El català passa a ser quarta llengua a l'escola i s'avança cap al 50%-50% amb el castellà com a llengua vehicular
José Ignacio Wert al Senat / EFE
L'esborrany de la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE, segons les sigles en castellà), planteja el seu atac a la immersió lingüística en català de quatre maneres:
1. Divideix les matèries a primària en troncals, específiques i d'especialitat. Les primeres han d'ocupar un mínim del 50% de l'horari lectiu, les segones, com a màxim, el 50% de l'horari, i les terceres no tenen assignat un temps mínim. És en aquest tercer bloc, amb menys hores, on la llei situa les llengües cooficials, per darrere en importància al currículum de la llengua castellana i la primera llengua estrangera (troncals) però també de la segona llengua estrangera que és "específica".
2. A l'ESO, també divideix les assignatures en troncals, específiques i d'especialitat, i deixa el català en el tercer bloc. Això vol dir que per obtenir el títol d'ESO no caldrà examinar-se de català, ja que només és necessari examinar-se d'una assignatura d'especialitat i els alumnes podran escollir entre el català o qualsevol altra.
3. Una disposició addicional de la llei estableix que les dues llengües cooficials han d'estar "equilibrades en el nombre d'hores lectives" a l'escola, tot i que reserva per a les administracions educatives autonòmiques la possibilitat de determinar aquesta proporció mentre es mantinguin les condicions de "normalització lingüística".
4. Mentre la Generalitat no determini aquesta proporció, "els pares podran determinar la llengua vehicular" en què volen escolaritzar els seus fills i podran fins i tot fer-ho en un centre privat i la matrícula l'haurà de pagar l'administració.
1. Divideix les matèries a primària en troncals, específiques i d'especialitat. Les primeres han d'ocupar un mínim del 50% de l'horari lectiu, les segones, com a màxim, el 50% de l'horari, i les terceres no tenen assignat un temps mínim. És en aquest tercer bloc, amb menys hores, on la llei situa les llengües cooficials, per darrere en importància al currículum de la llengua castellana i la primera llengua estrangera (troncals) però també de la segona llengua estrangera que és "específica".
2. A l'ESO, també divideix les assignatures en troncals, específiques i d'especialitat, i deixa el català en el tercer bloc. Això vol dir que per obtenir el títol d'ESO no caldrà examinar-se de català, ja que només és necessari examinar-se d'una assignatura d'especialitat i els alumnes podran escollir entre el català o qualsevol altra.
3. Una disposició addicional de la llei estableix que les dues llengües cooficials han d'estar "equilibrades en el nombre d'hores lectives" a l'escola, tot i que reserva per a les administracions educatives autonòmiques la possibilitat de determinar aquesta proporció mentre es mantinguin les condicions de "normalització lingüística".
4. Mentre la Generalitat no determini aquesta proporció, "els pares podran determinar la llengua vehicular" en què volen escolaritzar els seus fills i podran fins i tot fer-ho en un centre privat i la matrícula l'haurà de pagar l'administració.
Segons aquesta última actuació per què no poden escollir els milers i milers de valencians i mallorquins l'escolarització en centres privats o concertats per a elegir la llengua vehicular per als seus fills? Aquesta llei discrimina també altres realitats lingüístiques d'Espanya i evidencia l'objectiu de pur atac contra la llengua catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada