dissabte, 6 de juliol del 2013

LA DANSA I LA CIÈNCIA: la tesi doctoral explicada a través d'una coreografia


En aquí es van unir un gran comunicador,  John Bohannon i TED. El primer és  un periodista
i científic  obsessionat per aproximar la ciència   al gran públic. El segon, les  sigles  de les quals signifiquen Tecnología, Entreteniment y Dissseny, correspon a la trobada per a pensadors, emprenedors i destacats cocos que se celebra a Brussel·les cada any. La qüestió és que Bohannon va asistir  a TED per a explicar un experiment que usa làsers per a arrefredar la matèria. “Els porto una modesta proposta…”, deia Bohannon. I s'envoltà de ballarins de la Black Label Movement, convertits en fotons, per a explicar la teva  tesi.

La proposta va tenir una acollida increible, i va acabar cristalitzant en un concurs, el Dance your PH.D, recolzat per John Bohannon i la revista Sciencie, en què hom que tingués una tesi sobre Física, Química, Biología i Ciències Socials (les quatre categories del concurs), podia presentar-la. Això sí, ballada. Una espècie d' exposició coreografiada que abandona al més que usat power point, per a explicar els secrets de la ciència. Un exemple, també, de les múltiples funcions que podem donar-li a la dansa . Quina brillant idea va tenir Bohannon! Les inscripciones per a 2013 van donar creacions com la següent:


Una altra experiència coreogràfica impressionant i relacionada amb la ciència és l'espectacle de Gelabert-Azzopardi "Orion". És un teorema dansístic, en paraules del mateix Gelabert, que ofereix un fris coreogràfic que va des de la vida, la materia i l'ésser humà. La vida feta dansa.


En aquesta entrevista amb Cesc Gelabert podem entendre bé què és l'art de la dansa i com la podem connectar amb els principis de la vida.

dijous, 4 de juliol del 2013

CLASSE DE DANSA: CESC GELABERT, UN ARTISTA QUE JO RECORDO



Espectacular i, a la vegada, senzilla la classe de Cesc Gelabert, un pioner de la dansa contemporània de l'estat espanyol. Jo el vaig descobrir l'any 1986 a La Fàbrica , una escola que Toni Gelabert; la ballarina, també pionera i germana de  Cesc Gelabert,  va inaugurar, l’any 1970. La Fàbrica, un espai de 700 m2  es va anar habilitant per donar servei als professionals i als inquiets, com jo, d’aquest camp. Els alumnes, en lloc de pagar quotes mensuals compràvem uns tiquets que ens permetien l’assistència a les classes que volíem. La Fàbrica oferia el que era imprescindible per als professionals del moviment: un gran espai i un bon terra on poder investigar, crear i presentar al públic unes coreografies de petit format, amb els alumnes i, sobretot, amb aquells que s'hi anaven quedant en el camp. A més de Cesc Gelabert, per La Fàbrica hi han passat, com alumnes i després com a professors, professionals com Montse Colomé, Toni Jodar, Lydia Azzopardi, Ramon Colomines, Àngels Margarit, Ramon Oller, Vicente Sáez, Sabine Dahrendorf i Alfonso Ordóñez, entre altres. Una llista de noms, alguns dels quals, en el transcurs del temps, donarien un segell de qualitat a la dansa contemporània a Catalunya.

Jo recordo que vaig assistir a classes on el professor era en Cesc Gelabert, a vegades la Lydia Azzopardi, i amb qui compartia amb altres alumnes com Ramon Oller, un crack també de la dansa contemporània no només com ballarí sinó també com a coreògraf (https://www.youtube.com/watch?v=hMN1jv0ULGM), L'ART DE LA DANSA.

Estimulada a la Fàbrica, vaig buscar un curs d'estiu i el vaig trobar a l'estudi del carrer Domènech . Aquesta vegada va ser, també una de les grans, amb la ballarina Àngels Margarit (com a ballarina http://www.youtube.com/watch?v=Zxl0Jjx5J7M o com a coreógrafa de l'actual Mudances http://www.youtube.com/watch?v=xH5f530r14Y ), aleshores del grup Heura, amb  qui vaig disfrutar d'aprendre dansa. Aquest estudi va resultar ser, anys més tard, el taller d'en Cesc Gelabert  i ara jo ho he sabut per aquest diari personal ballat en 10 moments o situacions d'aquest espai, a manera de comiat  (vegeu en aquest mateix bloc- entrada inferior- http://mpv-ccss.blogspot.com.es/2013/07/un-comiat-de-dansa-molt-creatiu-cesc.html). La vida és una roda i tot torna si no es queda pel camí. La dansa ha retornat al meu cor, la ment i el cos d'aquell temps perdut , els tres elements que defineixen la dansa, segons Cesc en aquesta classe: LA DANSA ÉS HABITAR EL COS AMB EL COR I LA MENT.

dimarts, 2 de juliol del 2013

UN COMIAT MOLT CREATIU (L'ART DE MOSTRAR LES RETALLADES) A L'ESPAI DE L'ESTUDI DE DANSA : CESC GELABERT, UN MONSTRE DE LA DANSA CONTEMPORÀNIA



 
 
 
 
 
 
 
 

El ballarí Cesc Gelabert tanca avui l'estudi barceloní del barri de Gràcia, que ha acollit els seus assajos durant 26 anys, amb una sèrie de vídeos que ell mateix ha realitzat i penjat a internet, la seva manera d'acomiadar-se en una "situació difícil", segons ha explicat. El coreògraf, Premio Nacional de dansa pel ministeri de Cultura i per la Generalitat i amb nombrosos guardons nacionals i internacionals, s'ha vist obligat a tancar l'estudi de Gràcia a causa dels impagaments o l'eliminació de les subvencions de l'administració catalana.

A partir de la situació que travessa la companyia Gelabert-Azzopardi, el ballarí ha elaborat una sèrie de vídeos, fins ara deu dels dotze que pensa fer, que està penjant a YouTube, com si fos el seu diari personal. Es tracta d'una sèrie de creació pròpia filmada amb un iPhone, a vegades amb l'ajuda de trípode i altres només aguantant-lo amb les mans. Els solos de Gelabert a YouTube són "el meu comiat, un comiat de bon rotllo", perquè, segons l'opinió del coreògraf, pioner a Espanya de la dansa contemporània, "cal inventar-se noves formes de comunicar-se" amb les persones.
La sèrie, en què Gelabert és l'únic protagonista, es diu 'Domènech' en homenatge al carrer on ha tingut l'estudi de dansa fins ara. En els vídeos mostra diversos racons del que ha estat el seu local d'assaig fins avui, l'espai on van néixer creacions com 'Belmonte', 'El jardiner', '8421 ve regant flors...' i 'Pssitt!!Psitt!! Caravan'. "Aquest és el meu missatge", insisteix l'artista, "són vídeos de creació, i amb ells dic adéu a un estudi que tanco després d'haver-lo utilitzat vint-i-tants anys, un local històric per a la dansa que abans va ser del grup Heura".

"Som davant una situació difícil de la cultura en general i ens hem d'adaptar a les noves circumstàncies", ha dit el ballarí (Barcelona, 1953), i eludeix fer altres comentaris, perquè "la informació que he gravat és la que tinc ganes de compartir, perquè explicar la situació i fer anàlisi política correspon a altres".

Mentre va elaborant el seu comiat amb 'Domènech' a través de la xarxa, Cesc Gelabert segueix treballant en els seus projectes, que assajarà, si fa falta, en algun lloc que hagi de llogar puntualment.

