Van den Bergh: "El canvi a les renovables no serà fàcil, ningú vol pagar més per l'electricitat"
L'investigador ICREA a la UAB exposa en una conferència al CCCB
els problemes que cal afrontar per deixar de dependre dels combustibles
fòssils
ARA Barcelona |
Jeroen van den Bergh, investigador ICREA a la UAB
Jeroen van den Bergh, investigador especialitzat en la
confluència entre l'economia i la ciència mediambiental, va advertir
aquest dimarts en una conferència al CCCB que actualment "tenim les
emissions de CO2 més elevades dels últims milions d'anys, i això és un
risc biològic, perquè les projeccions de pujades de temperatures de 3 o 4
graus cada vegada són més realistes, i això implicaria la pujada del
nivell del mar i un munt de conseqüències".
Per
l'investigador holandès de l'ICTA, qualsevol solució al canvi climàtic
ha d'anar encarada a la reducció d'emissions, i això es pot fer
construint més boscos, emmagatzemant CO2 en reserves subterrànies (una
solució que encara necessita molta I+D) o bé utilitzant menys
combustibles fòssils.
"Però aquesta solució, que
d'entrada sembla la més fàcil, en realitat no ho és". Van den Bergh creu
que no hem de ser optimistes respecte al canvi cap a les energies
alternatives, perquè "tots els canvis energètics s'han fet perquè
resultaven rendibles econòmicament, en canvi el pas a les energies
renovables no tindrà avantatges econòmics, només avantatges ambientals".
"La gent vol pagar més per una tecnologia més atractiva i amb més
prestacions, no pagar més per la mateixa electricitat". Van den Bergh va
posar d'exemple els telèfons mòbils: els usuaris se'ls canvien per
aconseguir-ne un amb més prestacions, i serien reticents a pagar més
diners per aconseguir el mateix telèfon, encara que contaminés menys.
Van den Bergh va defensar un canvi de mentalitat mundial, perquè
considera que les polítiques unilaterals d'alguns estats o la
consciència dels ciutadans individuals són lloables però poc efectives.
Segons el científic holandès, les polítiques haurien d'anar encarades a
subvencionar la recerca a les universitats, i no a subvencionar el
mercat de l'energia. "És la paradoxa verda: si subvenciones les
renovables, fas l'energia més barata, i si baixa el preu de l'energia el
consum puja".
"Molts experts encara no s'han adonat
d'això". Van den Bergh també va parlar de "l'efecte rebot", pel qual els
efectes indirectes d'una reducció del consum sovint acaben provocant
més consum energètic. "Tinc estudiants molt conscienciats, per exemple,
que han reduït el seu consum d'energia a casa però que viatgen en avió
molt més del que jo faig gràcies als vols barats. Per tant, poden dir a
tothom que estalvien energia, però en realitat acaben consumint-ne molta
més que jo".
L'investigador ICREA va defensar
polítiques internacionals, com l'adopció d'un preu únic per a les
emissions contaminants de CO2. "D'aquesta manera tots els contaminadors
haurien de fer front als mateixos costos. Ara alguns països fan esforços
per reduir les emissions i això acaba afavorint els països que no s'hi
esforcen, com la Xina, que pot exportar els seus productes a Europa a
baix preu perquè els fabrica sense respectar les normatives
d'emissions".
Per últim, Van den Bergh va aventurar
una possible solució en la línia d'aquest canvi de consciència global:
"Un bon pas per aconseguir un canvi real cap a les renovables seria
convèncer els escèptics que hi ha als Estats Units, gent de dretes amb
molt de poder que no vol acceptar polítiques per combatre el canvi
climàtic. Per què no dediquem 1.000 milions d'euros a canviar l'opinió
d'aquesta gent? Amb anuncis, debats públics o comprant hores de
televisió. Això seria molt més efectiu que 1.000 milions dedicats a
subvencionar les energies renovables".
