SANT PONÇ DE CORBERA, DES DE LA MÀQUIA AL ROMÀNIC LLOMBARD, UN PASSEIG DES DE GELIDA

En ple desembre (l'11) de l'any passat i amb un dia ben clar, d'agraït anticicló, vam enfilar camí amunt des del castell de Gelida. amb l'objectiu d'arribar al monestir de Sant Ponç de Corbera, a uns 10 Km de distància aproximadament.
L'excursió tenia com objectiu no només conèixer una joia del romànic llombard (segle XI) tan propera al nostre institut sinó també viure en contacte palpable el nostre paisatge mediterrani que ens acompanyaria durant tot el passeig.
Els afortunats de viure en cos i ànima l'esgotador trajecte d'anada i tornada (novetat d'enguany caminada d'uns 21 Km)), van ser els alumnes de 2n de Batxillerat d'Història de l'Art i Geografia.
En boscos joves fan presència quasi absoluta els pins i en boscos més adults ja hi trobem alzines. El sotabosc mediterrani
que hi hem trobat està  format per la màquia d'arbustos com el gàrric, el llentiscle, l'arboç, l'arçot, el garrofer, l'ullastre i plantes com l'aritjol, la rogeta, l'esparreguera o l'estepa blanca. I tampoc hi poden faltar espècies aromàtiques, com les labiades que a la vegetació mediterrània s'hi troben 100 espècies, corresponents a 48 gèneres,, de les quals a la nostra zona en vam gaudir l'orenga, la farigola, el romaní, l'espígol...

Després d'atravessar aquest recorregut tan ric en flora i des del qual també albiràrem  muntanyes llunyanes conegudes a classe del litoral i prelitoral, com Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montseny, així com el distant Pirineu. arribàrem a la nostra esperada fita, el monestir de Sant Ponç de Corbera, obra magna del primer romànic català, anomenat també llombard.

 A la façana dels peus de l'església s’obra amb una porta de mig punt amb unes dovelles molt ben escairades. Les lesenes articulen la decoració del mur, que a la part superior té dos registres de finestres de mig punt. Per sobre d’elles un gran finestral geminat amb una columna al mainell. Tota ella és considerada un paradigma d'aquest estil llombard

 

Tota la colla sota el lledoner del davant de la façana principal

                                                                ORÍGENS

Tot i la seva proximitat a Corbera, parròquia de la qual en depèn, Sant Ponç pertany al municipi de Cervelló. Es tracta de l'església d'un antic priorat benedictí, que depenia del monestir francès de Cluny i de la seva filial a Catalunya, Sant Pere de Casserres. Les primeres notícies del monestir són de 1068. Poc després, el 1085, rep una deixa testamentària del bisbe de Barcelona Humbert de Cervelló, el que posa en evidència el lligam entre aquest llinatge i el lloc. Caldria contemplar la possibilitat que aquesta església fos una fundació de la casa dels Cervelló; començada per Alemany de Cervelló (germà del bisbe Humbert) amb la voluntat que esdevingués la seu del panteó familiar. Això concordaria amb la datació que es considera més probable en la construcció de l'església.

Sempre fou un cenobi molt petit, de fet els priors eren monjos de Casserres, on residien. Podia haver un  parell de monjos a Sant Ponç, a més de clergues al servei de la població de les rodalies.

L'inici del segle XIV va portar una sèrie de desavinences amb el bisbat de Barcelona motivades per la negativa dels priors  de Sant Ponç a facilitar les visites pastorals adduint que depenien de Casserres i, en el fons, de Cluny. Aquest conflicte va culminar el 1310 amb l'excomunicació del prior i del sacerdot de Sant Ponç, que es va perllongar fins al 1314 en què es va permetre l'entrada del visitador.

La decadència va créixer a mitjan del s.XIV, posiblement lligada amb la de Sant Pere de Casserres. I seguí una època de priors comandataris, alguns d'ells ni tan sols eren monjos (hi ha notícia del 1550).  A la segona meitat del s. XVI es va vincular als benedictins de Sant Pau del Camp, que possiblement es limitaven a cobrar les rendes de Sant Ponç. 

Va deixar de ser priorat, passant a parròquia depenent de Santa Maria de Corbera. També com a parròquia va perdre vitalitat i el lloc va quedar abandonat.

Les restees monàstiques no es conserven, però segurament hi ha alguna mostra dels seus vessaments sota construccions modernes, així com una porta tapiada al transsepte sud de l'església, que podem suposar  per als monjos.

Transsepte sud des de l'exterior i la porta tapiada com a possible vincle amb les dependències monàstiques

                                                                   
                                                                  L'EDIFICI

 És un edifici d’una nau única amb capçalera tripartida, amb tres absis semicirculars que es comuniquen entre si i formen un transsepte marcat. En l’absis central i de migdia hi ha restes de pintura mural romànica amb temes ornamentals i vegetals. És molt probable que originàriament aquesta decoració cobrís tot l’espai. Hi ha també un cimbori ubicat sobre el creuer culminat amb cúpula i traspassat amb trompes i coronat per un campanar. La nau central està coberta amb volta de canó  articulada amb arcs faixons.

La volta de canó de la nau central reforçada amb amb arcs faixons o arcs toralssuportats per pilastres  adossades i els peus de l'església des de l'interior

Vista en panoràmica del transsepte i les `portes de comunuicació entre els tres absis, elements poc freqüents en el romànic, que ho trobem també a l'església rosellonesa de Sant Genís de Fontana

Afegeix la llegenda

Sobre els angles del quadrat, al bell mig del creuer, arrenquen les trompes, que al seu torn, permeten que es passi d'una forma quadrada a una forma vuitavada sobre la qual s'aixeca la cúpula. Al centre es veu una mena d'òcul tapiat, per on deurien passar les cordes de les campanes, situades a dos pisos més amunt, al campanaret.
A l'exterior aquesta cupuleta es cobreix per un  cos prismàtic rectangular, que com diu Puig i Cadafalch, no és comú a les esglésies catalanes en les quals el cimbori sol tenir forma octogonal.

Absis central  amb restes de pintura i a sota de la finestra fornícula , element comú de les esglésies del romànic llombard

Exterior dels absis, transsepte de migdia i cimbori amb escala exterior d'accés al campanar

 L’exterior està decorat amb els elements típics de l’arquitectura llombarda. Les arcuacions cegues  i les lesenes les quals s’uneixen creant una arcuació més llarga que pren tot el mur i descansa sobre un zòcol.

Detall de les dovelles bicolors de la finestra atrompetada de l¡'absis central

Ara sí tota la colla

LA TORNADA

El retorn a l'institut es va fer pel barranc de la Vallgorguina, un torrent  al sud de la Font Freda recent recuperat per en Lluís Cots, un amant de retornar als vells camins el nou  fressar.

Fonts i bibliografia:

- http://www.monestirs.cat/monst/ballo/bl05ponc.htm
- http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=454
- http://cataloniasacra.cat/llocs/esglesia-del-monestir-de-sant-ponc-de-corbera/143/itinerari/29/l_ca
- Pagès i Paretas, Montserrat. Art romànic i Feudalisme al Baix Llobregat (en català).  Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1992
- PORTER i MOIX, Maria. Art romànic per a excursionistes.  Publicacions de l'Abadia de Montserrat,Barcelona, 1980 
- Fotografies: Òscar, Elisabet, Marcel i Montse