden observar quan algú es colpejat amb un objecte contundent; seria, així, l’exemple més antic d’agressió entre humans documentada”.

L’estudi, a més, ajuda a comprendre algunes formes d’agressió i, també, la capacitat dels agredits per recuperar-se de lesions greus. N’és un exemple l’individu d’aquest crani, que sens dubte va necessitar la protecció i l’ajut de la resta del grup per sobreviure.

fONT: http://www.sapiens.cat/ca/notices/2011/11/-la-primera-agressio-entre-humans-1569.php

Contingut relacionat

• Identifiquen l’‘Homo sapiens’ més antic de Catalunya

HOMENATGE ALS DESNONAMENTS DEL BARRI DE LA RIBERA AMB LA DERROTA CONTRA FELIP V EL 1714

Les façanes dels edificis que rodegen el mercat del Born de Barcelona han decorat els seus balcons amb grans lones vermelles on es poden llegir els cognoms de setanta famílies expulsades del barri ara fa tres-cents anys. L’acció és obra de l’artista Frederic Perers, que amb la complicitat dels veïns del barri de la Ribera ha retut homenatge a les famílies barcelonines que més van patir les conseqüències de la guerra de Successió.

L’any 1714, després de la derrota de Barcelona a les mans de les tropes francocastellanes, els vencedors van decidir bastir una fortalesa per tal de dominar la ciutat. Una cinquena part dels habitatges de la capital catalana van ser enderrocats per albergar la construcció de l’edifici militar de la Ciutadella, i cinc mil veïns de la Ribera van ser expulsats del barri després de veure destruïdes els seus habitatges, sense cap indemnització. Alguns fins i tot van ser obligats a ensorrar els seus propis immobles.

Ara, l’artista Frederic Perers ha volgut recordar la injustícia que van patir els antics habitants del seu barri a través del projecte ‘La Ribera homenatja la Ribera’. Ho han fet penjant 73 lones de grans dimensions dels balcons que envolten el mercat del Born, amb els cognoms de les famílies que es coneix que vivien en aquella zona. El resultat és un gran mosaic que ocupa diverses façanes.

Ideada fa deu anys com a veí del barri, l’obra ha culminat coincidint amb el tercer centenari dels fet de 1714, i estarà exposada als balcons del Mercat del Born fins després de la Diada de Catalunya, l’Onze de Setembre des d'aquesta iniciativa personal, no institucional, de l’artista barceloní Frederic Perers, que va viure des del balcó de casa seva, al carrer de la Ribera, tot el procés d'excavacions de l'antic Mercat del Born.

'És un projecte que vaig idear ara fa deu anys, com a veí. Arran del reportatge 'El Born, un vincle amb el passat', emès per TV3 el 2003, vaig quedar garratibat pel drama que havia viscut la gent del barri el 1714: el 17% de la Barcelona de l'època fou enderrocada per imposició després del setge. És a dir, una cinquena part dels habitatges de tota la ciutat se'n van anar a terra, i la població expulsada del barri es calcula que fou de cinc mil habitants (la població de Girona o Vic d'aleshores), dels quals el 70% se'n van haver d'anar fora de la ciutat', detalla Perers: 'Que no se sabés prou aquell drama va ésser el detonant que em va empènyer a voler-lo explicar.'

Fonts: http://www.sapiens.cat/ca/notices/2013/07/el-born-homenatja-els-veins-expulsats-el-1714-3550.php

http://www.vilaweb.cat/noticia/4132490/20130710/homenatge-veins-ribera-1714.html

METGES SENSE FRONTERES (4 minuts de memòria 2012): UNA GRAN TASCA

EL MÓN A L'INREVÉS: A ESPANYA S'ABRAÇA (EL REI I RAJOY) A UN ANTIC GENERAL INVOLUCRAT EN UN ASSASSINAT, L'ACTUAL PRESIDENT DE GUATEMALA

El general té qui l'aplaudeix

El president de Guatemala, l'antic general Otto Pérez Molina, va visitar Espanya durant la segona setmana de febrer d'enguany, abans de continuar el seu viatge europeu fins a la Ciutat del Vaticà, on es va reunir amb el Papa, en la que va ser una de les darreres entrevistes de Benet XVI amb un cap d'estat, en aquest cas, un antic general amb un passat molt fosc.

BRU ROVIRA

| Actualitzada el 17/02/2013 00:00

Una dona recull grans de cafè a Guatemala. Centenars de famílies indígenes han estat expulsades de les seves terres. S. MARTÍNEZ / EFE    

   

A Espanya, Otto Pérez Molina va poder assistir des de la tribuna del Bernabéu al partit entre el Reial Madrid i el Manchester, i va ser el convidat d'honor d'un dinar que se li va oferir al Palau Reial, amb la presència del president del govern espanyol i Joan Carles. El rei, aixecant la copa, va felicitar Otto Pérez per la "seguretat i confiança" que ofereix Guatemala als inversors estrangers, cosa que permet "consolidar un bon clima de negocis".
Mentre l'antic militar brindava cofoi pel tracte rebut per una de les principals democràcies europees que li somreia sense recordar-li el seu passat com a actor del genocidi durant la Guerra Freda, els dies 11, 12 i 13 d'aquella mateixa setmana, a Guatemala, tractors i maquinària pesant de la finca El Azucarero expulsaven de les seves terres una setantena de famílies indígenes de la colònia Aguas Calientes, al municipi de Panzós, situat en la frondosa vall del riu Polochic.
Aquest agressiu acaparament de terres a mans de les grans explotacions agrícoles i els inversors que es volen dedicar als monocultius i al mercat dels biocombustibles va començar en aquesta vall del riu Polochic el març del 2011. Llavors 14 comunitats maies q'eqchi's van ser expulsades manu militari per les forces de seguretat, públiques i privades, al servei de la finca sucrera Cahil Utzaj. Fins a 769 famílies indígenes es van quedar aleshores sense la terra i sense les cases i poblets on vivien; els petits cultius van ser arrasats i les cases cremades.
Després d'una gran protesta camperola, amb una marxa a peu que va arribar fins a la capital del país el març del 2012, el govern es va comprometre a donar terres a totes les famílies expulsades. Però les terres promeses segueixen sense arribar, i les expropiacions violentes continuen. Els petits camperols s'han convertit en les víctimes dels projectes monopolistes de les grans explotacions i dels inversors externs, que tenen el suport del govern i de l'exèrcit, i actuen sense cap consideració per les poblacions que treballen la terra com un dret antic però que, amb escasses excepcions, no tenen un document que certifiqui la seva titularitat burocràtica-legal. "Les dones i els nens -explica un dirigent local entrevistat per Intermón-Oxfam- són els més afectats per les expulsions".
La majoria busca refugi entre familiars i amics, però el poc menjar que hi ha no dóna per a tothom. "Hi ha moltes dones i nens desnodrits que viuen d'una tortilla de blat amb sal al dia". "Per nosaltres, els maies q'eqchi's -explica LA Concepción-, la terra és la cosa més important que existeix. És a la terra on construïm les cases, la nostra seguretat, els cultius, l'aliment diari dels nostres fills. La lluita per la terra és la lluita per la nostra supervivència com a poble".
Intermón-Oxfam participa amb altres organitzacions locals i internacionals en una campanya per donar suport a les famílies expulsades de la vall del riu Polochic. La campanya s'inscriu en la lluita a escala internacional en contra de l'acaparament de terres a mans de la indústria alimentària i de l'energia. Aquestes terres es volen dedicar al monocultiu, desplaçant els petits agricultors dels pobles i sotmetent-los a la fam i a la misèria, a més de destruir el sistema de vida i la cultura de poblacions senceres.

