ELS PRIMERS FREDS M. BLAY from anunez12
Sobre Miquel Blay: http://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Blay_i_F%C3%A0bregas
Sobre Miquel Blay: http://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Blay_i_F%C3%A0bregas
dilluns, 17 de març del 2014
FORTUNY
Pintures i aquarel·les de Fortuny en exposició al Museu de El Prado, maig 2011:
Conferències relacionades amb l'exposició: https://www.museodelprado.es/exposiciones/info/en-el-museo/presentacion-temporal-fortuny-y-el-esplendor-de-la-acuarela-espanola-en-el-museo-del-prado/videos-de-conferencias-relacionadas/
Antologia de la seva obra:
Introducció a Fortuny:
El Fotuny des de Sàpiens: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2013/01/11/maria-fortuny/
dimarts, 11 de març del 2014
dilluns, 10 de març del 2014
30 MILIONS DE PERSONES, VÍCTIMES DE L'ESCLAVATGE AL SEGLE XXI
 |
Aquesta pràctica es concentra actualment al continent asiàtic. El 72,7% d’esclaus que es calcula que hi ha al món són en aquesta zona, segons xifres de Walk Free Foundation. A continuació ve l’Àfrica subsahariana (15,8%), Amèrica (3,73%), Rússia i les Repúbliques de l’Àsia Central (3,41%), el Pròxim Orient i el nord d’Àfrica (2,46%) i Europa, que tanca el rànquing (1,83%).
“Que l’Àsia acumuli gran part de l’esclavatge avui en dia es deu bàsicament al fet que a l’Àsia hi viu la major part de la població mundial”, explica a l’ARA Jakub Sobik, portaveu de l’ONG Anti-Slavery International. No obstant això, Sobik també apunta altres motius: “Les qüestions culturals o la discriminació de la població més pobra en aquests països” són factors que també contribueixen a fer que sigui la regió del món amb més treball forçat.
Però, ¿què es considera esclavatge en ple segle XXI? La definició que en fa Walk Free Foundation va més enllà del que podem considerar esclaus i abasta pràctiques anàlogues a l’esclavitud, com ara la servitud per deutes contrets, el matrimoni forçat, l’explotació dels nens, el tràfic de persones i el treball forçós.
Però més enllà de l’Àsia, que sorprèn per la quantitat, és a l’Àfrica on hi ha més incidència d’aquesta pràctica sobre el conjunt de la població. El gran paradigma mundial és Mauritània, el país que segons Walk Free Foundation té el percentatge més alt de població esclava, un 4%. “En el cas de Mauritània, Níger i Mali -explica Sobik- es tracta de l’esclavatge tradicional. Allà encara es neix esclau, de mare esclava, i no es té cap dret. Es venen les persones com si fossin mercaderia, tal com passava antigament”.
El treball infantil
Altres casos preocupants en aquest continent són els alts percentatges de nens que treballen a les mines en països com ara Ghana i el Congo. Fora de l’Àfrica, altres països on la incidència de l’esclavatge també és alta són Haití, el Pakistan i l’Índia. A l’altra banda, Islàndia, Irlanda i el Regne Unit són els països del món amb menys esclaus. Polònia és l’estat de la Unió Europea amb més víctimes d’aquesta situació, al voltant de 140.000.
Un dels organismes que treballa des de fa més temps en l’eradicació de l’esclavatge és l’ Organització Internacional del Treball, centrada específicament en el treball forçat. Es tracta, per exemple, de dones i nenes obligades a prostituir-se, d’immigrants sense papers que han caigut en mans de màfies i de treballadors al camp en condicions pèssimes i amb pagues ínfimes o inexistents. Es calcula que al món hi ha 21 milions de persones en aquesta situació, la majoria dones o nenes, i els principals sectors en què es concentren són el servei domèstic, l’agricultura, la construcció, la indústria i l’entreteniment.
El cas de Qatar
Un dels casos més recents de treball en condicions que Amnistia Internacional (AI) va qualificar a finals de l’any passat d’“esclavatge modern” són els immigrants que viuen i treballen per construir les infraestructures del Mundial del 2022 a Qatar. “Hem vist treballadors que passen gana i que viuen sense electricitat, aigua potable o sanitaris; és freqüent trobar entre 10 i 15 persones en una petita habitació i cuines infestades d’insectes”, assegurava l’ONG en un informe. El principal hospital de Doha va atendre un miler de treballadors l’any passat amb greus ferides per accidents laborals a les obres del Mundial.
