dimarts, 29 de maig del 2012
divendres, 25 de maig del 2012
CORRUPCIÓ AL MAR CASPI: SUBORN A UN SENADOR DEL PP VALENCIÀ ENCARREGAT D'AVALUAR ELS DRETS HUMANS
La diplomàcia del caviar
L'Azerbaidjan suborna un senador del PP valencià encarregat d'avaluar els drets humans al país
L'Azerbaidjan suborna un senador del PP valencià encarregat d'avaluar els drets humans al país
La diplomàcia del caviar
L'Azerbaidjan s'ha servit d'un senador del PP valencià per amagar la brutalitat del règim. Una investigació apunta que Pedro Agramunt és un dels membres del Consell d'Europa que ha subornat.
BRUTALITAT CONTRA ELS DISSIDENTS Els ciutadans àzeris contraris al règim del president Ilham Alíev aprofiten la presència dels mitjans internacionals al país per manifestar-se contra la repressió governamental. Dissabte el país acull el Festival d'Eurovisió i moltes càmeres n'estan pendents, però això no atemoreix les forces de seguretat, que reprimeixen els dissidents en públic. SERGEI ILNITSKY / EPA
Un quilo de caviar àzeri val entre 1.300 i 1.400 euros. Amb el control de la pràctica totalitat del caviar del mar Caspi, l'Azerbaidjan és ric en aquesta preuada delicadesa. La "diplomàcia del caviar" té una llarga trajectòria en aquesta nació caucàsica. La Iniciativa Europea per l'Estabilitat (IEE) -un reconegut organisme independent sense ànim de lucre dedicat a l'anàlisi política, especialment de l'esfera exsoviètica- va publicar ahir un informe en què detalla que l'Azerbaidjan ha subornat el Consell d'Europa. La investigació apunta directament al senador del PP valencià Pedro Agramunt Font de Mora. L'IEE defensa que Bakú va utilitzar la diplomàcia dels ous d'esturió per guanyar i mantenir el segell de legitimitat que dóna ser membre del Consell d'Europa -una institució nascuda fa cinquanta anys a Estrasburg per defensar els drets humans i la democràcia parlamentària-, i Agramunt Font de Mora s'hauria prestat a aquest suborn.
Els focus dels mitjans internacionals s'han centrat en l'Azerbaidjan perquè dissabte acull el Festival d'Eurovisió. Amb un llarg historial de repressió contra la dissidència i els periodistes, el país ha rebut les denúncies d'organitzacions tan prestigioses com Human Rights Watch. Malgrat aquest panorama, les missions d'observadors electorals del Consell han declarat en tots els comicis que les autoritats han seguit estàndards democràtics.
La indulgència del senador
L'informe afegeix que "l'Azerbaidjan ha obtingut la indulgència de dos relators a l'interior del Consell d'Europa". Un d'ells és el senador Agramunt, president del Comitè Electoral del PP valencià, portaveu de senadors del PP al País Valencià i vicepresident del Partit Popular europeu en aquesta institució amb seu a Estrasburg. Agramunt és el relator del Consell a l'Azerbaidjan, on viatja dues vegades a l'any per "garantir que compleix amb l'estàndard del Consell d'Europa", en paraules seves. L'IEE apunta que, sota la supervisió d'aquesta institució, l'actual president, Ilham Aliyev, va ser reelegit sense entrebancs el 2008 i que l'any següent es va assegurar un canvi constitucional que li permet ser president de per vida.
L'informe de l'IEE acusa Agramunt i l'altre relator del Consell a Bakú, el maltès Joseph Debono Grech, d'endarrerir la publicació d'un informe sobre la situació al país a l'espera que l'atenció internacional es redueixi a l'Azerbaidjan un cop hagi acabat el Festival d'Eurovisió. Els dos diplomàtics van visitar el país el gener del 2011 i l'IEE recorda que, a diferència del que havien fet els seus predecessors, es van negar a fer una primera valoració del que havien vist. L'informe afegeix que els anteriors relators van ser destituïts pel fet de "ser excessivament crítics amb Bakú".
En declaracions al diari ARA, Agramunt es va mostrar "sorprès" per les acusacions de l'informe. Va negar rotundament haver rebut cap suborn del govern de Bakú i va defensar que ha de tornar al país el mes vinent per acabar de tancar l'informe, sobre el qual no va voler avançar res més que "l'Azerbaidjan no està malament". Després de recordar-li que la final del polèmic Festival d'Eurovisió és aquest dissabte, el senador es va limitar a "desitjar" que "el concurs s'acabi i que la gent deixi de parlar-ne" perquè al país "hi ha altres coses més interessants".
Agramunt tampoc va voler valorar els informes de Human Rights Watch que documenten que el govern àzeri ha empresonat i reprimit periodistes i activistes que denuncien que Bakú ha desnonat centenars de famílies per derrocar els seus pisos i així guanyar espai per construir el recinte que dissabte acollirà el festival.
Observador amb els ulls grossos
El senador valencià va ser observador del Consell d'Europa en les eleccions presidencials del 2003 i les parlamentàries del 2005 i el 2010. És en el marc d'aquestes últimes legislatives en què l'IEE posa el crit al cel. En contrast amb les denúncies que en va fer l'Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) -institució amb una dilatada i reconeguda experiència en l'observació d'eleccions-, Agramunt hi va veure un "ambient positiu, eficiència i transparència". On ell veia "professionalitat", l'OSCE parlava de "les eleccions més fraudulentes que mai havien seguit en un país membre del Consell d'Europa".
Segons l'informe d'aquesta ONG, el costum de subornar els membres del Consell d'Europa es remunta al 2001, és a dir al mateix moment que l'Azerbaidjan entra a formar part de la institució. Però va ser el 2003, amb l'arribada d'Aliyev al poder, que aquesta pràctica va arribar als nivells més alts. "Cadascun dels nostres amics al Consell d'Europa rep en cada sessió, quatre vegades a l'any, mig quilo de caviar", va dir l'any passat una font àzeri a l'IEE.
Ara.cat. AraPremium. 25-maig-2004
Els focus dels mitjans internacionals s'han centrat en l'Azerbaidjan perquè dissabte acull el Festival d'Eurovisió. Amb un llarg historial de repressió contra la dissidència i els periodistes, el país ha rebut les denúncies d'organitzacions tan prestigioses com Human Rights Watch. Malgrat aquest panorama, les missions d'observadors electorals del Consell han declarat en tots els comicis que les autoritats han seguit estàndards democràtics.
La indulgència del senador
L'informe afegeix que "l'Azerbaidjan ha obtingut la indulgència de dos relators a l'interior del Consell d'Europa". Un d'ells és el senador Agramunt, president del Comitè Electoral del PP valencià, portaveu de senadors del PP al País Valencià i vicepresident del Partit Popular europeu en aquesta institució amb seu a Estrasburg. Agramunt és el relator del Consell a l'Azerbaidjan, on viatja dues vegades a l'any per "garantir que compleix amb l'estàndard del Consell d'Europa", en paraules seves. L'IEE apunta que, sota la supervisió d'aquesta institució, l'actual president, Ilham Aliyev, va ser reelegit sense entrebancs el 2008 i que l'any següent es va assegurar un canvi constitucional que li permet ser president de per vida.
