El president de Guatemala, l'antic general Otto Pérez Molina, va visitar Espanya durant la segona setmana de febrer d'enguany, abans de continuar el seu viatge europeu fins a la Ciutat del Vaticà, on es va reunir amb el Papa, en la que va ser una de les darreres entrevistes de Benet XVI amb un cap d'estat, en aquest cas, un antic general amb un passat molt fosc.
BRU ROVIRA
| Actualitzada el 17/02/2013 00:00
Una dona recull grans de cafè a Guatemala. Centenars de famílies indígenes han estat expulsades de les seves terres. S. MARTÍNEZ / EFE
A Espanya, Otto Pérez Molina va poder assistir des de la tribuna del Bernabéu al partit entre el Reial Madrid i el Manchester, i va ser el convidat d'honor d'un dinar que se li va oferir al Palau Reial, amb la presència del president del govern espanyol i Joan Carles. El rei, aixecant la copa, va felicitar Otto Pérez per la "seguretat i confiança" que ofereix Guatemala als inversors estrangers, cosa que permet "consolidar un bon clima de negocis".
Mentre l'antic militar brindava cofoi pel tracte rebut per una de les principals democràcies europees que li somreia sense recordar-li el seu passat com a actor del genocidi durant la Guerra Freda, els dies 11, 12 i 13 d'aquella mateixa setmana, a Guatemala, tractors i maquinària pesant de la finca El Azucarero expulsaven de les seves terres una setantena de famílies indígenes de la colònia Aguas Calientes, al municipi de Panzós, situat en la frondosa vall del riu Polochic.
Aquest agressiu acaparament de terres a mans de les grans explotacions agrícoles i els inversors que es volen dedicar als monocultius i al mercat dels biocombustibles va començar en aquesta vall del riu Polochic el març del 2011. Llavors 14 comunitats maies q'eqchi's van ser expulsades manu militari per les forces de seguretat, públiques i privades, al servei de la finca sucrera Cahil Utzaj. Fins a 769 famílies indígenes es van quedar aleshores sense la terra i sense les cases i poblets on vivien; els petits cultius van ser arrasats i les cases cremades.
Després d'una gran protesta camperola, amb una marxa a peu que va arribar fins a la capital del país el març del 2012, el govern es va comprometre a donar terres a totes les famílies expulsades. Però les terres promeses segueixen sense arribar, i les expropiacions violentes continuen. Els petits camperols s'han convertit en les víctimes dels projectes monopolistes de les grans explotacions i dels inversors externs, que tenen el suport del govern i de l'exèrcit, i actuen sense cap consideració per les poblacions que treballen la terra com un dret antic però que, amb escasses excepcions, no tenen un document que certifiqui la seva titularitat burocràtica-legal. "Les dones i els nens -explica un dirigent local entrevistat per Intermón-Oxfam- són els més afectats per les expulsions".
La majoria busca refugi entre familiars i amics, però el poc menjar que hi ha no dóna per a tothom. "Hi ha moltes dones i nens desnodrits que viuen d'una tortilla de blat amb sal al dia". "Per nosaltres, els maies q'eqchi's -explica LA Concepción-, la terra és la cosa més important que existeix. És a la terra on construïm les cases, la nostra seguretat, els cultius, l'aliment diari dels nostres fills. La lluita per la terra és la lluita per la nostra supervivència com a poble".
Intermón-Oxfam participa amb altres organitzacions locals i internacionals en una campanya per donar suport a les famílies expulsades de la vall del riu Polochic. La campanya s'inscriu en la lluita a escala internacional en contra de l'acaparament de terres a mans de la indústria alimentària i de l'energia. Aquestes terres es volen dedicar al monocultiu, desplaçant els petits agricultors dels pobles i sotmetent-los a la fam i a la misèria, a més de destruir el sistema de vida i la cultura de poblacions senceres.
Massacre brutal
En el cas de les comunitats de la vall del Polochic, aquesta nova violència contra els indígenes ens obliga a recordar que va ser aquí, concretament al municipi de Panzós, on la dictadura va fer una de les massacres més brutals de l'època de la Guerra Freda, amb l'argument que lluitava en contra de la guerrilla comunista.
El 1978, 53 camperols que lluitaven pel dret a treballar la terra i en contra del maltractament dels grans terratinents van ser brutalment assassinats i enterrats en una fossa. Tots ells eren maies q'eqchi's . La investigació que va fer la Comissió per la Veritat Històrica, recollida en el monumental informe Nunca más , va dictaminar que cap d'aquests camperols pertanyia al moviment guerriller. La lluita contra el comunisme s'ha acabat, però els mateixos poders segueixen servint-se de la força armada i del govern a favor de les grans fortunes, perfectament trenades amb els aparells de l'Estat. No se sap si el Papa va parlar ahir amb Otto Pérez de l'assassinat del bisbe Girardi precisament l'endemà que es presentés l'informe Nunca más , un assassinat mai esclarit en què sembla que Otto Pérez va participar activament.
Un home de passat fosc
Tampoc se sap si, més enllà del "bon clima per als negocis", els governants espanyols van explicar a l'antic general que no hi pot haver democràcia sense respecte pels drets humans i els drets dels pobles. Sigui com sigui, posa la pell de gallina, provoca una gran tristesa i ens hauria d'alertar sobre les dimensions de la crisi de l'Església i dels valors europeus, veure passejar pel Vaticà i per la madre pAtria un home de passat tan fosc, president d'un dels països més corruptes i violents del món, cofoi i confortat pel somriure d'aquells que li estenen la mà, no per anticipar-li una bona esbroncada, exigir-li justícia i respecte pels indígenes, i demanar-li qui va matar el bisbe, sinó per demanar-li ajuda, beneir-lo i agrair-li la seva compassió. El món al revés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada