Quilombos

Zumbí de Palmares: 300 anys enrere

Atabaque

---

20 de novembre: dia de la consciència negra

Els nostres pares ens lliuraren per tradició oral, parlant-ne de l’un a l’altre, la història d’un poble, d’un grup d’esclaus negres fugitius de les hisendes a la regió del nord-est del Brasil que van fundar una aldea independent. Aquest lloc, de difícil accés, anomenat Palmares, cau a la Serra de Barriga, avui estat d’Alagoas, aleshores era una capitania de l’Estat de Pernambuco.

Els negres fugitius del captiveri, del terrible holocaust de l’esclavitud, s’ajuntaven amb pobles indígenes i amb blancs aliats i formaven unes repúbliques lliures que s’anomenaven “quilombos”, en portuguès del Brasil.

La història n’enregistra molts, però el més gran de tots en extensió i en durada fou el quilombo de Palmares, que es va estendre per diferents parts de la Serra, i que va durar pràcticament cent anys (1600- 1695). Cap el 1654 el quilombo de Palmares, estava desdoblat en cinc aldees:

Macaco, a la Serra de Barriga, amb vuit mil habitants;

Amaro, al nord-oest de Sernhaém, amb cinc mil;

Sucupira, a 80 km. de Macaco;

Zumbí al nord-oest de Porto Calvo i

Osenga, a 20 km. de Macaco.

La seva població total assolí els vint mil habitants, la qual cosa representava llavors el 15% de la població brasilera. El cultiu de la identitat negra i el manteniment dels costums era fonament d’aquelles comunitats i això estimulava les innombrables fugides d’esclaus de les plantacions de sucre i hisendes de la rodalia. A Palmares els negres cantaven:

Alegra’t negre que el blanc no arriba,

que el blanc no arriba i si arriba se n’anirà.

Un dels líders més famosos de Palmares fou en Zumbí. Nascut en el 1655 a una de les aldees del quilombo, essent encara molt jove, fou capturat pels soldats i lliurat al capellà Antonio Mello, de la parròquia de Porto Calvo. Estudià portuguès i llatí, fou escolà i va rebre el nom de Francesc en el baptisme.

En 1670 fugí de la parròquia, tornà al quilombo i es convertí en el seu gran líder, per haver passat per la prova i no haver-se “emblanquit”. Ple de coratge, amb capacitat d’organització i de liderat es convertí en un mite entre els negres, no dels que s’amaguen, sinó dels que es manifesten.

Zumbí significa “força de l’esperit present”.

La derrota de Palmares fou possible quan les autoritats de l’estat van demanar ajut al bandeirante paulista Domingo Jorge Velho, que va armar una expedició contra Palmares el 1694. Després de lluitar molt, Zumbí fou martiritzat i mort el 20 de novembre de 1695.

Aquesta data, pels negres, per tots els que comparteixen amb nosaltres la Causa Negra, està carregada d’un sentit molt especial. Acabats de celebrar els 300 anys de la seva mort, el 20 de novembre és un dia de denúncia, de protesta i de resistència:

Denúncia de la situació de captiveri en què el nostre poble negre encara viu, en la segona més gran nació negra de la terra que és el Brasil. Fórem esclavitzats durant el període brasiler i estem sent una raça rebutjada a la república. Som el 50% del total de la població brasilera i formem part del 70% que viu al marge del sistema. El famós “ contracte social “ per a nosaltres no existeix.

Protesta contra la ideologia de la democràcia racial, que segueix sent una trampa per evitar que el negre prengui consciència de la seva situació, per tal que quedi alienat dels patrons blancs.

Resistència: La que hi ha a l’esperit de Zumbí i en l’esperança del nostre poble.

Zumbí, el teu poble no oblidà la lluita
que tu ens deixares per a continuar.
Zumbí, els nous quilombos,
amb els seus petits, lluiten per a resistir.
Zumbí, Zumbí Ganga, nou rei,
tu no has mort, tu ets en mi.

Atabaque. Grup de reflexió teològica i negritud, São Paulo