La feina per eradicar aquesta pràctica és ingent. “És molt difícil acabar amb el treball esclau”, lamenta el portaveu d’Anti-Slavery International. “Cal atacar la discriminació, combatre la pobresa, apostar per una educació que defensi la igualtat i crear una justícia accessible per a tothom”.
Camila Asano ,
COORDINADORA DE POLÍTICA EXTERIOR DE L’ONG BRASILERA CONECTAS
“Els retenen fins que paguen més diners”
Cada cop hi ha més haitians que acaben en situació d’esclavatge al Brasil. Fugen com poden del seu lloc d’origen cap a aquest país emergent, que els garanteix un visat humanitari. Però el periple és llarg i el desenllaç molts cops imprevisible. L’ONG Conectas treballa per atendre’ls.
¿En quines condicions fan el viatge els haitans que van al Brasil?
Molt dolentes, pateixen abusos pel camí, alguns sexuals. Paguen molts diners però a vegades els retenen fins que en paguen més.
Al gener l’estat amazònic d’Acre va decretar l’estat d’emergència.
Abans hi arribaven una cinquantena d’haitians al dia, però la xifra va pujar de cop a 70 al mes de gener. En un alberg amb capacitat per a 300 persones hi ha 1.200 haitians. Les condicions són inhumanes, d’insalubritat, i necessiten l’ajuda del govern brasiler.
¿Un cop a Acre, què passa amb ells, fins quan s’hi estan?
Entre una setmana i dos mesos. Acre és la porta d’entrada per anar a altres punts del país. Hi ha empresaris que vénen a buscar-los, i això és un problema, ja que no hi ha cap regla ni criteri de distribució de feina.
Què hi pot fer el govern brasiler?
Canviar les condicions estructurals d’acollida dels haitians. Eliminar les barreres que ara hi ha, com els visats d’entrada, perquè hi arribin per vies regulars.
NÚRIA SEGURA INSA Barcelona | Ara.Cat
http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/milions-persones-victimes-lesclavatge-retenen_0_1099090137.html
NÚRIA SEGURA INSA Barcelona | Ara.Cat
http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/milions-persones-victimes-lesclavatge-retenen_0_1099090137.html
BALANÇA COMERCIAL DEL SECTOR TÈXTIL ESPANYOL: La producció tèxtil es recupera i creix un 1,1% el 2013
La indústria deixa enrere dos anys seguits de caigudes de la fabricació, i les exportacions tornen a augmentar
TONI GARGANTÉ Barcelona | Ara.Cat
 |
La revifalla de les exportacions i especialment de les importacions durant el 2013 va establir les bases d’un augment de la producció tèxtil espanyola, després de dos anys seguits de caigudes. L’índex de fabricació va repuntar un 1,1%, i el que és gairebé més rellevant: aquest increment va anar acompanyat de la tornada de les inversions, que es van estabilitzar i van deixar enrere també anys de caigudes.
Segons les dades de la Confederació de la Indústria Tèxtil (Texfor), l’augment de la producció “és un dels primers símptomes de la millora del mercat”. La base d’aquest canvi de tendència es va produir per l’elevat ritme d’importacions, que van créixer un 7%, fins als 3.442 milions d’euros, tornant així al nivell del 2011 (3.471 milions) i superant la davallada del 2012 (3.216 milions). L’increment de les importacions (un repunt del 21% en els últims cinc anys) es relaciona normalment amb un renaixement de la demanda catalana i espanyola, tot i que alguns processos tèxtils es manufacturen al mercat local però s’acaben venent als mercats d’exportació. De fet, el possible augment del consum intern és una de les esperances del sector per a aquest any. El canvi de cicle econòmic comença a ser un fet, i s’espera que, de manera gradual, aquesta millora es traslladi a les llars i al consum, remarca Texfor en un comunicat emès ahir.
Vendes exteriors vitals
Amb tot, “es preveu que per al 2014 el comerç exterior continuï sent vital”, indica la nota, que destaca que en els últims cinc anys les exportacions han augmentat un 27%, ja que han passat dels 2.659 milions del 2009 als 3.373 milions de l’any passat. L’activitat internacional de les empreses del sector va superar l’any passat, igual que en el cas de les importacions, el sotrac del 2012, un any en què les exportacions es van estancar. Així, les vendes exteriors del sector van recobrar un fort impuls del 5,2%.
El principal client de les exportacions espanyoles continua sent la Unió Europea (57%), seguida pel Marroc (19%). En aquest sentit, el lideratge europeu es consolida, ja que les vendes a la UE van créixer un 7,1% l’any passat. El Marroc va comprar un 9,6% més.