L'informe de l'IEE acusa Agramunt i l'altre relator del Consell a Bakú, el maltès Joseph Debono Grech, d'endarrerir la publicació d'un informe sobre la situació al país a l'espera que l'atenció internacional es redueixi a l'Azerbaidjan un cop hagi acabat el Festival d'Eurovisió. Els dos diplomàtics van visitar el país el gener del 2011 i l'IEE recorda que, a diferència del que havien fet els seus predecessors, es van negar a fer una primera valoració del que havien vist. L'informe afegeix que els anteriors relators van ser destituïts pel fet de "ser excessivament crítics amb Bakú".
En declaracions al diari ARA, Agramunt es va mostrar "sorprès" per les acusacions de l'informe. Va negar rotundament haver rebut cap suborn del govern de Bakú i va defensar que ha de tornar al país el mes vinent per acabar de tancar l'informe, sobre el qual no va voler avançar res més que "l'Azerbaidjan no està malament". Després de recordar-li que la final del polèmic Festival d'Eurovisió és aquest dissabte, el senador es va limitar a "desitjar" que "el concurs s'acabi i que la gent deixi de parlar-ne" perquè al país "hi ha altres coses més interessants".
Agramunt tampoc va voler valorar els informes de Human Rights Watch que documenten que el govern àzeri ha empresonat i reprimit periodistes i activistes que denuncien que Bakú ha desnonat centenars de famílies per derrocar els seus pisos i així guanyar espai per construir el recinte que dissabte acollirà el festival.
Observador amb els ulls grossos
El senador valencià va ser observador del Consell d'Europa en les eleccions presidencials del 2003 i les parlamentàries del 2005 i el 2010. És en el marc d'aquestes últimes legislatives en què l'IEE posa el crit al cel. En contrast amb les denúncies que en va fer l'Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) -institució amb una dilatada i reconeguda experiència en l'observació d'eleccions-, Agramunt hi va veure un "ambient positiu, eficiència i transparència". On ell veia "professionalitat", l'OSCE parlava de "les eleccions més fraudulentes que mai havien seguit en un país membre del Consell d'Europa".
Segons l'informe d'aquesta ONG, el costum de subornar els membres del Consell d'Europa es remunta al 2001, és a dir al mateix moment que l'Azerbaidjan entra a formar part de la institució. Però va ser el 2003, amb l'arribada d'Aliyev al poder, que aquesta pràctica va arribar als nivells més alts. "Cadascun dels nostres amics al Consell d'Europa rep en cada sessió, quatre vegades a l'any, mig quilo de caviar", va dir l'any passat una font àzeri a l'IEE.
Ara.cat. AraPremium. 25-maig-2004
dijous, 24 de maig del 2012
ELS NOSTRES JOVES PERDEN DIGNITAT HUMANA EN UN MÓN MÉS I MÉS COMPETITIU
El món com una gran competició
Cada jove europeu haurà de competir amb vint orientals disposats a estudiar el doble d'hores per ocupar les millors places universitàries. M'ho deia aquesta setmana una persona que entén que la competició és un motor del progrés, i que evidentment sempre té guanyadors i perdedors. De tots els canvis que estem vivint ara que el món es reordena i hi ha països emergents que guanyen quota, el de la formació i la capacitat de competir és un de cabdal. Podem analitzar el fenomen des del sentit d'equitat, però s'han de tenir en compte les dades, la demografia, la realitat. Hi ha opinions però hi ha dades, persones, gent optant a places. ¿Si una gent s'esforça més i fa sacrificis enormes, gairebé inhumans, no té dret a guanyar-se aquell lloc? Si aquest és el mètode, quines opcions tenen de prosperar els joves formats en societats amb més drets adquirits? Qui s'acosta a qui? I, mentrestant, com s'arbitra? Protegir oportunitats d'alguns pot ser injust, però convertir-ho en una pura competició potser també ho és. És el dilema dels llocs de treball i drets laborals, en versió estudiants. Què és meritocràcia, com es defensa l'ascensor social? Hi ha un munt de preguntes a què haurem de respondre. I mentre les analitzem des de la moral, des de la voluntat de justícia, els fets s'aniran succeint, perquè el món no espera que ens posem d'acord.
http://www.ara.cat/premium/opinio/mon-gran-competicio_0_706129452.html
http://www.ara.cat/premium/opinio/mon-gran-competicio_0_706129452.html
dimecres, 23 de maig del 2012
dimarts, 22 de maig del 2012
LES FASES MILITARS DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (juliol 1936- abril 1939)
- El juliol de 1936 el cop d’estat dels militars sublevats havia dividit Espanya en dues zones: la controlada pels rebels, constituïda per Castella i Lleó, Galícia, Balears i un sector d’Andalusia, Extremadura i Aragó; i la part fidel a la República, que era el Nord, Catalunya, tot Llevant, Madrid, Castella- la Manxa i part d’Andalusia.
- L’agost de 1936 els sublevats van iniciar l’avanç cap a Madrid i van ocupar Extremadura, i al setembre Toledo, així com una part d’Andalusia occidental el desembre. Però al novembre l’ofensiva franquista va ser frenada pels republicans, i els successius intents de penetrar la ciutat (batalles de Guadalajara i Jarama) van fracassar.
La batalla de Madrid va frenar el ràpid avanç dels sublevats cap a la capital, al novembre del 1936 i va permetre que la resistència republicana es mantingués durant més temps. L’estratègia dels rebels era la d’ocupar el més aviat millor la capital a la República i per això, les primeres operacions de la Guerra Civil van tenir aquell objectiu.
- Entre abril i octubre del 1937 es va salvar la Batalla del Nord. Després del bombardeig de Guernica per la Legió Còndor l’abril, el mes de juny els sublevats van ocupar Bilbao. Malgrat les ofensives republicanes de Brunete i Belchite per disminuir la pressió al nord, no es va poder evitar la caiguda de Santander a l’agost, i a la d’Astúries dos mesos després.
 |
| Guernica, abril 1937 |
- El 1938 els franquistes van avançar sobre Aragó i van arribar al Mediterrani per la zona de Castelló. Catalunya va quedar aïllada de la resta del territori republicà i, per impedir l’avanç dels sublevats, la República va llançar l’ofensiva de la batalla de l’Ebre. Al novembre i després de durs combats, els republicans es van replegar i l’avanç franquista per Catalunya va ser imparable. Barcelona va ser presa el 26 de gener de 1939 i, poc després, arribaven els sublevats a la frontera francesa.
La batalla de l’Ebre va ser un intent del govern republicà de frenar l’avanç dels sublevats que havien arribat al mar Mediterrani, deixant Catalunya aïllada de la resta de territoris republicans. Va ser una de les últimes accions bèl·liques d’envergadura per part dels republicans. La derrota final va facilitar la caiguda de tot Catalunya i va accelerar el final de la guerra a favor dels sublevats.
- En febrer del 1939 només quedava Madrid i la zona centre en mans republicanes. Entre febrer i març, els sublevats van ocupar aquell territori i l’1 d’abril del 1939 el conflicte va finalitzar.
Robert Capa; Nena en el Centre de Refugiats en Trànsit, Barcelona, 1939
divendres, 18 de maig del 2012
"El meu nom és Druillet". LA TRISTA HISTÒRIA DE L'EXILI a través de la descoberta del fill de Bruillet de la cara fosca del seu pare.
http://www.tv3.cat/videos/4094298/El-meu-nom-es-Druillet
Per una banda, espionatge, repressió, extremisme. Per l’altra, descoberta del pare, dolor, ràbia, impotència.
Dues històries personals determinades de manera capital per noms de la nostra història col•lectiva: Lluís Companys, Josep Tarradellas, la Guerra Civil, les txeques de Barcelona, l’exili, la Segona Guerra Mundial...
Philippe Druillet, artista polifacètic francès que va revolucionar el món del còmic els anys 70, d’una energia devastadora, d’esquerres i sense pèls a la llengua, es disposa a conèixer el passat del seu pare, mort quan ell era petit. Li ha costat anys decidir-se a fer aquest pas. Ho fa, diu, perquè la gent que hi ha patit tingui dret a la informació que se li deu.
Tot arrenca amb el documental de TV3 “Lluís Companys, camins retrobats”, emès a l’octubre del 2000.
Durant la feina de recerca, en diferents documents, va aparèixer un nom: Victor Druillet. Un home amb un paper important, però alhora poc clar, en la repressió d’exiliats republicans a França. Calia saber-ne més coses, però no resultava senzill: els arxius francesos no donaven permís per consultar els seus dossiers.
El seu fill tampoc no facilitava l’accés a uns documents que parlaven del seu pare, però també de la detenció de Lluís Companys a França, de la relació del seu pare amb el policia Pedro Urraca --que va portar Companys a Espanya--, de les seves relacions estretes amb l’ambaixada espanyola a París, de la detenció de Josep Tarradellas durant l’exili...
De tot això, el seu fill no en sabia res. Philippe Druillet ha lliurat, durant anys, un combat amb ell mateix, un vol i dol que, amb el seu temperament excessiu, l’ha trasbalsat emocionalment.
Ha necessitat molt de temps per sentir-se disposat a “saber”. Saber per quins camins concrets va transcórrer la vida agitada del seu pare. Només tenia una lleugera idea: havia estat militar, espia, policia, col•laboracionista amb el règim de Pétain.
Però no en sabia res concret. Coneixia alguns dels escenaris: Síria, el Líban, Barcelona, París, Vichy... però n’ignorava uns altres.
“El meu nom és Druillet” transita per tots aquests llocs seguint l’evolució de Victor Druillet. Un recorregut vital i històric des de la Primera Guerra Mundial fins al franquisme. Un engranatge implacable que el seu fill Philippe descobreix a mesura que avança el documental. Arribat a un cert punt, la confrontació amb els documents que reflecteixen la història del seu pare se li fa insuportable. Philippe Druillet es va veure incapaç de continuar el rodatge del documental.
“El meu nom és Druillet” és un relat inèdit fruit de la recerca en nombrosos arxius, dels mateixos escrits de Victor Druillet i de les converses amb la seva família.
Un documental de Montserrat Besses i Pere López, Direcció de fotografia: David Bou,
Postproducció de vídeo: Joan Carles Calvera, Recerca fílmica: Montserrat Bailac, Producció: Roser Costa http://www.tv3.cat/videos/4095452/El-meu-nom-es-Druillet (Entrevista a Montserrat Besses, gran periodista d'investigació, coautora del documental)
Per una banda, espionatge, repressió, extremisme. Per l’altra, descoberta del pare, dolor, ràbia, impotència.
Dues històries personals determinades de manera capital per noms de la nostra història col•lectiva: Lluís Companys, Josep Tarradellas, la Guerra Civil, les txeques de Barcelona, l’exili, la Segona Guerra Mundial...
Philippe Druillet, artista polifacètic francès que va revolucionar el món del còmic els anys 70, d’una energia devastadora, d’esquerres i sense pèls a la llengua, es disposa a conèixer el passat del seu pare, mort quan ell era petit. Li ha costat anys decidir-se a fer aquest pas. Ho fa, diu, perquè la gent que hi ha patit tingui dret a la informació que se li deu.Tot arrenca amb el documental de TV3 “Lluís Companys, camins retrobats”, emès a l’octubre del 2000.
Durant la feina de recerca, en diferents documents, va aparèixer un nom: Victor Druillet. Un home amb un paper important, però alhora poc clar, en la repressió d’exiliats republicans a França. Calia saber-ne més coses, però no resultava senzill: els arxius francesos no donaven permís per consultar els seus dossiers.
De tot això, el seu fill no en sabia res. Philippe Druillet ha lliurat, durant anys, un combat amb ell mateix, un vol i dol que, amb el seu temperament excessiu, l’ha trasbalsat emocionalment.
Ha necessitat molt de temps per sentir-se disposat a “saber”. Saber per quins camins concrets va transcórrer la vida agitada del seu pare. Només tenia una lleugera idea: havia estat militar, espia, policia, col•laboracionista amb el règim de Pétain.
Però no en sabia res concret. Coneixia alguns dels escenaris: Síria, el Líban, Barcelona, París, Vichy... però n’ignorava uns altres.
“El meu nom és Druillet” transita per tots aquests llocs seguint l’evolució de Victor Druillet. Un recorregut vital i històric des de la Primera Guerra Mundial fins al franquisme. Un engranatge implacable que el seu fill Philippe descobreix a mesura que avança el documental. Arribat a un cert punt, la confrontació amb els documents que reflecteixen la història del seu pare se li fa insuportable. Philippe Druillet es va veure incapaç de continuar el rodatge del documental.
“El meu nom és Druillet” és un relat inèdit fruit de la recerca en nombrosos arxius, dels mateixos escrits de Victor Druillet i de les converses amb la seva família.
Un documental de Montserrat Besses i Pere López, Direcció de fotografia: David Bou,
Postproducció de vídeo: Joan Carles Calvera, Recerca fílmica: Montserrat Bailac, Producció: Roser Costa http://www.tv3.cat/videos/4095452/El-meu-nom-es-Druillet (Entrevista a Montserrat Besses, gran periodista d'investigació, coautora del documental)
dilluns, 14 de maig del 2012
dilluns, 7 de maig del 2012
TÀPIES en 10 pistes
TÀPIES en 10 pistes
Antoni Tàpies es va entregar a la seva obra sense pudor ni límits. L'autor del Monument a Picasso s'identificava plenament amb les seves pintures, i va buscar comunicar-se amb els espectadors posant en joc des de la pròpia intimitat fins a reflexions de caire filosòfic. Creia que l'art tenia un poder curatiu i transformador, i ell mateix va treballar com un mag, un alquimista, un poeta i un savi: va convertir els objectes quotidians en símbols que representen tant una meditació espiritual com la consciència política del seu temps.
Les grans pintures matèriques de Tàpies sorgeixen de tot un procés que recorda un ritual: "Posava la tela o la fusta on es disposava a pintar damunt una taula o directament a terra -recorda Núria Oms, conservadora de la Fundació Antoni Tàpies- i començava a caminar-hi al voltant fent petar el dits, com si hagués d'entrar en trànsit, fins que arribava el moment de pintar. Havia de treballar molt de pressa, perquè els materials s'assecaven molt ràpidament".
Un creador vitalista i compromès
L'obra de Tàpies té un esperit franciscà, no va fer escarafalls a l'hora d'abordar cap aspecte de la vida -i de la mort-. S'ha posat molt l'accent en la dificultat per entendre les seves obres. És cert que estan plenes de signes i símbols que a vegades requereixen coneixements previs, però també ho és que es dirigeix a la col·lectivitat de tu a tu. A la fi, el llegat de Tàpies pot ser vist com la vida i el pensament d'un home corrent convertits en universals a través de l'art i l'escriptura. Els seus treballs es resisteixen a tenir una sola interpretació. El mateix Tàpies va escriure: "Penso que una obra d'art hauria de deixar perplex l'espectador, fer-lo meditar sobre el sentit de la vida".
Tàpies va treballar amb un repertori molt reduït d'imatges i, al llarg del temps, motius com la creu, la inicial del seu nom o les parts del cos adquireixen nombrosos significats. Aquestes són algunes de les claus.
1. La A i la T
Un abecedari privat
La inicial del seu nom i del de la seva dona, Teresa, apareixen sovint en les obres de Tàpies. "I les dels noms dels fills i de persones del món de la cultura que van ser importants per a ell. Hi ha les dues famílies, la pròpia i l'artística", afegeix Oms.
L'artista va escriure moltes vegades damunt les obres, sobretot cites de les lectures que feia. No tot el que va escriure té sentit, i a vegades va escriure a l'inrevés i s'ha de llegir amb un mirall. Aquests textos a vegades també tenen un sentit purament gràfic, són un element de la composició.
Quan una cosa que havia escrit no li agradava, la ratllava, no l'esborrava, no amagava el procés de creació. Tàpies també va representar la creu amb una X, i el número 4 el va utilitzar com a referència als quatre punts cardinals i als quatre elements de la Terra. I l'ou, que apareix en obres com Gran oval o Oval blanc pot ser vist com un símbol de la creació i de l'Esperit Sant.
2. Els missatges polítics
Mullar-se amb els cartells
Servir és l'última de les tres paraules que Tàpies va escriure al cartell de les festes de la Mercè del 2002. El centenar de cartells que va fer al llarg de la seva vida també mostren el compromís que va mantenir amb diverses iniciatives populars. "Quan feia cartells sempre els feia deixant ben clar que eren un Tàpies, perquè la seva postura sobre aquella reivindicació quedés ben clara", diu Oms. Va apadrinar causes com l'abolició de la pena de mort el 1975, la marxa de la llibertat el 1976, va pintar contra l'apartheid el 1983, va ser solidari amb Bòsnia el 1995 i va estar a favor de la Plataforma per la Llengua el 2006 i de la campanya de TV3 al País Valencià.
3. Catalunya
De la Caputxinada al pavelló català de l'Expo 92 de Sevilla
Tàpies va pintar els colors de la senyera en obres com L'espertit català i Les quatre cròniques que hi ha al Palau de la Generalitat. Durant la dictadura franquista va participar en actes com el tancament al convent dels caputxins de Sarrià el 1966 o la marxa a Montserrat per protestar pel procés de Burgos, i amb l'arribada de la democràcia es va convertir en un ambaixador del país arreu del món. Molts dels seus escrits, abans de ser publicats en un llibre, van aparèixer en revistes i diaris com Destino , Serra d'Or , La Vanguardia i l' Avui .
4. La matèria
Contra la pintura academicista
" Tàpies detestava la pintura academicista -apunta Oms- i molt aviat, ja a mitjans dels anys 40, va començar a experimentar amb materials aliens al món de l'art que tenia a l'abast: fils, cordills, paper de diari, arròs..." Aquesta reacció contra la pintura de cavallet recorda el crit d'"assassinar" la pintura que Joan Miró va exclamar als 30, però en els anys de la postguerra va més enllà del que és purament artístic: "Eren anys de misèria i repressió i Tàpies recordava que davant d'aquella situació no podia pintar d'una altra manera. Els materials humils li inspiraven un sentiment de compassió".
A continuació va deixar de banda aquests experiments per entrar en el món màgic i surrealista de Dau al Set, del qual Joan Brossa és el principal exponent. Poc abans que el grup es dissolgués el 1951, Tàpies va tornar a fer proves amb diferents materials i finalment va trobar el seu propi llenguatge, informalista, utilitzant materials com la pols de marbre, els vernissos i el làtex, que barrejava amb els pigments.
5. Els colors
Tons que porten a la introspecció
L'impacte de la publicitat i les senyalitzacions característiques de la nostra societat van portar Tàpies a buscar un cromatisme "més interioritzat, que podria definir-se com la penombra, la llum dels somnis i del nostre món interior", tal com va dir ell mateix. Així, els marrons, els ocres, els beixos, el negre són una eina per conduir l'espectador a la meditació i a la reflexió.
6. La màgia
Dels trucs brossians al budisme
Les primeres mostres del poder transformador de l'art, Tàpies les troba en la màgia, que comparteix amb Brossa durant els últims anys de la dècada dels 40. A les pintures d'aquests anys s'hi poden veure llocs il·lusoris, espais entre bambolines, portes que porten a un món oníric... Aquesta llavor màgica enllaça més endavant amb el poder curatiu i transformador que Tàpies atribueix a l'art després de les seves lectures budistes. El poder màgic també apareix quan pinta objectes quotidians, com els sobres que representen un misteri perquè se'n desconeix el contingut.
7. La filosofia oriental
De la cerimònia del te al budisme zen
L'interès de Tàpies per la filosofia oriental es remunta a la infantesa, quan va descobrir el Llibre del te a la biblioteca familiar. L'atenció als petits gestos i els objectes humils de la cerimònia del te els va trobar molt pròxims a la seva sensibilitat i són l'arrel dels seus estudis posteriors de budisme zen i de la utilització d'objectes pobres.
Les fórmules matemàtiques que apareixen a les pintures tenen un caire filosòfic. Segons la filosofia oriental, tot el cosmos es pot reduir a una fórmula matemàtica que porta a la unitat, en contraposició al pensament occidental, que és dualista.
8. Els objectes humils
La transcendència dels petits gestos quotidians
Tàpies incorpora a les obres peces de roba que té al seu abast mentre treballa (pantalons, jerseis i camises) i converteix en escultures armaris, butaques, plats i palanganes. A més del vessant espiritual que els atorga, també representen la seva incorporació dins l'obra, la seva signatura.
9. El cos i l'erotisme
Les empremtes del pas del temps
Els nus de l'obra de Tàpies mai són complaents, són un camp de batalla en què es reflecteixen les marques i les cicatrius que la vida deixa al cos. "Ennobleix tots aquells aspectes que poden ser considerats bruts. Per fer-ho representa parts del cos com ara una aixella o un peu tumefacte de durícies magnificats", assenyala Oms. Les escenes eròtiques, que recorden el romànic, il·lustren el caràcter efímer de la vida i fan de porta d'entrada a la meditació.
10. La mort
La mort com a part de la vida
La convalescència que Tàpies va patir als 18 anys a causa de la tisi i que el va recloure al sanatori de puig d'Olena li va provocar una profunda consciència del cos i de la mort. Ja a finals dels 80 i als anys 90 va fer gravats, escultures i pintures de cranis numerats. El 1984 l'artista es va fer un autoretrat pòstum -amb una calavera-, Terrós , que la família ha volgut incloure en l'exposició amb què la Fundació Tàpies li ret homenatge. Avui el museu està obert amb preus populars durant tot el dia.
EL LLEGAT D'UN ARTISTA GENIAL
Guia per entendre l'obra i el pensament d'un artista que va crear un univers personal
ANTONI RIBAS TUR. Actualitzada el 12/02/2012 00:00
Les grans pintures matèriques de Tàpies sorgeixen de tot un procés que recorda un ritual: "Posava la tela o la fusta on es disposava a pintar damunt una taula o directament a terra -recorda Núria Oms, conservadora de la Fundació Antoni Tàpies- i començava a caminar-hi al voltant fent petar el dits, com si hagués d'entrar en trànsit, fins que arribava el moment de pintar. Havia de treballar molt de pressa, perquè els materials s'assecaven molt ràpidament".
Un creador vitalista i compromès
L'obra de Tàpies té un esperit franciscà, no va fer escarafalls a l'hora d'abordar cap aspecte de la vida -i de la mort-. S'ha posat molt l'accent en la dificultat per entendre les seves obres. És cert que estan plenes de signes i símbols que a vegades requereixen coneixements previs, però també ho és que es dirigeix a la col·lectivitat de tu a tu. A la fi, el llegat de Tàpies pot ser vist com la vida i el pensament d'un home corrent convertits en universals a través de l'art i l'escriptura. Els seus treballs es resisteixen a tenir una sola interpretació. El mateix Tàpies va escriure: "Penso que una obra d'art hauria de deixar perplex l'espectador, fer-lo meditar sobre el sentit de la vida".
Tàpies va treballar amb un repertori molt reduït d'imatges i, al llarg del temps, motius com la creu, la inicial del seu nom o les parts del cos adquireixen nombrosos significats. Aquestes són algunes de les claus.
1. La A i la T
Un abecedari privat
La inicial del seu nom i del de la seva dona, Teresa, apareixen sovint en les obres de Tàpies. "I les dels noms dels fills i de persones del món de la cultura que van ser importants per a ell. Hi ha les dues famílies, la pròpia i l'artística", afegeix Oms.
L'artista va escriure moltes vegades damunt les obres, sobretot cites de les lectures que feia. No tot el que va escriure té sentit, i a vegades va escriure a l'inrevés i s'ha de llegir amb un mirall. Aquests textos a vegades també tenen un sentit purament gràfic, són un element de la composició.
Quan una cosa que havia escrit no li agradava, la ratllava, no l'esborrava, no amagava el procés de creació. Tàpies també va representar la creu amb una X, i el número 4 el va utilitzar com a referència als quatre punts cardinals i als quatre elements de la Terra. I l'ou, que apareix en obres com Gran oval o Oval blanc pot ser vist com un símbol de la creació i de l'Esperit Sant.
2. Els missatges polítics
Mullar-se amb els cartells
Servir és l'última de les tres paraules que Tàpies va escriure al cartell de les festes de la Mercè del 2002. El centenar de cartells que va fer al llarg de la seva vida també mostren el compromís que va mantenir amb diverses iniciatives populars. "Quan feia cartells sempre els feia deixant ben clar que eren un Tàpies, perquè la seva postura sobre aquella reivindicació quedés ben clara", diu Oms. Va apadrinar causes com l'abolició de la pena de mort el 1975, la marxa de la llibertat el 1976, va pintar contra l'apartheid el 1983, va ser solidari amb Bòsnia el 1995 i va estar a favor de la Plataforma per la Llengua el 2006 i de la campanya de TV3 al País Valencià.
3. Catalunya
De la Caputxinada al pavelló català de l'Expo 92 de Sevilla
Tàpies va pintar els colors de la senyera en obres com L'espertit català i Les quatre cròniques que hi ha al Palau de la Generalitat. Durant la dictadura franquista va participar en actes com el tancament al convent dels caputxins de Sarrià el 1966 o la marxa a Montserrat per protestar pel procés de Burgos, i amb l'arribada de la democràcia es va convertir en un ambaixador del país arreu del món. Molts dels seus escrits, abans de ser publicats en un llibre, van aparèixer en revistes i diaris com Destino , Serra d'Or , La Vanguardia i l' Avui .
4. La matèria
Contra la pintura academicista
" Tàpies detestava la pintura academicista -apunta Oms- i molt aviat, ja a mitjans dels anys 40, va començar a experimentar amb materials aliens al món de l'art que tenia a l'abast: fils, cordills, paper de diari, arròs..." Aquesta reacció contra la pintura de cavallet recorda el crit d'"assassinar" la pintura que Joan Miró va exclamar als 30, però en els anys de la postguerra va més enllà del que és purament artístic: "Eren anys de misèria i repressió i Tàpies recordava que davant d'aquella situació no podia pintar d'una altra manera. Els materials humils li inspiraven un sentiment de compassió".
A continuació va deixar de banda aquests experiments per entrar en el món màgic i surrealista de Dau al Set, del qual Joan Brossa és el principal exponent. Poc abans que el grup es dissolgués el 1951, Tàpies va tornar a fer proves amb diferents materials i finalment va trobar el seu propi llenguatge, informalista, utilitzant materials com la pols de marbre, els vernissos i el làtex, que barrejava amb els pigments.
5. Els colors
Tons que porten a la introspecció
L'impacte de la publicitat i les senyalitzacions característiques de la nostra societat van portar Tàpies a buscar un cromatisme "més interioritzat, que podria definir-se com la penombra, la llum dels somnis i del nostre món interior", tal com va dir ell mateix. Així, els marrons, els ocres, els beixos, el negre són una eina per conduir l'espectador a la meditació i a la reflexió.
6. La màgia
Dels trucs brossians al budisme
Les primeres mostres del poder transformador de l'art, Tàpies les troba en la màgia, que comparteix amb Brossa durant els últims anys de la dècada dels 40. A les pintures d'aquests anys s'hi poden veure llocs il·lusoris, espais entre bambolines, portes que porten a un món oníric... Aquesta llavor màgica enllaça més endavant amb el poder curatiu i transformador que Tàpies atribueix a l'art després de les seves lectures budistes. El poder màgic també apareix quan pinta objectes quotidians, com els sobres que representen un misteri perquè se'n desconeix el contingut.
7. La filosofia oriental
De la cerimònia del te al budisme zen
L'interès de Tàpies per la filosofia oriental es remunta a la infantesa, quan va descobrir el Llibre del te a la biblioteca familiar. L'atenció als petits gestos i els objectes humils de la cerimònia del te els va trobar molt pròxims a la seva sensibilitat i són l'arrel dels seus estudis posteriors de budisme zen i de la utilització d'objectes pobres.
Les fórmules matemàtiques que apareixen a les pintures tenen un caire filosòfic. Segons la filosofia oriental, tot el cosmos es pot reduir a una fórmula matemàtica que porta a la unitat, en contraposició al pensament occidental, que és dualista.
8. Els objectes humils
La transcendència dels petits gestos quotidians
Tàpies incorpora a les obres peces de roba que té al seu abast mentre treballa (pantalons, jerseis i camises) i converteix en escultures armaris, butaques, plats i palanganes. A més del vessant espiritual que els atorga, també representen la seva incorporació dins l'obra, la seva signatura.
9. El cos i l'erotisme
Les empremtes del pas del temps
Els nus de l'obra de Tàpies mai són complaents, són un camp de batalla en què es reflecteixen les marques i les cicatrius que la vida deixa al cos. "Ennobleix tots aquells aspectes que poden ser considerats bruts. Per fer-ho representa parts del cos com ara una aixella o un peu tumefacte de durícies magnificats", assenyala Oms. Les escenes eròtiques, que recorden el romànic, il·lustren el caràcter efímer de la vida i fan de porta d'entrada a la meditació.
10. La mort
La mort com a part de la vida
La convalescència que Tàpies va patir als 18 anys a causa de la tisi i que el va recloure al sanatori de puig d'Olena li va provocar una profunda consciència del cos i de la mort. Ja a finals dels 80 i als anys 90 va fer gravats, escultures i pintures de cranis numerats. El 1984 l'artista es va fer un autoretrat pòstum -amb una calavera-, Terrós , que la família ha volgut incloure en l'exposició amb què la Fundació Tàpies li ret homenatge. Avui el museu està obert amb preus populars durant tot el dia.
dijous, 3 de maig del 2012
CANVIS A LA UNIÓ EUROPEA: Merkel planteja ara a la UE una “agenda del creixement”
La cancellera alemanya es prepara per si Hollande guanya a França, però no renuncia a l’austeritat. Laia Forusès. Brel·les
Si
les enquestes no s’equivoquen, el socialista François Hollande serà el
pròxim president de França. Els ciutadans francesos no decidiran fins
diumenge que ve entre Hollande i Nicolas Sarkozy, però la campanya del
candidat socialista en favor del creixement i contra l’austeritat que ha
imposat a Europa la cancellera alemanya, AngelaMerkel, ja ha provocat
un canvi de discurs entre els dirige
Lnts comunitaris. En les últimes setmanes, la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Central Europeu (BCE) i primers ministres,
com l’italià MarioMonti, han demanat –de manera més o menys explícita–uncanvi de rumb per evitar que l’austeritat portada a l’extrem acabi asfixiant les economies de l’euro. El BCE fins i tot ha demanat obertament a la Unió Europea (UE) un “pacte de creixement”.
Després de dies de silenci, Merkel va fer ahir un pas endavant per a contentar les veus crítiques amb la disciplina
fiscal i, sobretot, per preparar el terreny per l’arribada d’Hollandeal’Elisi. Temorosa de quedar-se sense aliats,va fer un gest de bona voluntat cap al socialista francès anunciant que els socis europeus impulsaran una “agenda del creixement” de cara a la cimera que es farà a finals de juny.
En una entrevista al diari alemany, Leipziger Volkszeitung, Merkel reconeix que el pacte fiscal europeu–el tractat en què els socis de l’euro es comprometen a respectar la disciplina fiscal– és insuficient per fer que la UE surti de la crisi. “Per això s’ha de desenvolupar paral·lelament una política que fomenti el creixement i l’ocupació, que torni la competitivitat als estats”, assegura la cancellera. Tot i això, Angela Merkel deixa clar que impulsar mesures
per reactivar l’economia no vol dir abandonar la via de la disciplina fiscal. “El creixement no ha de costar diners”, afirma.
Merkel és conscient del fet que els canvis polítics que s’acosten podrien acabar amb l’enorme influència que ha exercit durant la crisi econòmica l’eix franco-alemany amb Sarkozy com el seu principal aliat. Ningú no dubta que,en la parella coneguda popularment com a Merkozy, ella és la que talla el bacallà. Però la cancellera, tot i ser la líder amb més pes polític a la UE, no es vol quedar sense el suport de França. No ho tindrà fàcil perquè Hollande arriba amb la promesa de no ser per a Merkel una parella de ball tan charmant com ho ha estat Sarkozy.
Merkozy ha aconseguit imposar a l’eurozona la disciplina fiscal i ha deixat la resta de governs, també la Comissió Europea, pràcticament sense veu ni vot. ¿Aconseguirà Merkel la complicitat d’Hollande si es converteix en el nou president de França?
Des de l’inici de la crisi, Merkel i el cap de l’executiu francès han sigut inseparables i, en un context de crisieconòmica, han teixit un eix de poder imparable com en el seu dia van imposar François Mitterrand i Gerhard Schröder o Jacques Chirac i Helmut Kohl.
És la gran incògnita i el gran repte que tindrà Merkel, i no ho tindrà fàcil. Hollande fa temps que promet guerra contra tot el que defensa Alemanya: la disciplina i l’austeritat, que a curt termini no han funcionat, han situat en recessió l’eurozona i països amb moneda pròpia, com el Regne Unit, i han fet caure governs.
El socialista creu que l’austeritat s’ha dut massa lluny, i el seu discurs ha trobat còmplices entre els líders europeus. “S’està veient com el discurs europeu es va orientant en el creixement i es deixa enrere el de l’austeritat. El discurs d’Hollande ha tingut la seva influència”, expliquen fonts comunitàries.
Futur incert del pacte fiscal
El socialista també ha promès renegociar el tractat de disciplina fiscal impulsat per Berlín i signat per 25 dels 27 socis europeus. Fonts comunitàries, però, descarten que es pugui reobrir el debat: “No es pot obrir. El text ja està signat”. Les mateixes fonts apunten a la possibilitat d’afegir-hi un annex amb un pacte pel creixement. En qualsevol cas, tot plegat es començarà a debatre després dels comicis gals en una cimera extraordinària dedicada al creixement, ha anunciat aquesta setmana el president del Consell de la UE , Herman van Rompuy. Si Hollande guanya les eleccions i es desdibuixa l’eix franco-alemany, undels socis que en podria sortir més beneficiat és, paradoxalment, Espanya. Tot i que el govern espanyol té més sintonia amb la dreta europea, que els socialistes a França acabin governant obre la porta a una nova flexibilització dels objectius de dèficit dels estats membres asfixiats pels mercats i la recessió. “Hollande és l’esperança”, assegura l’eurodiputat socialista i membre del comitè d’Economia Antolín Sánchez.
Diari Ara, diumenge 29 d'abril del 2012, pàg. 16
Diari Ara, diumenge 29 d'abril del 2012, pàg. 16
dimecres, 2 de maig del 2012
INSTITUCIONS DE LA UNIÓ EUROPEA A BARCELONA: Martin Schulz, president del Parlament Europeu
Europa
El president del Parlament Europeu creu que "una llengua tan important com el català" s'ha de poder parlar a la cambra
Martin Schulz considera que la independència és "una qüestió interna espanyola i catalana" i diu que no vol donar "consells"
Schulz, aquest dimecres amb l'escriptor Jaume Cabré a Edicions 62 / PERE VIRGILI
El president del Parlament Europeu, l'alemany Martin Schulz, ha insistit en una entrevista a 'Els matins' de TV3 en la seva voluntat que el català pugui ser utilitzat a l'Eurocambra. "Crec que una llengua tan important com el català s'ha de poder parlar al Parlament Europeu", ha dit, però ha afegit que aquesta decisió "també depèn del govern espanyol", que hauria de col·laborar per "finançar-ho". Schulz s'ha compromès a tornar a posar la qüestió "a l'ordre del dia", però reconeix que introduir una nova llengua "costa molts diners, segurament uns quants milions d'euros", ja que cal trobar gent capacitada per traduir directament del català a cadascuna de les altres 23 llengües oficials a la cambra.
Quan se li ha preguntat sobre el posicionament que adoptaria l'Eurocambra davant una eventual consulta sobre la independència de Catalunya, Schulz no s'ha mullat: "És una qüestió interna espanyola i catalana que jo no puc jutjar. El dret d'autodeterminació ha de ser acordat entre els pobles", s'ha justificat, i ha afegit que té "la impressió" que ni els catalans ni els espanyols "no volen que des de fora els donin consells sobre què han de fer", per la qual cosa prefereix no donar-ne.
Pel que fa a la política comunitària, el president del Parlament Europeu ha defensat la necessitat d'un "lideratge fort" per a la UE, i en aquest sentit ha recordat que el Tractat de Lisboa preveu que el proper president de la Comissió sigui escollit pel Parlament que sorgeixi de les eleccions previstes per al 2014. Sobre l'actual lideratge d'Angela Merkel a la Unió, Schulz ha recordat que ella és només la cancellera alemanya, i que al Consell Europeu "Merkel no està sola, hi ha 26 presidents més". "Preguntin als altres 26!", ha reclamat.
Per últim, Schulz ha defensat la tasca del Parlament Europeu com a responsable, per exemple, dels fons de cohesió que han permès la construcció, a Espanya, de moltes infraestructures, i que ara`, "països com Alemanya, Finlàndia o Dinamarca, volen reduir radicalment". "Lluitaré perquè es mantinguin aquests fons", ha sentenciat. El president ha reclamat més competències per a l'Eurocambra: "Si fos pel Parlament Europeu tindríem una política fiscal comuna" que permetria lluitar amb més eficàcia contra el frau, ha dit, però això és responsabilitat dels estats, que "no es posen d'acord".
Admirador de Cabré
El president de l'eurocambra és un declarat admirador dels llibres de l'escriptor Jaume Cabré. Avui mateix s'ha reunit amb l'autor a Barcelona. "Jaume Cabré parla de política, història, amor, art i és un delit llegir els seus llibres", ha dit Schulz en l'entrevista a TV3. "Cabré és un home d'una riquesa i d'una capacitat extrema d'entendre diferents cultures en una sola novel·la", ha afegit. A Alemanya, els llibres de Cabré són un fenomen editorial.
http://www.ara.cat/mon/president-Parlament-Europeu-llengua-important_0_692930779.html
Quan se li ha preguntat sobre el posicionament que adoptaria l'Eurocambra davant una eventual consulta sobre la independència de Catalunya, Schulz no s'ha mullat: "És una qüestió interna espanyola i catalana que jo no puc jutjar. El dret d'autodeterminació ha de ser acordat entre els pobles", s'ha justificat, i ha afegit que té "la impressió" que ni els catalans ni els espanyols "no volen que des de fora els donin consells sobre què han de fer", per la qual cosa prefereix no donar-ne.
Pel que fa a la política comunitària, el president del Parlament Europeu ha defensat la necessitat d'un "lideratge fort" per a la UE, i en aquest sentit ha recordat que el Tractat de Lisboa preveu que el proper president de la Comissió sigui escollit pel Parlament que sorgeixi de les eleccions previstes per al 2014. Sobre l'actual lideratge d'Angela Merkel a la Unió, Schulz ha recordat que ella és només la cancellera alemanya, i que al Consell Europeu "Merkel no està sola, hi ha 26 presidents més". "Preguntin als altres 26!", ha reclamat.
Per últim, Schulz ha defensat la tasca del Parlament Europeu com a responsable, per exemple, dels fons de cohesió que han permès la construcció, a Espanya, de moltes infraestructures, i que ara`, "països com Alemanya, Finlàndia o Dinamarca, volen reduir radicalment". "Lluitaré perquè es mantinguin aquests fons", ha sentenciat. El president ha reclamat més competències per a l'Eurocambra: "Si fos pel Parlament Europeu tindríem una política fiscal comuna" que permetria lluitar amb més eficàcia contra el frau, ha dit, però això és responsabilitat dels estats, que "no es posen d'acord".
Admirador de Cabré
El president de l'eurocambra és un declarat admirador dels llibres de l'escriptor Jaume Cabré. Avui mateix s'ha reunit amb l'autor a Barcelona. "Jaume Cabré parla de política, història, amor, art i és un delit llegir els seus llibres", ha dit Schulz en l'entrevista a TV3. "Cabré és un home d'una riquesa i d'una capacitat extrema d'entendre diferents cultures en una sola novel·la", ha afegit. A Alemanya, els llibres de Cabré són un fenomen editorial.
http://www.ara.cat/mon/president-Parlament-Europeu-llengua-important_0_692930779.html
EL BANC CENTRAL EUROPEU A BARCELONA DESPRÉS DE LA SUSPENSIÓ DEL TRACTAT DE SCHENGEN, TANCANT LES FRONTERES LLIURES DE LA UNIÓ EUROPEA.
Barcelona acull des d'avui la reunió del BCE enmig de fortes mesures seguretat
8.000 agents, entre Mossos d'Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Espanyola, vetllen per la seguretat. La crisi a Espanya centrarà el debat. L'ens emissor no preveu abaixar els tipus d'interès
Mossos d'Esquadra controlen l'arribada de passatgers a l'estació de França aquest dimarts / EFE
Barcelona acull des d'avui la reunió del consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) enmig de fortes mesures de seguretat. Uns 8.000 agents vetllen per evitar incidents en la trobada de bancs centrals, que té el tret de sortida aquesta nit amb un sopar oficial al Palau de la Generalitat. Aquest dimarts mateix, les forces de seguretat ja van exhibir una ampli desplegament en la manifestació alternativa del Primer de Maig.
Com a mesura de seguretat complementària a la forta presència policial, el govern espanyol ha tancat temporalment les fronteres per controlar l'entrada d'antisistema procedents de la resta d'Europa. Des de l'inici de la suspensió del tractat de Schengen, la matinada de dissabte, els agents han detingut almenys 17 persones i han privat l'entrada de 43 més.