Massacre brutal
En el cas de les comunitats de la vall del Polochic, aquesta nova violència contra els indígenes ens obliga a recordar que va ser aquí, concretament al municipi de Panzós, on la dictadura va fer una de les massacres més brutals de l'època de la Guerra Freda, amb l'argument que lluitava en contra de la guerrilla comunista.
El 1978, 53 camperols que lluitaven pel dret a treballar la terra i en contra del maltractament dels grans terratinents van ser brutalment assassinats i enterrats en una fossa. Tots ells eren maies q'eqchi's . La investigació que va fer la Comissió per la Veritat Històrica, recollida en el monumental informe Nunca más , va dictaminar que cap d'aquests camperols pertanyia al moviment guerriller. La lluita contra el comunisme s'ha acabat, però els mateixos poders segueixen servint-se de la força armada i del govern a favor de les grans fortunes, perfectament trenades amb els aparells de l'Estat. No se sap si el Papa va parlar ahir amb Otto Pérez de l'assassinat del bisbe Girardi precisament l'endemà que es presentés l'informe Nunca más , un assassinat mai esclarit en què sembla que Otto Pérez va participar activament.

Un home de passat fosc
Tampoc se sap si, més enllà del "bon clima per als negocis", els governants espanyols van explicar a l'antic general que no hi pot haver democràcia sense respecte pels drets humans i els drets dels pobles. Sigui com sigui, posa la pell de gallina, provoca una gran tristesa i ens hauria d'alertar sobre les dimensions de la crisi de l'Església i dels valors europeus, veure passejar pel Vaticà i per la madre pAtria un home de passat tan fosc, president d'un dels països més corruptes i violents del món, cofoi i confortat pel somriure d'aquells que li estenen la mà, no per anticipar-li una bona esbroncada, exigir-li justícia i respecte pels indígenes, i demanar-li qui va matar el bisbe, sinó per demanar-li ajuda, beneir-lo i agrair-li la seva compassió. El món al revés.

L'ART DEL VIDEO CLIP: Pilobolus i les ombres xineses dansant

Ja coneixem des d'aquest mateix bloc  (http://mpv-ccss.blogspot.com.es/2012/10/realitzacio-i-coreografia-art-amb-les.html) la Trish Sie, realitzadora i coreògrafa, famosa pels seus videoclips que s'han convertit en  tot un fenomen viral a Internet. Gossos que ballen, coreografies sobre cintes de gimnàs o ombres xineses ,desafien l’impossible. Poc pressupost i creativitat al poder per seduir a la xarxa.

Aquí, a més, podem gaudir d'una mena d'història de la humanitat presentada en forma de video clip, amb coreografies d'ombres xineses molt particular i original. La creativitat ens mostra una vegada més que pot fer arribar qualsevol tema a tothom.



Una altra forma original d'explicar les coses:
http://www.mpv-ccss.blogspot.com.es/2013/07/la-dansa-i-la-ciencia-la-tesi-doctoral.html

DIVERTIDÍSSIM QUAN EL MENJAR PICA MOLT: MISHIMA

L'ART ES MOFA DE FRANCO

  

 Barcelona | Actualitzada el 05/07/2013 17:45 aRA.cAT      

                                        

• Cartell de l'exposició / Artistas Antifascistas
• Franco enllaunat a ARCO / ARA

  La mostra és una acció per solidaritzar-se amb l'artista Eugenio Merino, que ha sigut demandat per una obra en què humiliava el dictador      

 

La plataforma Artistas Antifascistas ha preparat una exposició per escarnir el dictador Francisco Franco i defensar la llibertat d'expressió. A través d'aquesta mostra, els membres de l'entitat madrilenya se solidaritzen amb l'artista Eugenio Merino, que ha rebut una demanda per la seva obra 'Always Franco'. La creació de Merino presentava una rèplica momificada del dictador vestit de militar dins d'una màquina expenedora de begudes i es va presentar a la fira Arco de l'any passat. La demanda va a càrrec de la Fundación Francisco Franco, que reclama a l'artista 18.000 euros pels danys causats, i el judici se celebrarà l'11 de juliol.
L'exposició compta amb el suport d'artistes com Alejandro Jodorowsky, Francesc Torres, Cuco Suárez i Alonso Gil, entre d'altres. La mostra, que porta per nom 'Jornadas contra Franco', recull obres com la cara del dictador en una bossa de boxa i un dibuix amb uns genitals masculins i la figura de Franco. Les obres es poden veure des d'aquest divendres i fins diumenge a Madrid.