En el viatge contrari, el principal proveïdor del mercat espanyol va ser igualment la UE, que representa un 42% del total, però amb tendència a estabilitzar-se. La Xina es va situar en segon lloc, amb un 18,6%. Les compres al país asiàtic van augmentar un 11% el 2013. Tot plegat, la balança comercial (la diferència entre exportacions i importacions) del sector va mostrar un dèficit de només 70 milions el 2013.
Es frena la reducció d’empreses
El sector segueix reduint facturació i destruint ocupació i empreses. Però els registres són millors que el 2012. La xifra de negocis de la indústria tèxtil (fibres, filats, teixits, punt, catifes, tèxtils tècnics i manufactures per a la llar) va disminuir un 0,7%, fins als 4.682 milions, un percentatge que contrasta amb les caigudes dels exercicis fiscals anteriors (-5% des del 2009). Per trobar l’últim increment de facturació hem de viatjar fins al 2010.
L’ocupació va davallar un 3,2%, amb un total de 41.512 treballadors al conjunt estatal a finals de l’any passat (la disminució acumulada en els últims cinc anys és del 14,7%). La desaparició d’empreses s’ha reduït en els últims temps, tot i que se segueixen tancant companyies. En concret, l’any passat el nombre d’empreses va caure un 2,7%, que assenyala un ritme menor que el 18,4% agregat des del 2009.
El subsector de moda i confecció ha patit un retrocés més acusat, amb una davallada del 5,9% en vendes el 2013, que s’ha traduït en una reducció de l’ocupació del 7,3%. Aquesta diferència demostra l’increment de competitivitat del segment industrial.
dimarts, 4 de març del 2014
L'ART NEOCLÀSSIC I L'ESGLÉSIA DE LA MADELEINE DE PARÍS
Església de la madeleine from Ramon Pujola
A l’època revolucionària i napoleònica es basteixen molts edificis neoclàssics que, tot i respectar les formes imposades pel classicisme, tenen una finalitat monumental evident. L’esperit barroc d’exaltació del poder no ha desaparegut. L’exemple més clar el trobem en l’església de la Madeleine de París, una insòlita síntesi entre església cristiana i temple clàssic com a resultat de les complexitats històriques de la seva construcció.
A l’època revolucionària i napoleònica es basteixen molts edificis neoclàssics que, tot i respectar les formes imposades pel classicisme, tenen una finalitat monumental evident. L’esperit barroc d’exaltació del poder no ha desaparegut. L’exemple més clar el trobem en l’església de la Madeleine de París, una insòlita síntesi entre església cristiana i temple clàssic com a resultat de les complexitats històriques de la seva construcció.
En el solar on s’havia projectat construir una església dedicada a Maria Magdalena durant el regnat de Lluís XV, una obra mai executada, Napoleó va decidir bastir-hi un temple cívic en honor del seu exèrcit, la Grande Armée. Per aquest propòsit va escollir un projecte de l’arquitecte Pierre Vignon (1763-1828) basat en el temple romà de la Maison Carrée de Nimes. Caigut l’emperador, Lluís XVIII va voler fer de La Madeleine un temple expiatori que commemorés l’execució de la família reial durant la Revolució. La construcció, però, es va perllongar fins l’any 1842, durant el regnat del rei-ciutadà Lluís Felip d’Orleans, quan l’edifici va ser consagrat com a església parroquial de la Madeleine, segons la planificació inicial, perdent així el sentit de temple laic que Bonaparte li havia atorgat.
La façana dissenyada per Vignon, clarament inspirada en el classicisme grec, compta amb cinquanta-dos columnes que remarquen el seu estil neoclassicista. El projecte de Vignon és el d’un temple octàstil rodejat per columnes exemptes i que a la façana presenta una doble fila de columnes corínties. El temple s’eleva per sobre d’un pòdium i només és accessible per la gran escalinata de la façana principal. Així, l’aspecte exterior és el d’un gran temple clàssic, combinant solucions gregues (columnata) i romanes (pòdium, escalinata, ordre corinti).
El fris i els frontons estan esculpits amb escenes religioses. Destaca el frontispici de la façana principal, el qual mostra una representació del Judici Final obra de l’escultor Henri Lemaire (1798-1880) i acabat el 1833.
L’espai interior és de planta rectangular d’una sola nau elevada. Es divideix en tres trams coberts amb volta esfèrica sostinguda sobre grans columnes corínties i rematats per un absis semicircular. L’obra evoca un gegantesc panteó, més similar a unes termes romanes que amb la tradicional disposició d’una església. Destaca la seva obscuritat, un tenebrisme que no és buscat, sinó la conseqüència del canvi de les llunes laterals previstes per introduir frescos representatius de la vida de Maria Magdalena.
dilluns, 3 de març del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)