Formar la seva pròpia família, el desig de ser mare i de tenir una llar és un dels objectius prioritaris que manifesten la gran majoria de noies extutelades en relació amb el seu procés d'emancipació, segons recull l'informe Joves extutelats. El repte d'emancipar-se avui. També s'hi adverteix, a través de l'experiència dels professionals que els atenen, que en les seves relacions sexoafectives sovint es detecten situacions de masclisme i violència. “Les noies –indica el treball– reprodueixen un rol femení basat en la submissió i la dependència vers les seves parelles. Tot i que reconeixen que no senten amor, expressen necessitar-les perquè se senten cuidades”. I conclou: “Seria desitjable una reflexió conjunta en profunditat dels professionals implicats en l'acompanyament de les joves”.
dimarts, 20 de gener del 2015
dijous, 15 de gener del 2015
#Botaxlainfancia.1€ PER ALS NENS AMB EXCLUSIÓ SOCIAL PER CADA FOTO BOTANT A LES XARXES SOCIALS
La Fundació Catalana de l'Esplai (Fundesplai) ha engegat una campanya per recollir diners per ajudar als infants amb risc d'exclusió. La campanya utilitza l'etiqueta #botaxlainfancia i insten els ciutadans a participar fent-se una foto saltant o botant una pilota i després penjar la instantània amb aquest hashtag a les xarxes socials Twitter, Facebook i Instagram o enviar-la al correu electrònic bota@fundesplai.org.
“Cada bot serà un clam a favor dels drets i la igualtat d'oportunitats en la infància; i, a més, cada bot serà 1 €, aportat per les empreses col·laboradores, que es destinarà a becar infants que es troben en risc d'exclusió per a que puguin anar al menjador escolar, activitats de lleure i reforç escolar i a les colònies”, ha explicat Josep Gassó, president de Fundesplai. L'entitat també ha elaborat un vídeo per promocionar la campanya.
Gassó també ha explicat aquest dijous que es primeres empreses col·laboradores, entre les que destaquen Eurest Catalunya, dedicada a la restauració per a col·lectivitats; Bardet, Avant Group, empresa d'autocars i transport de passatgers; i la cadena de supermercats PlusFresc, s'han compromès a pagar 1 euro per cadascun dels 12.000 primers vots. Fundesplai, però, espera que hi hagi altres empreses que acceptin col·laborar en la campanya.
dimarts, 13 de gener del 2015
ELS MAJORS D'EDAT EXTUTELATS A LA INTEMPÈRIE
Les entitats socials reclamen coordinació i voluntat política per ajudar joves extutelats a l'hora d'emancipar-se
Es constata la dificultat en el pas de la protecció a la plena autonomia
En una societat en què un 78% de la població encara viu amb els pares als 29 anys, hi ha un col·lectiu de joves, els extutelats, que es troben que als 18 anys perden l'estatus de protegits per l'administració i que als 21 també deixen de rebre suport com a extutelats. La Taula d'Entitats del Tercer Sector va presentar ahir un informe que constata que són joves que sovint se senten sols, molt vulnerables i estigmatitzats. Fàcil d'entendre, perquè als 18 anys o als 21 es troben que s'han d'emancipar sense tenir cap suport familiar i sense prou recursos per poder ser realment autònoms, segons l'autora del treball, Ana Villa, que és directora de la Federació d'entitats amb projectes i pisos assistits (FEPA).
Es tracta d'un col·lectiu que ha viscut sota la tutela i la protecció de l'administració pública fins a la seva majoria d'edat, perquè la seva família no se n'ha pogut fer càrrec. Sovint són “invisibles i desconeguts”, adverteix Villa. A tot l'Estat hi ha més de 30.000 menors tutelats i més de 5.000 extutelats. A Catalunya, l'Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat (ASJTET), va atendre 1.932 joves l'any 2013, sobretot en el programa d'habitatge i el de suport econòmic, però també en qüestions de suport a la inserció sociolaboral i en temes d'acompanyament jurídic.
Les entitats socials que els acompanyen lamenten que, a més de la crua situació econòmica i social –la difícil inserció laboral i el complicat accés a l'habitatge–, aquests joves no es troben amb un marc legal que els ofereixi una certa seguretat i autonomia. “L'emancipació es farà –adverteix l'estudi– sense garanties que el jove hagi assolit el nivell d'autonomia suficient [...] S'exigeix als joves extutelats allò que no es demana al conjunt de la joventut”. En aquest aspecte, la presidenta de la Taula, Àngels Guiteras, va destacar que només Catalunya disposa d'una legislació pionera de suport als extutelats des de l'any 2010, tot i que va reclamar una major coordinació i també més voluntat política perquè visquin amb més igualtat d'oportunitats al costat de la resta de joves.
Problemes jurídics
L'informe Joves extutelats. El repte d'emancipar-se avui, presentat en el marc del cicle Debats Catalunya Social, es tanca amb unes recomanacions en què, a més de la necessitat de garantir les polítiques i serveis d'emancipació, es reivindiquen “actuacions preventives abans de la majoria d'edat en el treball per l'autonomia personal i social”. Tot plegat comportaria que més d'aquests joves arribessin a l'ensenyament postobligatori. Un altre tema és el jurídic, que, en el cas dels joves immigrants, pot fer crònica la seva situació d'exclusió, perquè per tenir un permís de treball necessiten una feina a jornada complerta de com a mínim un any.
La necessitat d'acompanyar-los per millorar la formació és evident per buscar més camins d'èxit. Una recerca del 2010 analitzava els itineraris educatius de joves extutelats al Regne Unit, Dinamarca, Suècia, Hongria i l'Estat espanyol i destacava que un 31% de la població tutelada nascuda el 1994 estava en el curs que li corresponia, mentre que en la població general era un 69%.
Quan vaig sortir del centre, vaig veure que era al carrer. Ningú t'ajuda. Et morts de fred i de fam
JOVE EN UN PIS D'AUTONOMIAMAJOR DE 18 ANYS
De vegades és una mica pesat que et controlin, però quan et sents desbordat
i sol ajuda molt
i sol ajuda molt
JOVE EN PIS D'AUTONOMIAMAJOR DE 18 ANYS. SALESIANSSANT JORDI - PES LLEIDA
Hi ha hagut moments difícils,
de no entendre els educadors. Ara veig que m'han ajudat
de no entendre els educadors. Ara veig que m'han ajudat
JOVE QUE VA SORTIR D'UN PIS D'AUTONOMIA (FUNDACIÓ INSTITUT DE REINSERCIÓ SOCIAL - IRES)
El tutor i els educadors del pis em donen suport i creuen en mi, cosa que és molt positiva
JOVE EN UN PIS D'AUTONOMIA MAJOR DE 18 ANYS. INICIATIVES I PROJECTES
Noies dependents de la parella
dilluns, 12 de gener del 2015
L'ART A LA CIUTAT DE MADRID FINS A LA PRIMAVERA D'ENGUANY
Tiziano: Dánae, Venus y Adonis. Las primeras poesías. Museu del Prado. Fins a l'1 de març
https://www.museodelprado.es/exposiciones/info/en-el-museo/tiziano-poesias/
 |
|
|
 |
| Dánae, Tiziano, 1551-1553. Oli sobre tela, 192, 5 x 114, 6 cm, The Wellington Collection, Apsley House |
 |
|
|
Dins de la producció de Tiziano es denomina "poesies" al conjunt d'obres mitològiques que va pintar per a Felip II entre 1553 i 1562, integrat per Dánae (Londres, Apsley House), Venus y Adonis (Madrid, Museo del Prado), Perseo y Andrómeda (Londres, Wallace Collection), Diana y Acteón y Diana y Calisto (Edimburgo, National Gallery/Londres, National Gallery) y El rapto de Europa (Boston, Isabella Stewart Garden Museum).
Provablement va ser el propi Felip II qui va encarregar a Tiziano a Augburg un conjunt de pintures mitològiques, donant-li llibertat per a elegir els temes i la seva plasmació pictòrica, per a exhibir-se conjuntament en un espai, encara per a determinar en el moment de l'encàrrec.
Les "poesies" alienes a les interpretacions simbòliques o moralitzants. Així, en aquestes obres Tiziano s'assimilava als poetes i proclamava la seva llibertat per a interpretrar els textos que visualitzava, principalment en les Metamorfosis d' Ovidio, però també per a representar-los amb la imaginació quan la lògica dramàtica ho exigia.
 |
|
 |
|
L'artista va rebre set encàrrecs de cartrons, en le composicions dels quals va reflectir la diversitat del poble en escenes plenes d'alegria i animades per les diversions, els jocs, els nens i les festes, però també de violència, enganys i tristesa, on el desig i la seducció actuen com a transfons de la vida. Goya aconsegueix una gran varietat de sentimients per la seva extraordinària capacitat per a captar la riquesa dels tipus humans, els diferents vestits masculins i femenins i la sugerència d' infinites situacions.
En aquesta exposició es conjuguen els cartrons de Goya amb els d'altres artistes i s' exhibeixen pintures i escultures que li sirviren de model per a les seves creacions plenes de novetats. Uns cartrons de tapissos, que Goya no va concebre como a pintura secundària sinó como a invenció metafòrica de la sociedat, trobant en ells el camí de creacions posteriors amb les quals va aconseguir la fama, com els aiguafortss dels Caprichos.
- Presentació resumida sobre l'obra de Goya: http://www.slideshare.net/juandi/goya-33328
- Biografia de Goya i Els desastres de la guerra: http://clio.rediris.es/n31/desastreguerra/desastres.htm#ana
- Tots les sèries dels gravats de Goya: http://djelibeibi.unex.es/libros/Goya/
ALTRES VISITES
- Museu Reina Sofia: Guernica ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Guernica_(quadre) , http://www.mpv-ccss.blogspot.com.es/2013/04/picasso-i-el-guernica.html )
El Profeta de Pau Gargallo: http://www.mpv-ccss.blogspot.com.es/2012/04/gran-profeta-pau-gargallo.html
- Rutes històriques per Madrid: http://www.madridhistorico.com/index.php
- Museu de la Real Academia de San Fernando. Obres destacades: http://www.realacademiabellasartessanfernando.com/es/museo/obras-destacadas
Col·lecció permanent: http://www.realacademiabellasartessanfernando.com/es/museo/coleccion-permanente
- Parque del Retiro: http://www.esmadrid.com/informacion-turistica/parque-del-retiro/
dimecres, 7 de gener del 2015
SANT PONÇ DE CORBERA, DES DE LA MÀQUIA AL ROMÀNIC LLOMBARD, UN PASSEIG DES DE GELIDA
.jpg)
En ple desembre (l'11) de l'any passat i amb un dia ben clar, d'agraït anticicló, vam enfilar camí amunt des del castell de Gelida. amb l'objectiu d'arribar al monestir de Sant Ponç de Corbera, a uns 10 Km de distància aproximadament.L'excursió tenia com objectiu no només conèixer una joia del romànic llombard (segle XI) tan propera al nostre institut sinó també viure en contacte palpable el nostre paisatge mediterrani que ens acompanyaria durant tot el passeig.
Els afortunats de viure en cos i ànima l'esgotador trajecte d'anada i tornada (novetat d'enguany caminada d'uns 21 Km)), van ser els alumnes de 2n de Batxillerat d'Història de l'Art i Geografia.
En boscos joves fan presència quasi absoluta els pins i en boscos més adults ja hi trobem alzines. El sotabosc mediterrani
que hi hem trobat està format per la màquia d'arbustos com el gàrric, el llentiscle, l'arboç, l'arçot, el garrofer, l'ullastre i plantes com l'aritjol, la rogeta, l'esparreguera o l'estepa blanca. I tampoc hi poden faltar espècies aromàtiques, com les labiades que a la vegetació mediterrània s'hi troben 100 espècies, corresponents a 48 gèneres,, de les quals a la nostra zona en vam gaudir l'orenga, la farigola, el romaní, l'espígol...
Després d'atravessar aquest recorregut tan ric en flora i des del qual també albiràrem muntanyes llunyanes conegudes a classe del litoral i prelitoral, com Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montseny, així com el distant Pirineu. arribàrem a la nostra esperada fita, el monestir de Sant Ponç de Corbera, obra magna del primer romànic català, anomenat també llombard.
   |
| A la façana dels peus de l'església s’obra amb una porta de mig punt amb unes dovelles molt ben escairades. Les lesenes articulen la decoració del mur, que a la part superior té dos registres de finestres de mig punt. Per sobre d’elles un gran finestral geminat amb una columna al mainell. Tota ella és considerada un paradigma d'aquest estil llombard |
 |
| Tota la colla sota el lledoner del davant de la façana principal |
ORÍGENS
Tot i la seva proximitat a Corbera, parròquia de la qual en depèn, Sant Ponç pertany al municipi de Cervelló. Es tracta de l'església d'un antic priorat benedictí, que depenia del monestir francès de Cluny i de la seva filial a Catalunya, Sant Pere de Casserres. Les primeres notícies del monestir són de 1068. Poc després, el 1085, rep una deixa testamentària del bisbe de Barcelona Humbert de Cervelló, el que posa en evidència el lligam entre aquest llinatge i el lloc. Caldria contemplar la possibilitat que aquesta església fos una fundació de la casa dels Cervelló; començada per Alemany de Cervelló (germà del bisbe Humbert) amb la voluntat que esdevingués la seu del panteó familiar. Això concordaria amb la datació que es considera més probable en la construcció de l'església.
Sempre fou un cenobi molt petit, de fet els priors eren monjos de Casserres, on residien. Podia haver un parell de monjos a Sant Ponç, a més de clergues al servei de la població de les rodalies.
L'inici del segle XIV va portar una sèrie de desavinences amb el bisbat de Barcelona motivades per la negativa dels priors de Sant Ponç a facilitar les visites pastorals adduint que depenien de Casserres i, en el fons, de Cluny. Aquest conflicte va culminar el 1310 amb l'excomunicació del prior i del sacerdot de Sant Ponç, que es va perllongar fins al 1314 en què es va permetre l'entrada del visitador.
La decadència va créixer a mitjan del s.XIV, posiblement lligada amb la de Sant Pere de Casserres. I seguí una època de priors comandataris, alguns d'ells ni tan sols eren monjos (hi ha notícia del 1550). A la segona meitat del s. XVI es va vincular als benedictins de Sant Pau del Camp, que possiblement es limitaven a cobrar les rendes de Sant Ponç.
Va deixar de ser priorat, passant a parròquia depenent de Santa Maria de Corbera. També com a parròquia va perdre vitalitat i el lloc va quedar abandonat.
Les restees monàstiques no es conserven, però segurament hi ha alguna mostra dels seus vessaments sota construccions modernes, així com una porta tapiada al transsepte sud de l'església, que podem suposar per als monjos.
Les restees monàstiques no es conserven, però segurament hi ha alguna mostra dels seus vessaments sota construccions modernes, així com una porta tapiada al transsepte sud de l'església, que podem suposar per als monjos.
 |
| Transsepte sud des de l'exterior i la porta tapiada com a possible vincle amb les dependències monàstiques |
L'EDIFICI
És un edifici d’una nau única amb capçalera tripartida, amb tres absis semicirculars que es comuniquen entre si i formen un transsepte marcat. En l’absis central i de migdia hi ha restes de pintura mural romànica amb temes ornamentals i vegetals. És molt probable que originàriament aquesta decoració cobrís tot l’espai. Hi ha també un cimbori ubicat sobre el creuer culminat amb cúpula i traspassat amb trompes i coronat per un campanar. La nau central està coberta amb volta de canó articulada amb arcs faixons.
 |
| La volta de canó de la nau central reforçada amb amb arcs faixons o arcs toralssuportats per pilastres adossades i els peus de l'església des de l'interior |
 |
| Vista en panoràmica del transsepte i les `portes de comunuicació entre els tres absis, elements poc freqüents en el romànic, que ho trobem també a l'església rosellonesa de Sant Genís de Fontana |
 |
| Afegeix la llegenda |
Sobre els angles del quadrat, al bell mig del creuer, arrenquen les trompes, que al seu torn, permeten que es passi d'una forma quadrada a una forma vuitavada sobre la qual s'aixeca la cúpula. Al centre es veu una mena d'òcul tapiat, per on deurien passar les cordes de les campanes, situades a dos pisos més amunt, al campanaret.A l'exterior aquesta cupuleta es cobreix per un cos prismàtic rectangular, que com diu Puig i Cadafalch, no és comú a les esglésies catalanes en les quals el cimbori sol tenir forma octogonal.
 |
| Absis central amb restes de pintura i a sota de la finestra fornícula , element comú de les esglésies del romànic llombard |
 |
| Exterior dels absis, transsepte de migdia i cimbori amb escala exterior d'accés al campanar |
 |
| Detall de les dovelles bicolors de la finestra atrompetada de l¡'absis central |
 |
| Ara sí tota la colla |
LA TORNADA
El retorn a l'institut es va fer pel barranc de la Vallgorguina, un torrent al sud de la Font Freda recent recuperat per en Lluís Cots, un amant de retornar als vells camins el nou fressar.
Fonts i bibliografia:
- http://www.monestirs.cat/monst/ballo/bl05ponc.htm
- http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=454
- http://cataloniasacra.cat/llocs/esglesia-del-monestir-de-sant-ponc-de-corbera/143/itinerari/29/l_ca
- Pagès i Paretas, Montserrat. Art romànic i Feudalisme al Baix Llobregat (en català). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1992
- PORTER i MOIX, Maria. Art romànic per a excursionistes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat,Barcelona, 1980
- Fotografies: Òscar, Elisabet, Marcel i Montse
ELS PREMIS NADAL I PLA (Ed Destino) PER A COMENÇAR L'ANY AMB BONA LITERATURA
 |
| José C. Vales i Andreu Carranza junts amb els seys respectius premis, el Nadal i el Pla |
Canvi de registre al pòdium del premi Pla de narrativa en català. Si l'any passat es va imposar una divertida distopia al voltant de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial –Els ambaixadors, d'Albert Villaró–, aquest cop l'escriptor riberenc Andreu Carranza ha guanyat el prestigiós guardó dotat amb 6.000 euros amb una obra que narra l'agosarada vida de Jacint Verdaguer, El poeta del poble. “Els meus avantpassats eren de la Terra Alta, l'àvia Maria quan tenia 4 o 5 anys em recitava de memòria Verdaguer”, va apuntar el guanyador en sortir a recollir el premi. “Verdaguer és el poeta del poble –va continuar–. A la gent venerava i estimava, però la seva vida va ser una tragèdia constant”, i va concloure: “Sempre m'ha apassionat la seva vida”. El premi Nadal de novel·la en castellà, dotat amb 18.000 euros, se l'endú l'escriptor de Zamora José C. Vales per Cabaret Biarritz, un llibre d'intriga format per un conjunt d'entrevistes.
El poeta del poble segueix la vida de Verdaguer, un capellà procedent d'un petit poble d'Osona, Folgueroles, que va arribar a ser reconegut i glorificat en vida i després va acabar escarnit i oblidat per tothom. La novel·la arrenca quan el jove Verdaguer és coronat com a príncep dels poetes pel bisbe Josep Torras i Bages, i entra a treballar com a conseller per al totpoderós marquès de Comillas. L'obra avança cronològicament seguint les seves peripècies vitals que el van dur a viatjar a Cuba, Terra Santa i el Vaticà, en un temps en què viatjar era tota una aventura.
Religió i poesia: dilema
Carranza ha volgut aprofundir en el xoc entre la vocació religiosa i la poètica literària de Verdaguer, tot dibuixant la personalitat polèmica del pare del Canigó, i no ha evitat tractar de la suposada relació que va mantenir amb la dona del marquès de Comillas.
Narrada en tercera persona, l'obra mostra l'ascens d'un escriptor que va enlluernar els seus contemporanis amb obres com ara L'Atlàntida i que es va relacionar estretament amb el poder, però que va caure en desgràcia quan va començar a practicar exorcismes i el van fer passar per boig. Després d'haver tingut prestigi i reconeixement, va acabar demanant almoina, repudiat tant per la jerarquia eclesiàstica com pel seu protector. Un mossèn, d'altra banda, que es va enfrontar amb l'Església, un enfrontament seguit de prop per
la societat catalana de l'època: Verdaguer va ser tota una llegenda en vida.
la societat catalana de l'època: Verdaguer va ser tota una llegenda en vida.
El poeta del poble està molt ben documentada, tot i que s'hi barregen personatges de ficció. Al capdavall, vol retre homenatge a un autor mal conegut, tot i que va fer una gran aportació al català, dignificant la llengua. Segons el jurat, l'obra és “una història romàntica d'afirmació personal, una aventura dramàtica que voreja l'epopeia”.
Fill de l'activista nuclear Joan Carranza, Andreu Carranza (Ascó, 19 de juny de 1957) ha publicat ja nou novel·les, la darrera, Impremta Babel (Columna, 2009), i l'anterior, La clau Gaudí (Rosa dels Vents, 2007), escrita juntament amb Esteban Martín. Aquest títol va ser un dels èxits del Sant Jordi del 2007, i es va erigir en la segona obra més venuda de ficció en català. El 2004 va publicar L'hivern del tigre (Planeta) i el 2002,El que l'herbolària sap (Planeta). Va debutar en el món de la narrativa el 1993 amb El desert de l'oblit (El Mèdol, 1993).
El premi Pla que ha rebut Andreu Carranza s'afegeix a un reguitzell de premis que l'escriptor ha guanyat en el transcurs de la seva trajectòria literària, entre els quals destaca el premi Sant Joan de narrativa el 2000 per Anjub. Confessions d'un bandoler (Ed. 62) i el premi Ribera d'Ebre, 1992, per El desert de l'oblit (El Mèdol, 1993). A banda de la narrativa, també ha conreat la poesia amb dos títols: Trilogia del deliri (Sisalls, 1993) i A mumpare (El Mèdol, 2000), i ha participat en el volum Clio, musa i assassina (2012). A més, ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació, com ara El Punt i La Veu de Flix.
Cadàver en remull
Cabaret Biarritz, la novel·la guanyadora de la 71a edició del premi Nadal, és una obra ambientada a finals dels anys trenta i principis dels quaranta, i protagonitzada per un obscur escriptor, Georges Miet, que es dedica a escriure llibres per encàrrec fins que el seu editor francès li'n fa un de molt especial: investigar un cas d'assassinat no resolt que va passar el 1925 a Biarritz. La policia va trobar aleshores el cadàver d'una jove lligat a una argolla del port. L'escriptor es posa a entrevistar els testimonis, i són precisament les entrevistes les que configuren el llibre. A mig camí entre llibre d'intriga i crònica periodística, el jurat destaca que és una obra “divertida i extravagant”, que suposa alhora el retrat d'una època.
Cabaret Biarritz és la segona novel·la de José C. Vales (Zamora, 1965), un llicenciat en filologia hispànica per la Universitat de Salamanca que posteriorment es va especialitzar en filosofia i estètica de la literatura romàntica a Madrid, on viu actualment. Sempre ha treballat en el món de l'edició, ja sigui com a redactor, editor o traductor per a diversos segells. Des de fa tres anys col·labora de manera regular amb el petit segell editorialde Madrid Impedimenta, de gran qualitat literària.
El 2013 va publicar El pensionado de Neuwelke (Planeta, 2013), una altra història d'intriga protagonitzada per una jove institutriu francesa que pateix una rara i terrible afecció que la converteix en una proscrita i acaba trobant feina en un inhòspit pensionat de Livònia després de recórrer tot Europa.
Les obres guanyadores sortiran publicades al març per Destino.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/810428-la-clau-verdaguer.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=nacional&utm_source=rss&utm_medium=nacional&utm_campaign=rss&f=El+Punt+Avui
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/810428-la-clau-verdaguer.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=nacional&utm_source=rss&utm_medium=nacional&utm_campaign=rss&f=El+Punt+Avui
Subscriure's a:
Missatges (Atom)