Ampli dispositiu
En total, uns 8.000 agents vetllen per la seguretat de la reunió del BCE. Fins a 2.300 policies nacionals i 1.200 guàrdies civils s'han desplaçat a Barcelona, que s'afegeixen als 4.500 Mossos d'Esquadra previstos.
La Guàrdia Civil s'encarrega del control fronterer als aeroports i a les carreteres, mentre que els efectius de la policia nacional vigilen els edificis emblemàtics de la capital catalana que puguin ser objecte d'actes vandàlics, així com de la seguretat ciutadana als carrers juntament amb els Mossos d'Esquadra, que també vetllaran per la seguretat ciutadana i l'ordre públic.
La reunió del BCE se celebra a Barcelona quan falten pocs dies per a l'aniversari del 15-M i després que la capital catalana protagonitzés importants aldarulls durant la jornada de vaga general del passat 29 de març.
A més, la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP), que agrupa estudiants i professors, ha convocat a Barcelona una vaga d'estudiants contra la pujada de taxes universitàries per demà, 3 de maig.
El sopar al Palau de la Generalitat aquesta nit, primer acte oficial de la reunió
El tret de sortida dels actes que engloben la reunió del BCE serà aquesta mateixa nit, quan el president de la Generalitat, Artur Mas, oferirà un sopar oficial al Palau de la Generalitat.
L'acte tindrà lloc al Saló de Sant Jordi, i constarà d'un sopar en el qual assistiran el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, acompanyat dels governadors dels bancs centrals europeus, entre els quals, Miguel Ángel Fernández Ordoñez, governador del Banc d'Espanya.
El president de l'executiu espanyol, Mariano Rajoy, viatjarà aquest divendres a Barcelona per sopar al Palau de Pedralbes amb el consell de govern del BCE, amb l'esperança que aquest organisme aposti per noves injeccions de liquiditat a les arques espanyoles.
Espanya centrarà el debat
El BCE es reuneix en un moment en el qual l'esperança de creixement econòmic a Espanya està sota mínims i els mercats han penalitzat la prima de risc espanyola les últimes setmanes. Tot i que la reunió del BCE a Catalunya ja estava marcada al calendari des de feia temps, la difícil situació econòmica convertirà la trobada en una autèntica cimera.
Amb aquest desplaçament a Barcelona, l'entitat que presideix Mario Draghi veurà des de ben a prop la dimensió de la crisi en un dels estats més castigats de la zona euro. Després de dues operacions de barra lliure a tres anys per a la banca i d'inversions en el mercat de deute estatal, el BCE no vol interpretar gaire temps més, però, el rol d'apagafocs i vol deixar la tasca d'extinció d'incendis als polítics. Tot i la crisi a Espanya, cap expert de l'eurozona espera que el BCE torni a revifar aviat el programa de compra de bons estatals ni que apliqui una tercera ronda de barra lliure com les que va aplicar al desembre i al febrer. L'expectació és gran a Barcelona, on, a més, la previsió de tots els experts és que no s'alterin els tipus d'interès, fixats des de la tardor a l'1%.
Barcelona acull la cita del BCE després que Madrid ja ho fes amb anterioritat dos cops, el 2000 i el 2006. És de les poques vegades que una ciutat que no és capital d'estat fa d'amfitriona itinerant del Banc Central Europeu.
http://www.ara.cat/economia/Banc_Central_Europeu-BCE-Seguretat-tractat_de_Schengen_0_692930780.html
Com a mesura de seguretat complementària a la forta presència policial, el govern espanyol ha tancat temporalment les fronteres per controlar l'entrada d'antisistema procedents de la resta d'Europa. Des de l'inici de la suspensió del tractat de Schengen, la matinada de dissabte, els agents han detingut almenys 17 persones i han privat l'entrada de 43 més.
Ampli dispositiu
En total, uns 8.000 agents vetllen per la seguretat de la reunió del BCE. Fins a 2.300 policies nacionals i 1.200 guàrdies civils s'han desplaçat a Barcelona, que s'afegeixen als 4.500 Mossos d'Esquadra previstos.
La Guàrdia Civil s'encarrega del control fronterer als aeroports i a les carreteres, mentre que els efectius de la policia nacional vigilen els edificis emblemàtics de la capital catalana que puguin ser objecte d'actes vandàlics, així com de la seguretat ciutadana als carrers juntament amb els Mossos d'Esquadra, que també vetllaran per la seguretat ciutadana i l'ordre públic.
La reunió del BCE se celebra a Barcelona quan falten pocs dies per a l'aniversari del 15-M i després que la capital catalana protagonitzés importants aldarulls durant la jornada de vaga general del passat 29 de març.
A més, la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP), que agrupa estudiants i professors, ha convocat a Barcelona una vaga d'estudiants contra la pujada de taxes universitàries per demà, 3 de maig.
El sopar al Palau de la Generalitat aquesta nit, primer acte oficial de la reunió
El tret de sortida dels actes que engloben la reunió del BCE serà aquesta mateixa nit, quan el president de la Generalitat, Artur Mas, oferirà un sopar oficial al Palau de la Generalitat.
L'acte tindrà lloc al Saló de Sant Jordi, i constarà d'un sopar en el qual assistiran el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, acompanyat dels governadors dels bancs centrals europeus, entre els quals, Miguel Ángel Fernández Ordoñez, governador del Banc d'Espanya.
El president de l'executiu espanyol, Mariano Rajoy, viatjarà aquest divendres a Barcelona per sopar al Palau de Pedralbes amb el consell de govern del BCE, amb l'esperança que aquest organisme aposti per noves injeccions de liquiditat a les arques espanyoles.
Espanya centrarà el debat
El BCE es reuneix en un moment en el qual l'esperança de creixement econòmic a Espanya està sota mínims i els mercats han penalitzat la prima de risc espanyola les últimes setmanes. Tot i que la reunió del BCE a Catalunya ja estava marcada al calendari des de feia temps, la difícil situació econòmica convertirà la trobada en una autèntica cimera.
Amb aquest desplaçament a Barcelona, l'entitat que presideix Mario Draghi veurà des de ben a prop la dimensió de la crisi en un dels estats més castigats de la zona euro. Després de dues operacions de barra lliure a tres anys per a la banca i d'inversions en el mercat de deute estatal, el BCE no vol interpretar gaire temps més, però, el rol d'apagafocs i vol deixar la tasca d'extinció d'incendis als polítics. Tot i la crisi a Espanya, cap expert de l'eurozona espera que el BCE torni a revifar aviat el programa de compra de bons estatals ni que apliqui una tercera ronda de barra lliure com les que va aplicar al desembre i al febrer. L'expectació és gran a Barcelona, on, a més, la previsió de tots els experts és que no s'alterin els tipus d'interès, fixats des de la tardor a l'1%.
Barcelona acull la cita del BCE després que Madrid ja ho fes amb anterioritat dos cops, el 2000 i el 2006. És de les poques vegades que una ciutat que no és capital d'estat fa d'amfitriona itinerant del Banc Central Europeu.
http://www.ara.cat/economia/Banc_Central_Europeu-BCE-Seguretat-tractat_de_Schengen_0_692930780.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)