La conferència
de Jeroen van den Bergh va ser el segon debat ICREA-CCCB d'aquesta
tardor, un cicle dedicat a acostar al públic català la recerca de primer
nivell que es fa a Catalunya en l'àmbit de l'energia. Les properes
sessions seran el pròxim dimarts 10 de desembre, amb l'investigador de
l'IREC Andreu Cabot, que parlarà dels reptes que ha d'afrontar l'energia
solar, i el dijous 19 de desembre, amb la catedràtica de la UdL Luisa
F. Cabeza, que parlarà d'energies alternatives i regulacions
internacionals.
PROTESTA A RÚSSIA. ACTIVISME ECOLOGISTA
Els activistes de Greenpeace, en llibertat vigilada
Els ecologistes han estat alliberats sota fiança, però no poden marxar de Sant Petersburg
STEVEN LEE MYERS The New York Times / Sant Petersburg |
S'havien de comunicar amb traductors, perquè la majoria
dels acusats no parlen rus: els obligaven a firmar full per full un
document que recollia la crònica de la causa penal però no argumentava
les acusacions. "No em van preguntar què havia fet ni per què", va dir
la finlandesa Sini Saarela, una experimentada escaladora que va ser la
primera activista de Greenpeace a enfilar-se a la plataforma petroliera
russa al mar de Petxora, per denunciar els perills de l'explotació de
petroli en el fràgil ecosistema de l'Àrtic. "En algun moment del procés
ens vam adonar que tot això no és pel que vam fer".
L'arrest i la prolongada detenció de la tripulació
del vaixell ha evidenciat les arbitrarietats del sistema judicial rus.
Tot i que la setmana passada va sortir en llibertat sota finança l'últim
membre de la tripulació, el procés criminal continua. El vaixell està
confiscat al port de Murmansk, una ciutat al nord del país, en un clar
desafiament al Tribunal Internacional del Dret del Mar, que Rússia no
reconeix.
Els membres de la tripulació també estan en uns
llimbs legals. Als quatre russos se'ls va permetre tornar a casa, però
els 26 estrangers, de 17 països, han de seguir a Sant Petersburg mentre
continuïn les investigacions.
En una sèrie d'entrevistes després de sortir en
llibertat sota fiança, Saarela i altres membres de la tripulació van
descriure que el procés es va fer d'acord amb la legislació russa, però
que ha estat opac, fins i tot per als advocats russos. Segons van
explicar, els investigadors van mantenir una actitud còmica i servil amb
el protocol burocràtic rus, que no sempre és lògic.
Càrrecs contradictoris
Primer els van dir que estarien
detinguts només unes hores i que només s'havien de preparar una petita
bossa amb roba. Després se'ls va acusar de pirateria, un crim que
comporta una sentència màxima de quinze anys de presó -tot i que el
mateix president rus, Vladímir Putin, va negar que els activistes fossin
pirates-. El capità de la tripulació, el nord-americà Peter Willcox, va
dir que es van "sorprendre" quan van saber que estaven acusats de
pirateria.
En un altre gir del cas, el comitè d'investigació
els va rebaixar els càrrecs en considerar que es tractava d'un cas de
vandalisme, un delicte menor que comporta una pena màxima de set anys de
presó.
Després de la detenció, els policies van
identificar els membres de la tripulació i van viatjar cinc dies amb
ells, fins que el vaixell va arribar al port de Murmansk.
Encara que la llei russa preveu que el procés es
tradueixi a la llengua dels acusats, la interpretació va induir a
errors. L'holandesa Faiza Oulahsen va declarar al jutge que ella havia
actuat segons els seus principis. Però el traductor va dir: "Sóc una
lluitadora per la llibertat", cosa que va motivar una protesta de la
seva advocada. Oulahsen va firmar 42 pàgines d'un document que detallava
com la van detenir i els càrrecs contra ella.
Els oficials russos, inclòs Putin, van defensar la
sobirania russa de l'Àrtic, però van donar arguments contradictoris tot
afirmant que els activistes eren membres dels serveis d'intel·ligència
estrangers o de competidors petroliers.
Encara que van estar en cel·les separades, els
activistes van explicar que es podien comunicar entre ells en l'hora
diària que tenien per sortir a un petit pati. Aprofitant mistos cremats,
van escriure a les parets "Salvem l'Àrtic". Ara s'han reunit tots en un
hotel del centre de Sant Petersburg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada