dilluns, 23 d’abril del 2012
dijous, 12 d’abril del 2012
CATALUNYA JA SURT AL MAPA
Òscar Palau
EL PUNT-AVUI 7-4-12
Un treball irònic del diari anglès ‘The Guardian' presenta una Europa dividida d'aquí a deu anys on situa l'“Imperi Català”
D'una sèrie de mapes d'estereotips, aquest és el primer que presenta l'Estat del tot trencat
Alguna cosa es mou en el subconscient europeu, fins i tot en el més
sarcàstic, sobre la concepció de Catalunya com a ens amb identitat pròpia. Fa
setmanes que corre per la xarxa l'últim d'una llista de “mapes d'estereotips”
que s'han fet molt populars darrerament, i que aquest cop arriba a més avalat
pel diari britànic The Guardian, que de fet el va encarregar. El disseny,
batejat com a “Visió en una bola de vidre d'Europa el 2022”, fa una
irreverent hipòtesi, en clau d'humor, sobre les noves fronteres del continent
d'aquí a deu anys i, per primer cop, l'Estat espanyol hi apareix partit en
diversos territoris imaginaris, entre els quals l'“Imperi Català”, format a
grans trets pels Països Catalans i l'Aragó, i sota la influència política del
“Merkelreich”, la macrofederació en què es converteix l'actual zona euro. Al nou
mapa, Galícia i Extremadura s'uneixen amb Portugal; Andalusia és “Sleepy Hollow”
–un vast territori agrícola que, segons una llegenda americana, assetjava un
cavaller sense cap d'origen germànic– i la Castella històrica esdevé “el
Vaticà”, ja que l'original estarà ocupat per gais cansats de l'homofòbia papal,
que obligaran els catòlics a emigrar a la península Ibèrica. El País Basc i
Navarra també s'independitzen i –igual que Valònia i el nord d'Itàlia–
s'incorporen a Merkelreich, amb capital en un París rebatejat com a
“Neuberlin”.
El mapa, de fet, té més perles, ja que qualifica el Mediterrani occidental de “mar nudista alemany” –i ho justifica perquè la devoció germànica per l'estalvi els impedeix comprar banyadors–, Grècia i el seu mar passen a ser propietat de la Xina i Escòcia també s'independitza i passa a anomenar-se “República de la faldilla”.
Exercici enginyós per a uns, disbarat d'un desenfeinat per a uns altres, el mapa és obra d'un dissenyador gràfic búlgar, Yanko Tsvetkov, que, fent-se ressò de tot tipus de tòpics i estereotips, va començar a publicar la sèrie al seu web el 2009. Des de llavors, ja n'ha dissenyat més d'una vintena, que avui han esdevingut tot un referent a les xarxes socials, a Europa sobretot. En tots els anteriors, l'Estat espanyol hi apareixia unit, si bé rebia tot tipus de noms en funció de qui, suposadament, concebia el mapa. Per als americans, per exemple, era Mèxic; per als alemanys, terra d'hotels barats; per als francesos, de ballarins de flamenc; per als russos, de Don Quixot; per als búlgars, el lloc de treball; per als mateixos espanyols, el cafè per a tothom, i per als suïssos, simplement “Barcelona”. Fins i tot per als gais era “terra d'óssos”, i per a Berlusconi, “de conys calents”.
“En un món que canvia ràpidament, els estereotips nacionals romanen remarcablement estables”, defensa l'article de The Guardian, en contraposició als mapes polítics, que presenta en constant evolució. El mateix Tsvetkov, que viu a l'Estat des de fa uns mesos, justifica que els seus mapes “poden tant reforçar com ridiculitzar aquests estereotips, però el seu objectiu bàsic és entretenir”. Amb l'avantatge, a més, que permeten la interacció, i donar explicacions a les crítiques i suggeriments. Un internauta català, per exemple, li discutia per què l'“Imperi Català” incorpora l'Aragó i no la Catalunya del Nord. “L'Aragó va ser un regal de casament del vostre emperador, i a més el Vaticà no el vol. La Catalunya del Nord seguirà sota ocupació francesa. Ho sento, però no és negociable, tot i que puc considerar de donar-vos Gibraltar si deixeu de dir-li crema catalana a la crème brûlée”, raona i fa broma alhora. Òbviament, no hi ha hagut tracte.
El mapa, de fet, té més perles, ja que qualifica el Mediterrani occidental de “mar nudista alemany” –i ho justifica perquè la devoció germànica per l'estalvi els impedeix comprar banyadors–, Grècia i el seu mar passen a ser propietat de la Xina i Escòcia també s'independitza i passa a anomenar-se “República de la faldilla”.
Exercici enginyós per a uns, disbarat d'un desenfeinat per a uns altres, el mapa és obra d'un dissenyador gràfic búlgar, Yanko Tsvetkov, que, fent-se ressò de tot tipus de tòpics i estereotips, va començar a publicar la sèrie al seu web el 2009. Des de llavors, ja n'ha dissenyat més d'una vintena, que avui han esdevingut tot un referent a les xarxes socials, a Europa sobretot. En tots els anteriors, l'Estat espanyol hi apareixia unit, si bé rebia tot tipus de noms en funció de qui, suposadament, concebia el mapa. Per als americans, per exemple, era Mèxic; per als alemanys, terra d'hotels barats; per als francesos, de ballarins de flamenc; per als russos, de Don Quixot; per als búlgars, el lloc de treball; per als mateixos espanyols, el cafè per a tothom, i per als suïssos, simplement “Barcelona”. Fins i tot per als gais era “terra d'óssos”, i per a Berlusconi, “de conys calents”.
“En un món que canvia ràpidament, els estereotips nacionals romanen remarcablement estables”, defensa l'article de The Guardian, en contraposició als mapes polítics, que presenta en constant evolució. El mateix Tsvetkov, que viu a l'Estat des de fa uns mesos, justifica que els seus mapes “poden tant reforçar com ridiculitzar aquests estereotips, però el seu objectiu bàsic és entretenir”. Amb l'avantatge, a més, que permeten la interacció, i donar explicacions a les crítiques i suggeriments. Un internauta català, per exemple, li discutia per què l'“Imperi Català” incorpora l'Aragó i no la Catalunya del Nord. “L'Aragó va ser un regal de casament del vostre emperador, i a més el Vaticà no el vol. La Catalunya del Nord seguirà sota ocupació francesa. Ho sento, però no és negociable, tot i que puc considerar de donar-vos Gibraltar si deixeu de dir-li crema catalana a la crème brûlée”, raona i fa broma alhora. Òbviament, no hi ha hagut tracte.
La península
Ibèrica
El mateix autor ja havia
publicat a l'octubre el seu particular mapa de l'Estat. A Catalunya hi vivim els
“egomaniàtics”, el País Valencià és la corrupció i les Illes Balears,
Alemanya. A Madrid hi viuen els esnobs; el País Basc és ETA; la Manxa, Namíbia,
i Andalusia, el Marroc del nord.
dimecres, 4 d’abril del 2012
VIATGE A BERLÍN : NEUES MUSEUM
l’Illa dels Museus -
Musemuminsel
Situat a l’ est de Berlín, a l’
"illa dels museus", declarada patrimoni de la humanitat el Neues
Museum (Nou Museu) exposa a
prop de 9.000 peces procedents la seva
majoria de la prehistòria i de les civilitzacions antigues.
Inaugurat el 1859, bombardejat a la II
Guerra Mundial i després deixat en runes en els temps de la RDA, el museu va
ser renovat de nou, el 2009, per l’ arquitecte britànic David Chipperfield,
després de sis anys d’obres i d’un pressupost de 212 milions d’ euros. L’ edifici
neoclàssic d’ interior depurat i lluminós, fa coexistir les formes modernes amb
els vestigis històrics.
Una
sala sencera està dedicada a una de les joies de l’ art egipci, Nefertiti, de 34 segles d’ antiguitat, descoberta per l’ arqueòleg
Ludwig Borchardt a la vora del Nil, entre Luxor i El caire, el 1912, al taller
de l’escultor Tuthmosis, a una àmplia vil·la urbana amb múltiples dependències
de treball, on s’hi llegia “Supervisor d’obres i escultor” . De bellesa llegendària,
el bust representa l’ esposa del faraó
Akhenató tocada amb una tiara. La important col·lecció egípcia ocupa bona part
de los 8.000 m2 d’ exposició. El bust de Nefertiti és objecte d’ una demanda d’
Egipte, que reclama la seva devolució, considerant que l’ estàtua va ser
extreta il·legalment del país.
Malgrat la gran celebritat de l’obra, l’estàtua
és objecte d’ una polèmica sobre la seva autenticitat donat que l’
historiador d’ art Henri Stierlin afirma que és una falsificació fabricada el
1912 amb l’ objectiu de fer assajos de policromia. Les autoritats alemanyes van
desestimar aquesta hipòtesis, ignorant la polèmica.
Sigui el que sigui, aquest bust, la
millor peça de Tuthmosis, s’ha convertit en una icona de la bellesa femenina,
on l’escultor va voler destacar el somriure de la reina i el seu llarg coll. Li
falta l’iris d’un ull i part de les orelles. Du una banda sobre la corona
daurada, molt ampla, amb el blau dels faraons. L’ús subtil de pigment de base
mineral i el maquillatge donen la
sensació de carn i ossos. No sabem si Tuthmosis, que va fer de Nefertiti
nombrosos esbossos, dibuixos i retrats, n’estava realment enamorat. El que és
innegable és la seva impecable professionalitat.
Nefertiti acostumava a dur el cap
rapat. A més de facilitar-li la puresa ritual
per a les cerimònies del temple, li permetia posar-se corones ajustades
i una llarga i luxosa col·lecció de perruques fetes amb cabells naturals ja que
va ser representada amb gran varietat de pentinats. De totes maneres, el seu
pentinat emblemàtic és la perruca núbia,
de cabells ben curts i amb una acusada forma geomètrica. I és clar, la corona
que llueix al Museu de Berlín.
Però, aquest museu no és només una casa
per a Nefertiti, és també un palau per a
l’ arqueologia. L’objecte més antic, és una peça de sílex de 700.000 anys d’antiguitat
. I entre els seus tresors hi figura també gran part de la col·lecció de Heinrich Schliemann,
arqueòleg del segle XIX, que va
consagrar la seva vida en el recerca dels indrets de Ilíada d’Homer.
Amenophis III
Papir de l'antic Egipte
dilluns, 2 d’abril del 2012
Radiografia de la "guerrilla urbana"
Radiografia de la "guerrilla urbana"
Segons Carles Feixa, expert en violència juvenil, alerta el governs i els bancs en què flexibilitzin les mesures que apliquen per evitar l'augment de la violència: Carles Feixa, expert en violència juvenil
Segons Carles Feixa, expert en violència juvenil, alerta el governs i els bancs en què flexibilitzin les mesures que apliquen per evitar l'augment de la violència: Carles Feixa, expert en violència juvenil
El model econòmic basat en inversions a educació, recerca i noves tecnologies, on s'emmiralla Catalunya
Què és Massachusetts, en 100 clics
Amb una extensió lleugerament més petita que Catalunya i una població similar, l'estat de Massachusetts és capdavanter als EUA en recerca i desenvolupament tecnològic. Els indicadors econòmics demostren que l'estat, amb capital a Boston, ha sabut aprofitar la seva reconversió en referent mundial en aquest camp. Fins a tal punt que el president de la Generalitat va dir que Catalunya estava cridada a ser la Massachusetts dels Estats Units d'Europa. Els centres de recerca i les universitats, com Harvard i el MIT l'han convertit en un focus d'atracció de talent de tot el món, gràcies a una barreja d'inversió privada, pública i d'encerts estratègics. En aquest reportatge descobrim què és Massachusetts a tots els nivells –de la cultura a la política, passant per les infraestructures i la demografia– a través d'un passeig per la xarxa en 100 clics.
També han estat 6 milions
La població total de Massachusetts és semblant a la de Catalunya: totes dues han deixat enrere els 6 milions d'habitants. Els 6,6 milions de persones que viuen a Massachusetts el converteixen en el tercer més dens en població de tots els EUA . Dos terços de la població viuen a l'àrea metropolitana de Boston i 700.000 més en l'altre conurbació de l'estat: l'àrea metropolitana de Springfield.
L'estat creix menys que el conjunt del país en població i moltes de les persones que marxen ho fan pels alts costos de l'habitatge i de la vida. A més, la transformació de l'economia de la manufactura a l'alta tecnologia ha deixat molts homes sense formació amb menys possibilitats de treballar.
La immigració, però, ha permès que la població de Massachusetts segueixi creixent, amb un 40% d'immigrants provinents del Centre i Sud d'Amèrica.
L'ascendència de la població és majoritàriament irlandesa (23,8%), el que fa de Massachusetts l'estat dels EUA amb més habitants d'aquesta procedència. Els segueixen a la llista els d'ascendència italiana i anglesa.
De la caça de balenes a la biotecnologia
Abans de la Revolució industrial, Massachusetts tenia una economia basada en la caça de balenes i el sector primari. Al segle XIX, però, l'estat va ser un líder en el progrés econòmic i va centrar el seu creixement en les fàbriques tèxtils i de sabates, així com eines de precisió i paper, fet que va atraure immigració europea. Després de la Gran Depressió del segle XX i un cop acabada la Segona Guerra Mundial, Massachusetts va desenvolupar una indústria d'alta tecnologia, gràcies, en part a l'impuls del Massachusetts Institute of Technology (MIT), però també a la inversió privada i a les ajudes del govern. Aviat, als anys 70, sobretot l'est de l'estat s'havia convertit en un niu de companyies d'alta tecnologia –una mena de Silicon Valley de la costa est.
El desenvolupament de la indústria de guerra, durant la Segona Guerra Mundial, va ajudar el MIT a disposar dels recursos necessaris per a la investigació i, d'aquests anys en van sortir progressos en computació i radars, entre d'altres.
Avui, a més de ser un centre de recerca en tecnologia, és un dels punts calents per a la ciència mèdica i la biologia i es treballa en els camps del genoma humà, la biotecnologia i les ciències cognitives, amb un pressupost de 2.500 milions de dòlars.
El bressol de l'educació superior
El MIT i Harvard són potser els dos centres educatius més famosos dels EUA i estan tots dos ubicats a Cambridge, Massachusetts. Només l'àrea metropolitana de Boston acull més de 250.000 estudiants de tot el món atrets per l'oferta educativa capdavantera. De fet, històricament, l'estat ha estat pioner en el sector de l'educació. Va ser el primer en exigir que hi hagués escoles primàries a tots els municipis, el 1647 i va ser on es van posar les bases de l'educació pública.
A Massachusetts hi ha la primera escola primària dels EUA, el primer institut, la primera universitat i la primera universitat per a dones.
Harvard és la universitat més antiga dels EUA i la segona millor del món per darrere de la de Cambridge i per davant del MIT segons l''US News & World Report', tot i que altres rànquings la situen primera, o entre les cinc primeres. Entre les seves files hi ha 75 premis Nobel.
L'altre gran centre de recerca és el MIT, sorgit el 1861 per respondre a la creixent industrialització de l'estat. Com Harvard, és un centre privat, i s'inspira en el model d'universitat politècnica europeu. Tot i que l'esperit principal es basa en l'estudi de la física i de l'enginyeria, sectors on el MIT destaca especialment, durant el segle XX i especialment després de la segona Guerra Mundial, el MIT ha expandit els seus àmbits d'acció a la biologia, economia, lingüística, ciències polítiques i administració, tot mantenint la seva bona posició en els rànquings internacionals. És un dels centres de recerca més productius del món.
Aquests dos, són però només una mostra de tota la oferta universitària que es completa amb altres centres públics i privats menys coneguts com la Universitat de Boston, la Universitat de Massachusetts, la Universitat de Suffolk, el Boston College, el Massachusetts College of Arts and Design o l'Emerson College.
Boston i Barcelona, ciutats germanes
La capital de Massachusetts és Boston, amb poc menys de 600.000 habitants i més de 4,5 milions en l'àrea metropolitana. És la capital no oficial de Nova Anglaterra (el estats originals dels anglesos que van desembarcar als EUA) i una de les més antigues del país. Boston és un centre internacional de l'educació i la medicina i té un dels costos de vida més alts del país, tot i que també una de les majors qualitats de vida. Està agermanada amb la capital de Catalunya, Barcelona, des del 1980.
En l'imaginari col·lectiu, Boston també és coneguda per ser escenari de diverses pel·lícules i sèries de televisió (tot i que a molta distància de ciutats com Nova York o Los Angeles). Cintes com 'El somriure de la Mona Lisa', 'Infiltrats' i 'Shutter Island', de Martin Scorsese, '21 Blackjack' o 'Mystic River' tenen la ciutat d'escenari. A la televisió, 'Ally McBeal' va fer popular la ciutat.
Feu demòcrata: de Kennedy a l'aprovació del matrimoni gai
En política, es considera l'estat de Massachusetts com un feu demòcrata. Però no sempre ha estat així. El punt d'inflexió en els resultats electorals favorables als liberals el va marcar la victòria de John F. Kennedy al 1952 com a senador, que va guanyar el republicà Henry Cabot Lodge. Després del primer Kennedy, que acabaria sent president dels EUA; el seu germà, Edward M. Kennedy va ocupar el seu lloc al Senat fins que va morir, al 2009. Avui, el representant demòcrata de l'estat és John Kerry, que va ser candidat a les eleccions presidencials contra George W. Bush.
Aquesta trajectòria, i el fet que Massachusetts ha acollit moviments sufragistes i abolicionistes ha desembocat en la frase "El Massachusetts liberal", feta servir pels republicans per criticar els candidats demòcrates que venen d'aquest estat. Els acusen de defensar polítiques toves amb el crim, impostos alts i l'antibel·licisme.
L'última mostra d'aquesta posició liberal va arribar al 2003, quan Massachusetts es va convertir en el primer estat dels EUA en aprovar el matrimoni entre persones del mateix sexe, fet que ha servit els sectors més conservadors per criticar la manera de fer política dels demòcrates en un dels seus feus més importants. En els últims anys, a més, s'ha aprovat una assegurança mèdica pública i s'ha legalitzat la tinença de petites quantitats de marihuana.
Infraestructures: línia directa amb Washington i Nova York
El Port de Boston és un dels més importants de la costa est dels EUA, amb 14 milions de tones de càrrega a l'any. És també un port per a creuers, amb 208.000 passatgers a l'any.
Massachusetts està connectada amb el tren de gran velocitat Acela –més comparable per característiques tècniques amb l'Euromed que amb l'AVE– amb les principals ciutats de la costa est: Washington, Boston, Baltimore, Filadèlfia i Nova York enllacen amb aquesta línia, operativa des del 2000 i que assoleix velocitats de 240 km per hora, però només en certs trams. En general, es considera que aquesta línia és un èxit i mou el 40% dels transports de persones –3,2 milions al 2010– entre Boston i Nova York, mentre que abans de l'Acela hi anaven en tren només un 18%. Pel que fa als serveis regionals, Massachusetts té un servei de metro, bus i ferri que es mouen per l'àrea metropolitana de Boston
Per aire, l'aeroport internacional de Logan, a Boston, mou al voltant de 30 milions de passatgers cada any Mentre que és el 30è aeroport més actiu dels EUA, és el 12è pel que fa a moviments internacionals, amb un impacte important en l'economia. La particularitat d'aquest aeroport –en un sistema aeroportuari en què cada aeroport és gestionat per una empresa i competeix amb els altres lliurement– és que no hi ha cap companyia que el tingui com a base d'operacions, i tot i així té una factura de vols intercontinentals important, gràcies a la bona política comercial dels seus gestors i a l'atractiu de la ciutat de Boston.
Rics i eficicents
La renda per càpita de Massachusetts supera els 50.000 dòlars l'any i el Producte Interior Brut total supera els 365.000 milions de dòlars. Tot i no ser un centre de negocis de l'alçada d'altres, com Nova York, a l'estat hi ha 13 de les 500 companyies més grans del món segons la llista Fortune i la llista de la CNBC el considera el cinquè millor estat per fer negocis . La taxa d'atur és de 6,8%, molt per sota de la mitjana del país.
A més, des de 2011, l'estat pot presumir de ser el més eficient a nivell energètic dels EUA, superant Califòrnia.
'Taxachussets'
Com tots els estats del nord est del país, Massachusetts se situa per sobre de la mitjana dels EUA en el pagament d'impostos. Per això, els crítics amb aquestes polítiques li han donat el malnom de 'Taxachussets'.
El 'think tank' Tax Foundation –associat a entorns empresarials i de ideologia conservadora– fa estudis sobre el que anomenen Dia de Llibertat impositiva, que es correspon amb el dia de l'any que un ciutadà ha pagat tots els impostos a l'Estat i comença a "guanyar diners per a si mateix". Segons les dades d'aquest òrgan, Massachusetts és el desè estat dels EUA on aquest dia arriba més tard, el 14 d'abril, el que suposa uns impostos d'un 10% dels ingressos. Aquest dia arriba encara més tard a Nova York (el 24 d'abril, tercer en el rànquing) i Connecticut (el 2 de maig, primer al rànquing), que són estats propers.
Poe, Mellville, Aerosmith, fills de Massachussets
El món de la cultura també deu molt a l'estat de Massachusetts. Diversos autors són originals d'aquest estat com ara Edgar Allan Poe, autor de 'La caiguda de la casa Usher' o 'El corb' . Tot i que Poe va viure en diversos estats dels EUA i també a Europa.
L'autor de 'Moby Dick', Herman Melville, tot i néixer a Nova York, va residir durant molts anys en aquest estat i va ser aquí on va escriure la seva novel·la més coneguda, influenciada per l'activitat pesquera del port de Boston.
Els nois dolents de Boston, Aerosmith, són un dels grups més destacats de rock de l'escena de Massachusetts. Van ser molt populars als anys 70 i són considerats per alguns la millor banda de rock dels EUA.
Drets civils i intel·lectuals
Massachusetts és i ha estat un dels epicentres de la reivindicació dels drets socials. Els moviments sufragistes, abolicionistes i pels drets civils van ser especialment actius en un estat considerat progressista. Una de les figures més destacades d'aquestes lluites és Malcom X, un dels lluitadors pels drets civils dels negres més icònics del segle passat, mort a trets després d'una celebració de defensa dels drets civils.
Una de les figures vives més icòniques de l'estat és el resident a Lexington, tot i que nascut a Pennsilvània, Noam Chomsky, professor al MIT des de fa 50 anys, i el científic i pensador viu més citat en els textos acadèmics. Chomsky ha desenvolupat teories en el camp de la lingüística, dels mitjans de comunicació, la filosofia i la política.
Connexions amb Catalunya
La relació de Massachusetts amb Catalunya està marcada per un nom propi que va canviar la fesomia de Boston amb les seves creacions. L'arquitecte Josep Lluís Sert es va exiliar el 1941 als EUA i va escollir l'estat de Massachusetts com a destí. A banda d'haver deixat la seva empremta docent com a degà a la Universitat de Harvard, Sert va construir diversos edificis a Boston i Cambridge, com ara el centre de la Ciència de la Universitat de Harvard o el centre Holyoke.
Actualment, el català més destacat a Massachusetts és Israel Ruiz, Vicepresident i tresorer del MIT i l'encarregat d'administrar el pressupost milionari de la institució.