LA DANSA I LA CIÈNCIA: la tesi doctoral explicada a través d'una coreografia

En aquí es van unir un gran comunicador,  John Bohannon i TED. El primer és  un periodista
i científic  obsessionat per aproximar la ciència   al gran públic. El segon, les  sigles  de les quals signifiquen Tecnología, Entreteniment y Dissseny, correspon a la trobada per a pensadors, emprenedors i destacats cocos que se celebra a Brussel·les cada any. La qüestió és que Bohannon va asistir  a TED per a explicar un experiment que usa làsers per a arrefredar la matèria. “Els porto una modesta proposta…”, deia Bohannon. I s'envoltà de ballarins de la Black Label Movement, convertits en fotons, per a explicar la teva  tesi.

La proposta va tenir una acollida increible, i va acabar cristalitzant en un concurs, el Dance your PH.D, recolzat per John Bohannon i la revista Sciencie, en què hom que tingués una tesi sobre Física, Química, Biología i Ciències Socials (les quatre categories del concurs), podia presentar-la. Això sí, ballada. Una espècie d' exposició coreografiada que abandona al més que usat power point, per a explicar els secrets de la ciència. Un exemple, també, de les múltiples funcions que podem donar-li a la dansa . Quina brillant idea va tenir Bohannon! Les inscripciones per a 2013 van donar creacions com la següent:

Una altra experiència coreogràfica impressionant i relacionada amb la ciència és l'espectacle de Gelabert-Azzopardi "Orion". És un teorema dansístic, en paraules del mateix Gelabert, que ofereix un fris coreogràfic que va des de la vida, la materia i l'ésser humà. La vida feta dansa.

En aquesta entrevista amb Cesc Gelabert podem entendre bé què és l'art de la dansa i com la podem connectar amb els principis de la vida.

CLASSE DE DANSA: CESC GELABERT, UN ARTISTA QUE JO RECORDO

Espectacular i, a la vegada, senzilla la classe de Cesc Gelabert, un pioner de la dansa contemporània de l'estat espanyol. Jo el vaig descobrir l'any 1986 a La Fàbrica , una escola que Toni Gelabert; la ballarina, també pionera i germana de  Cesc Gelabert,  va inaugurar, l’any 1970. La Fàbrica, un espai de 700 m2  es va anar habilitant per donar servei als professionals i als inquiets, com jo, d’aquest camp. Els alumnes, en lloc de pagar quotes mensuals compràvem uns tiquets que ens permetien l’assistència a les classes que volíem. La Fàbrica oferia el que era imprescindible per als professionals del moviment: un gran espai i un bon terra on poder investigar, crear i presentar al públic unes coreografies de petit format, amb els alumnes i, sobretot, amb aquells que s'hi anaven quedant en el camp. A més de Cesc Gelabert, per La Fàbrica hi han passat, com alumnes i després com a professors, professionals com Montse Colomé, Toni Jodar, Lydia Azzopardi, Ramon Colomines, Àngels Margarit, Ramon Oller, Vicente Sáez, Sabine Dahrendorf i Alfonso Ordóñez, entre altres. Una llista de noms, alguns dels quals, en el transcurs del temps, donarien un segell de qualitat a la dansa contemporània a Catalunya.

Jo recordo que vaig assistir a classes on el professor era en Cesc Gelabert, a vegades la Lydia Azzopardi, i amb qui compartia amb altres alumnes com Ramon Oller, un crack també de la dansa contemporània no només com ballarí sinó també com a coreògraf (https://www.youtube.com/watch?v=hMN1jv0ULGM), L'ART DE LA DANSA.

Estimulada a la Fàbrica, vaig buscar un curs d'estiu i el vaig trobar a l'estudi del carrer Domènech . Aquesta vegada va ser, també una de les grans, amb la ballarina Àngels Margarit (com a ballarina http://www.youtube.com/watch?v=Zxl0Jjx5J7M o com a coreógrafa de l'actual Mudances http://www.youtube.com/watch?v=xH5f530r14Y ), aleshores del grup Heura, amb  qui vaig disfrutar d'aprendre dansa. Aquest estudi va resultar ser, anys més tard, el taller d'en Cesc Gelabert  i ara jo ho he sabut per aquest diari personal ballat en 10 moments o situacions d'aquest espai, a manera de comiat  (vegeu en aquest mateix bloc- entrada inferior- http://mpv-ccss.blogspot.com.es/2013/07/un-comiat-de-dansa-molt-creatiu-cesc.html). La vida és una roda i tot torna si no es queda pel camí. La dansa ha retornat al meu cor, la ment i el cos d'aquell temps perdut , els tres elements que defineixen la dansa, segons Cesc en aquesta classe: LA DANSA ÉS HABITAR EL COS AMB EL COR I LA MENT.

UN COMIAT MOLT CREATIU (L'ART DE MOSTRAR LES RETALLADES) A L'ESPAI DE L'ESTUDI DE DANSA : CESC GELABERT, UN MONSTRE DE LA DANSA CONTEMPORÀNIA

 

 

 

 

 

 

 

 

El ballarí Cesc Gelabert tanca avui l'estudi barceloní del barri de Gràcia, que ha acollit els seus assajos durant 26 anys, amb una sèrie de vídeos que ell mateix ha realitzat i penjat a internet, la seva manera d'acomiadar-se en una "situació difícil", segons ha explicat. El coreògraf, Premio Nacional de dansa pel ministeri de Cultura i per la Generalitat i amb nombrosos guardons nacionals i internacionals, s'ha vist obligat a tancar l'estudi de Gràcia a causa dels impagaments o l'eliminació de les subvencions de l'administració catalana.

A partir de la situació que travessa la companyia Gelabert-Azzopardi, el ballarí ha elaborat una sèrie de vídeos, fins ara deu dels dotze que pensa fer, que està penjant a YouTube, com si fos el seu diari personal. Es tracta d'una sèrie de creació pròpia filmada amb un iPhone, a vegades amb l'ajuda de trípode i altres només aguantant-lo amb les mans. Els solos de Gelabert a YouTube són "el meu comiat, un comiat de bon rotllo", perquè, segons l'opinió del coreògraf, pioner a Espanya de la dansa contemporània, "cal inventar-se noves formes de comunicar-se" amb les persones.
La sèrie, en què Gelabert és l'únic protagonista, es diu 'Domènech' en homenatge al carrer on ha tingut l'estudi de dansa fins ara. En els vídeos mostra diversos racons del que ha estat el seu local d'assaig fins avui, l'espai on van néixer creacions com 'Belmonte', 'El jardiner', '8421 ve regant flors...' i 'Pssitt!!Psitt!! Caravan'. "Aquest és el meu missatge", insisteix l'artista, "són vídeos de creació, i amb ells dic adéu a un estudi que tanco després d'haver-lo utilitzat vint-i-tants anys, un local històric per a la dansa que abans va ser del grup Heura".

"Som davant una situació difícil de la cultura en general i ens hem d'adaptar a les noves circumstàncies", ha dit el ballarí (Barcelona, 1953), i eludeix fer altres comentaris, perquè "la informació que he gravat és la que tinc ganes de compartir, perquè explicar la situació i fer anàlisi política correspon a altres".

Mentre va elaborant el seu comiat amb 'Domènech' a través de la xarxa, Cesc Gelabert segueix treballant en els seus projectes, que assajarà, si fa falta, en algun lloc que hagi de llogar puntualment.

Fonts:

-You Tube
- Ara.Cat