dijous, 24 de maig del 2012
dimecres, 23 de maig del 2012
dimarts, 22 de maig del 2012
LES FASES MILITARS DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (juliol 1936- abril 1939)
- El juliol de 1936 el cop d’estat dels militars sublevats havia dividit Espanya en dues zones: la controlada pels rebels, constituïda per Castella i Lleó, Galícia, Balears i un sector d’Andalusia, Extremadura i Aragó; i la part fidel a la República, que era el Nord, Catalunya, tot Llevant, Madrid, Castella- la Manxa i part d’Andalusia.
- L’agost de 1936 els sublevats van iniciar l’avanç cap a Madrid i van ocupar Extremadura, i al setembre Toledo, així com una part d’Andalusia occidental el desembre. Però al novembre l’ofensiva franquista va ser frenada pels republicans, i els successius intents de penetrar la ciutat (batalles de Guadalajara i Jarama) van fracassar.
La batalla de Madrid va frenar el ràpid avanç dels sublevats cap a la capital, al novembre del 1936 i va permetre que la resistència republicana es mantingués durant més temps. L’estratègia dels rebels era la d’ocupar el més aviat millor la capital a la República i per això, les primeres operacions de la Guerra Civil van tenir aquell objectiu.
- Entre abril i octubre del 1937 es va salvar la Batalla del Nord. Després del bombardeig de Guernica per la Legió Còndor l’abril, el mes de juny els sublevats van ocupar Bilbao. Malgrat les ofensives republicanes de Brunete i Belchite per disminuir la pressió al nord, no es va poder evitar la caiguda de Santander a l’agost, i a la d’Astúries dos mesos després.
 |
| Guernica, abril 1937 |
- El 1938 els franquistes van avançar sobre Aragó i van arribar al Mediterrani per la zona de Castelló. Catalunya va quedar aïllada de la resta del territori republicà i, per impedir l’avanç dels sublevats, la República va llançar l’ofensiva de la batalla de l’Ebre. Al novembre i després de durs combats, els republicans es van replegar i l’avanç franquista per Catalunya va ser imparable. Barcelona va ser presa el 26 de gener de 1939 i, poc després, arribaven els sublevats a la frontera francesa.
La batalla de l’Ebre va ser un intent del govern republicà de frenar l’avanç dels sublevats que havien arribat al mar Mediterrani, deixant Catalunya aïllada de la resta de territoris republicans. Va ser una de les últimes accions bèl·liques d’envergadura per part dels republicans. La derrota final va facilitar la caiguda de tot Catalunya i va accelerar el final de la guerra a favor dels sublevats.
- En febrer del 1939 només quedava Madrid i la zona centre en mans republicanes. Entre febrer i març, els sublevats van ocupar aquell territori i l’1 d’abril del 1939 el conflicte va finalitzar.
Robert Capa; Nena en el Centre de Refugiats en Trànsit, Barcelona, 1939
divendres, 18 de maig del 2012
"El meu nom és Druillet". LA TRISTA HISTÒRIA DE L'EXILI a través de la descoberta del fill de Bruillet de la cara fosca del seu pare.
http://www.tv3.cat/videos/4094298/El-meu-nom-es-Druillet
Per una banda, espionatge, repressió, extremisme. Per l’altra, descoberta del pare, dolor, ràbia, impotència.
Dues històries personals determinades de manera capital per noms de la nostra història col•lectiva: Lluís Companys, Josep Tarradellas, la Guerra Civil, les txeques de Barcelona, l’exili, la Segona Guerra Mundial...
Philippe Druillet, artista polifacètic francès que va revolucionar el món del còmic els anys 70, d’una energia devastadora, d’esquerres i sense pèls a la llengua, es disposa a conèixer el passat del seu pare, mort quan ell era petit. Li ha costat anys decidir-se a fer aquest pas. Ho fa, diu, perquè la gent que hi ha patit tingui dret a la informació que se li deu.
Tot arrenca amb el documental de TV3 “Lluís Companys, camins retrobats”, emès a l’octubre del 2000.
Durant la feina de recerca, en diferents documents, va aparèixer un nom: Victor Druillet. Un home amb un paper important, però alhora poc clar, en la repressió d’exiliats republicans a França. Calia saber-ne més coses, però no resultava senzill: els arxius francesos no donaven permís per consultar els seus dossiers.
El seu fill tampoc no facilitava l’accés a uns documents que parlaven del seu pare, però també de la detenció de Lluís Companys a França, de la relació del seu pare amb el policia Pedro Urraca --que va portar Companys a Espanya--, de les seves relacions estretes amb l’ambaixada espanyola a París, de la detenció de Josep Tarradellas durant l’exili...
De tot això, el seu fill no en sabia res. Philippe Druillet ha lliurat, durant anys, un combat amb ell mateix, un vol i dol que, amb el seu temperament excessiu, l’ha trasbalsat emocionalment.
Ha necessitat molt de temps per sentir-se disposat a “saber”. Saber per quins camins concrets va transcórrer la vida agitada del seu pare. Només tenia una lleugera idea: havia estat militar, espia, policia, col•laboracionista amb el règim de Pétain.
Però no en sabia res concret. Coneixia alguns dels escenaris: Síria, el Líban, Barcelona, París, Vichy... però n’ignorava uns altres.
“El meu nom és Druillet” transita per tots aquests llocs seguint l’evolució de Victor Druillet. Un recorregut vital i històric des de la Primera Guerra Mundial fins al franquisme. Un engranatge implacable que el seu fill Philippe descobreix a mesura que avança el documental. Arribat a un cert punt, la confrontació amb els documents que reflecteixen la història del seu pare se li fa insuportable. Philippe Druillet es va veure incapaç de continuar el rodatge del documental.
“El meu nom és Druillet” és un relat inèdit fruit de la recerca en nombrosos arxius, dels mateixos escrits de Victor Druillet i de les converses amb la seva família.
Un documental de Montserrat Besses i Pere López, Direcció de fotografia: David Bou,
Postproducció de vídeo: Joan Carles Calvera, Recerca fílmica: Montserrat Bailac, Producció: Roser Costa http://www.tv3.cat/videos/4095452/El-meu-nom-es-Druillet (Entrevista a Montserrat Besses, gran periodista d'investigació, coautora del documental)
Per una banda, espionatge, repressió, extremisme. Per l’altra, descoberta del pare, dolor, ràbia, impotència.
Dues històries personals determinades de manera capital per noms de la nostra història col•lectiva: Lluís Companys, Josep Tarradellas, la Guerra Civil, les txeques de Barcelona, l’exili, la Segona Guerra Mundial...
Philippe Druillet, artista polifacètic francès que va revolucionar el món del còmic els anys 70, d’una energia devastadora, d’esquerres i sense pèls a la llengua, es disposa a conèixer el passat del seu pare, mort quan ell era petit. Li ha costat anys decidir-se a fer aquest pas. Ho fa, diu, perquè la gent que hi ha patit tingui dret a la informació que se li deu.Tot arrenca amb el documental de TV3 “Lluís Companys, camins retrobats”, emès a l’octubre del 2000.
Durant la feina de recerca, en diferents documents, va aparèixer un nom: Victor Druillet. Un home amb un paper important, però alhora poc clar, en la repressió d’exiliats republicans a França. Calia saber-ne més coses, però no resultava senzill: els arxius francesos no donaven permís per consultar els seus dossiers.
De tot això, el seu fill no en sabia res. Philippe Druillet ha lliurat, durant anys, un combat amb ell mateix, un vol i dol que, amb el seu temperament excessiu, l’ha trasbalsat emocionalment.
Ha necessitat molt de temps per sentir-se disposat a “saber”. Saber per quins camins concrets va transcórrer la vida agitada del seu pare. Només tenia una lleugera idea: havia estat militar, espia, policia, col•laboracionista amb el règim de Pétain.
Però no en sabia res concret. Coneixia alguns dels escenaris: Síria, el Líban, Barcelona, París, Vichy... però n’ignorava uns altres.
“El meu nom és Druillet” transita per tots aquests llocs seguint l’evolució de Victor Druillet. Un recorregut vital i històric des de la Primera Guerra Mundial fins al franquisme. Un engranatge implacable que el seu fill Philippe descobreix a mesura que avança el documental. Arribat a un cert punt, la confrontació amb els documents que reflecteixen la història del seu pare se li fa insuportable. Philippe Druillet es va veure incapaç de continuar el rodatge del documental.
“El meu nom és Druillet” és un relat inèdit fruit de la recerca en nombrosos arxius, dels mateixos escrits de Victor Druillet i de les converses amb la seva família.
Un documental de Montserrat Besses i Pere López, Direcció de fotografia: David Bou,
Postproducció de vídeo: Joan Carles Calvera, Recerca fílmica: Montserrat Bailac, Producció: Roser Costa http://www.tv3.cat/videos/4095452/El-meu-nom-es-Druillet (Entrevista a Montserrat Besses, gran periodista d'investigació, coautora del documental)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)