Altres connexions de l'estat americà amb Catalunya passen per la cultura, amb un festival de cinema català a la Universitat de Massachusetts que ja ha arribat a la seva quarta edició.
Potent tradició esportiva
Massachusetts té una gran tradició esportiva professional que bascula essencialment al voltant de la ciutat de Boston. Els equips més destacats són els New England Patriot, de futbol americà, guanyadors de tres Super Bowls, Els Boston Red Sox, de beisbol, guanyadors de 7 World Series, els Boston Celtics de bàsquet, que s'han endut 17 vegades el campionat de la NBA i els New England Revolution de futbol, que juguen a la Major League Soccer.
L'estat nord-americà amb capital a Boston destaca en investigació i
en el desenvolupament de noves tecnologies i basa la seva evolució
econòmica en el talent, fet que va dur a Artur Mas a dir que Catalunya
està cridada a ser la Massachusetts dels Estats Units d'Europa
Amb una extensió lleugerament més petita que Catalunya i una població similar, l'estat de Massachusetts és capdavanter als EUA en recerca i desenvolupament tecnològic. Els indicadors econòmics demostren que l'estat, amb capital a Boston, ha sabut aprofitar la seva reconversió en referent mundial en aquest camp. Fins a tal punt que el president de la Generalitat va dir que Catalunya estava cridada a ser la Massachusetts dels Estats Units d'Europa. Els centres de recerca i les universitats, com Harvard i el MIT l'han convertit en un focus d'atracció de talent de tot el món, gràcies a una barreja d'inversió privada, pública i d'encerts estratègics. En aquest reportatge descobrim què és Massachusetts a tots els nivells –de la cultura a la política, passant per les infraestructures i la demografia– a través d'un passeig per la xarxa en 100 clics.
També han estat 6 milions
La població total de Massachusetts és semblant a la de Catalunya: totes dues han deixat enrere els 6 milions d'habitants. Els 6,6 milions de persones que viuen a Massachusetts el converteixen en el tercer més dens en població de tots els EUA . Dos terços de la població viuen a l'àrea metropolitana de Boston i 700.000 més en l'altre conurbació de l'estat: l'àrea metropolitana de Springfield.
L'estat creix menys que el conjunt del país en població i moltes de les persones que marxen ho fan pels alts costos de l'habitatge i de la vida. A més, la transformació de l'economia de la manufactura a l'alta tecnologia ha deixat molts homes sense formació amb menys possibilitats de treballar.
La immigració, però, ha permès que la població de Massachusetts segueixi creixent, amb un 40% d'immigrants provinents del Centre i Sud d'Amèrica.
L'ascendència de la població és majoritàriament irlandesa (23,8%), el que fa de Massachusetts l'estat dels EUA amb més habitants d'aquesta procedència. Els segueixen a la llista els d'ascendència italiana i anglesa.
De la caça de balenes a la biotecnologia
Abans de la Revolució industrial, Massachusetts tenia una economia basada en la caça de balenes i el sector primari. Al segle XIX, però, l'estat va ser un líder en el progrés econòmic i va centrar el seu creixement en les fàbriques tèxtils i de sabates, així com eines de precisió i paper, fet que va atraure immigració europea. Després de la Gran Depressió del segle XX i un cop acabada la Segona Guerra Mundial, Massachusetts va desenvolupar una indústria d'alta tecnologia, gràcies, en part a l'impuls del Massachusetts Institute of Technology (MIT), però també a la inversió privada i a les ajudes del govern. Aviat, als anys 70, sobretot l'est de l'estat s'havia convertit en un niu de companyies d'alta tecnologia –una mena de Silicon Valley de la costa est.
El desenvolupament de la indústria de guerra, durant la Segona Guerra Mundial, va ajudar el MIT a disposar dels recursos necessaris per a la investigació i, d'aquests anys en van sortir progressos en computació i radars, entre d'altres.
Avui, a més de ser un centre de recerca en tecnologia, és un dels punts calents per a la ciència mèdica i la biologia i es treballa en els camps del genoma humà, la biotecnologia i les ciències cognitives, amb un pressupost de 2.500 milions de dòlars.
El bressol de l'educació superior
El MIT i Harvard són potser els dos centres educatius més famosos dels EUA i estan tots dos ubicats a Cambridge, Massachusetts. Només l'àrea metropolitana de Boston acull més de 250.000 estudiants de tot el món atrets per l'oferta educativa capdavantera. De fet, històricament, l'estat ha estat pioner en el sector de l'educació. Va ser el primer en exigir que hi hagués escoles primàries a tots els municipis, el 1647 i va ser on es van posar les bases de l'educació pública.
A Massachusetts hi ha la primera escola primària dels EUA, el primer institut, la primera universitat i la primera universitat per a dones.
Harvard és la universitat més antiga dels EUA i la segona millor del món per darrere de la de Cambridge i per davant del MIT segons l''US News & World Report', tot i que altres rànquings la situen primera, o entre les cinc primeres. Entre les seves files hi ha 75 premis Nobel.
L'altre gran centre de recerca és el MIT, sorgit el 1861 per respondre a la creixent industrialització de l'estat. Com Harvard, és un centre privat, i s'inspira en el model d'universitat politècnica europeu. Tot i que l'esperit principal es basa en l'estudi de la física i de l'enginyeria, sectors on el MIT destaca especialment, durant el segle XX i especialment després de la segona Guerra Mundial, el MIT ha expandit els seus àmbits d'acció a la biologia, economia, lingüística, ciències polítiques i administració, tot mantenint la seva bona posició en els rànquings internacionals. És un dels centres de recerca més productius del món.
Aquests dos, són però només una mostra de tota la oferta universitària que es completa amb altres centres públics i privats menys coneguts com la Universitat de Boston, la Universitat de Massachusetts, la Universitat de Suffolk, el Boston College, el Massachusetts College of Arts and Design o l'Emerson College.
Boston i Barcelona, ciutats germanes
La capital de Massachusetts és Boston, amb poc menys de 600.000 habitants i més de 4,5 milions en l'àrea metropolitana. És la capital no oficial de Nova Anglaterra (el estats originals dels anglesos que van desembarcar als EUA) i una de les més antigues del país. Boston és un centre internacional de l'educació i la medicina i té un dels costos de vida més alts del país, tot i que també una de les majors qualitats de vida. Està agermanada amb la capital de Catalunya, Barcelona, des del 1980.
En l'imaginari col·lectiu, Boston també és coneguda per ser escenari de diverses pel·lícules i sèries de televisió (tot i que a molta distància de ciutats com Nova York o Los Angeles). Cintes com 'El somriure de la Mona Lisa', 'Infiltrats' i 'Shutter Island', de Martin Scorsese, '21 Blackjack' o 'Mystic River' tenen la ciutat d'escenari. A la televisió, 'Ally McBeal' va fer popular la ciutat.
Feu demòcrata: de Kennedy a l'aprovació del matrimoni gai
En política, es considera l'estat de Massachusetts com un feu demòcrata. Però no sempre ha estat així. El punt d'inflexió en els resultats electorals favorables als liberals el va marcar la victòria de John F. Kennedy al 1952 com a senador, que va guanyar el republicà Henry Cabot Lodge. Després del primer Kennedy, que acabaria sent president dels EUA; el seu germà, Edward M. Kennedy va ocupar el seu lloc al Senat fins que va morir, al 2009. Avui, el representant demòcrata de l'estat és John Kerry, que va ser candidat a les eleccions presidencials contra George W. Bush.
Aquesta trajectòria, i el fet que Massachusetts ha acollit moviments sufragistes i abolicionistes ha desembocat en la frase "El Massachusetts liberal", feta servir pels republicans per criticar els candidats demòcrates que venen d'aquest estat. Els acusen de defensar polítiques toves amb el crim, impostos alts i l'antibel·licisme.
L'última mostra d'aquesta posició liberal va arribar al 2003, quan Massachusetts es va convertir en el primer estat dels EUA en aprovar el matrimoni entre persones del mateix sexe, fet que ha servit els sectors més conservadors per criticar la manera de fer política dels demòcrates en un dels seus feus més importants. En els últims anys, a més, s'ha aprovat una assegurança mèdica pública i s'ha legalitzat la tinença de petites quantitats de marihuana.
Infraestructures: línia directa amb Washington i Nova York
El Port de Boston és un dels més importants de la costa est dels EUA, amb 14 milions de tones de càrrega a l'any. És també un port per a creuers, amb 208.000 passatgers a l'any.
Massachusetts està connectada amb el tren de gran velocitat Acela –més comparable per característiques tècniques amb l'Euromed que amb l'AVE– amb les principals ciutats de la costa est: Washington, Boston, Baltimore, Filadèlfia i Nova York enllacen amb aquesta línia, operativa des del 2000 i que assoleix velocitats de 240 km per hora, però només en certs trams. En general, es considera que aquesta línia és un èxit i mou el 40% dels transports de persones –3,2 milions al 2010– entre Boston i Nova York, mentre que abans de l'Acela hi anaven en tren només un 18%. Pel que fa als serveis regionals, Massachusetts té un servei de metro, bus i ferri que es mouen per l'àrea metropolitana de Boston
Per aire, l'aeroport internacional de Logan, a Boston, mou al voltant de 30 milions de passatgers cada any Mentre que és el 30è aeroport més actiu dels EUA, és el 12è pel que fa a moviments internacionals, amb un impacte important en l'economia. La particularitat d'aquest aeroport –en un sistema aeroportuari en què cada aeroport és gestionat per una empresa i competeix amb els altres lliurement– és que no hi ha cap companyia que el tingui com a base d'operacions, i tot i així té una factura de vols intercontinentals important, gràcies a la bona política comercial dels seus gestors i a l'atractiu de la ciutat de Boston.
Rics i eficicents
La renda per càpita de Massachusetts supera els 50.000 dòlars l'any i el Producte Interior Brut total supera els 365.000 milions de dòlars. Tot i no ser un centre de negocis de l'alçada d'altres, com Nova York, a l'estat hi ha 13 de les 500 companyies més grans del món segons la llista Fortune i la llista de la CNBC el considera el cinquè millor estat per fer negocis . La taxa d'atur és de 6,8%, molt per sota de la mitjana del país.
A més, des de 2011, l'estat pot presumir de ser el més eficient a nivell energètic dels EUA, superant Califòrnia.
'Taxachussets'
Com tots els estats del nord est del país, Massachusetts se situa per sobre de la mitjana dels EUA en el pagament d'impostos. Per això, els crítics amb aquestes polítiques li han donat el malnom de 'Taxachussets'.
El 'think tank' Tax Foundation –associat a entorns empresarials i de ideologia conservadora– fa estudis sobre el que anomenen Dia de Llibertat impositiva, que es correspon amb el dia de l'any que un ciutadà ha pagat tots els impostos a l'Estat i comença a "guanyar diners per a si mateix". Segons les dades d'aquest òrgan, Massachusetts és el desè estat dels EUA on aquest dia arriba més tard, el 14 d'abril, el que suposa uns impostos d'un 10% dels ingressos. Aquest dia arriba encara més tard a Nova York (el 24 d'abril, tercer en el rànquing) i Connecticut (el 2 de maig, primer al rànquing), que són estats propers.
Poe, Mellville, Aerosmith, fills de Massachussets
El món de la cultura també deu molt a l'estat de Massachusetts. Diversos autors són originals d'aquest estat com ara Edgar Allan Poe, autor de 'La caiguda de la casa Usher' o 'El corb' . Tot i que Poe va viure en diversos estats dels EUA i també a Europa.
L'autor de 'Moby Dick', Herman Melville, tot i néixer a Nova York, va residir durant molts anys en aquest estat i va ser aquí on va escriure la seva novel·la més coneguda, influenciada per l'activitat pesquera del port de Boston.
Els nois dolents de Boston, Aerosmith, són un dels grups més destacats de rock de l'escena de Massachusetts. Van ser molt populars als anys 70 i són considerats per alguns la millor banda de rock dels EUA.
Drets civils i intel·lectuals
Massachusetts és i ha estat un dels epicentres de la reivindicació dels drets socials. Els moviments sufragistes, abolicionistes i pels drets civils van ser especialment actius en un estat considerat progressista. Una de les figures més destacades d'aquestes lluites és Malcom X, un dels lluitadors pels drets civils dels negres més icònics del segle passat, mort a trets després d'una celebració de defensa dels drets civils.
Una de les figures vives més icòniques de l'estat és el resident a Lexington, tot i que nascut a Pennsilvània, Noam Chomsky, professor al MIT des de fa 50 anys, i el científic i pensador viu més citat en els textos acadèmics. Chomsky ha desenvolupat teories en el camp de la lingüística, dels mitjans de comunicació, la filosofia i la política.
Connexions amb Catalunya
La relació de Massachusetts amb Catalunya està marcada per un nom propi que va canviar la fesomia de Boston amb les seves creacions. L'arquitecte Josep Lluís Sert es va exiliar el 1941 als EUA i va escollir l'estat de Massachusetts com a destí. A banda d'haver deixat la seva empremta docent com a degà a la Universitat de Harvard, Sert va construir diversos edificis a Boston i Cambridge, com ara el centre de la Ciència de la Universitat de Harvard o el centre Holyoke.
Actualment, el català més destacat a Massachusetts és Israel Ruiz, Vicepresident i tresorer del MIT i l'encarregat d'administrar el pressupost milionari de la institució.
Altres connexions de l'estat americà amb Catalunya passen per la cultura, amb un festival de cinema català a la Universitat de Massachusetts que ja ha arribat a la seva quarta edició.
Potent tradició esportiva
Massachusetts té una gran tradició esportiva professional que bascula essencialment al voltant de la ciutat de Boston. Els equips més destacats són els New England Patriot, de futbol americà, guanyadors de tres Super Bowls, Els Boston Red Sox, de beisbol, guanyadors de 7 World Series, els Boston Celtics de bàsquet, que s'han endut 17 vegades el campionat de la NBA i els New England Revolution de futbol, que juguen a la Major League Soccer.
diumenge, 1 d’abril del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)