Fonts:

-You Tube
- Ara.Cat

divendres, 28 de juny del 2013

LA MISÈRIA DEL BRASIL DELS GRANS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS: ÈXIT A LES XARXES D'UNA JOVE QUE HO DENUNCIA

Les protestes de les últimes setmanes als carrers del Brasil han posat en primer pla el debat sobre les despeses que generen els grans esdeveniments esportius en països amb importants desajustos socials. Però abans que els carrers de Rio o Sao Paulo s'omplissin d''indignats' una brasilera, Carla Dauden, ja explicava al món els motius pels quals està en contra de la Copa del Món. Els seus motius, recollits en un vídeo de sis minuts penjat a YouTube, ja han sigut escoltats per més de 3 milions de persones.
"Cada cop que dic a un estranger que sóc del Brasil em diu que vindrà a la Copa del Món, així que em vaig decidir a explicar per què jo no hi aniré". Aquest és l'argument que va moure Carla Dauden, una jove doctora brasilera, a explicar els seus motius per boicotejar un esdeveniment el cost del qual ha tret al carrer milers de ciutadans. Ella, però, va gravar el vídeo abans que les protestes es fessin massives. A hores d'ara, acumula més de tres milions de visites.
En el vídeo, Dauden es demana com és possible gastar-se 30.000 milions de dòlars en l'organització de la Copa del Món "en un país que ocupa el lloc 85 en l'Índex de Desenvolupament Humà, on 13 milions de persones passen gana, on milions de persones moren per falta de tractament i on l'analfabetisme arriba al 21% de la població". "Un país així necessita més estadis?", es demana Dauden, que nega l'argument segons el qual un esdeveniment d'aquestes característiques deixa rèdits positius per a l'economia del país. Segons l'autora, els que se'n beneficien són només uns pocs. A més, Dauden denuncia que milers de persones, entre elles indígenes, hagin sigut expulsades de casa seva per tal de construir les infraestructures necessàries no només per a la Copa del Món sinó també per als Jocs Olímpics. "Quina mena de democràcia és aquesta?", es demana.
"No necessitem més estadis, necessitem educació. No necessitem més festes, necessitem llocs de treball", diu la doctora, que acaba el seu vídeo amb unes declaracions de Dilma Rousseff, presidenta del Brasil, a les quals se sobreposen imatges d'un país amb problemes de misèria i inseguretat.


EL CENTRALISME ESPANYOL DE L'AVE HA VENÇUT


 


AVEa iacta est'! 

És la frase que va pronunciar Juli César en creuar el riu Rubicó, començant la segona guerra civil romana: Alea iacta est ! ("la sort ja està llançada"). Ja feia temps que la guerra era inevitable, però llavors va vessar el got. I ja fa temps, ben bé sempre, sabíem que l'AVE no ens lligaria a Europa. Pur romanticisme decimonònic. De fet, l'AVE no es va pensar amb relació a Europa (tret de les subvencions), sinó per lligar tot Espanya amb Madrid, com els ferrocarrils del segle XIX. Més val ben centralitzats que no pas desenvolupats. A França no faran en dècades la connexió amb la frontera. No hi preveuen prou ús, tenen pocs diners, i ho dedicaran a Rodalies. A Espanya es busquen més recursos per a més AVE. Els molt nacionalistes veuran terror francès a la competència espanyola sobre el sud de França. Jo ho veig diferent: no s'escurçarà el viatge a l'emigració dels nostres joves més formats, a la recerca d'un futur que la nostra hipermodernitat -de la qual l'AVE és la gran icona- els hi nega.

dimecres, 19 de juny del 2013

VIOLÈNCIA EXERCIDA PER LA POLICIA

 

L'acudit de Barron del diari Ara d'ahir és molt eloqüent sobre un tema tan actual com aquest: les protestes  a Turquia contra la reestructuració especulativa i immobiliària del centre d'Estanbul o la substitució de les bales de goma per canons d'aigua a pressió com a recurs per als mossos d'esquadra de mètode dissuasori a les manifestacions.

Bé,  sigui el que sigui, la violència mai està justificada en cap cas, i a més , no és un abús de poder utilizar recursos d'aquesta envergadura, en què l'afectat queda abatut de forma agressiva i sense possibilitat de defensa? No és també un abús de poder i una tergiversització de l'ús de l'aigua quan és un bé escás a la Terra i, també, als països mediterranis?

dimarts, 18 de juny del 2013

ANDREU NIN: HOMENATGE A UN PERSONATGE DIGNE D'UN TREBALL DE RECERCA

Andreu Nin entra al Parlament i s'hi queda

El líder revolucionari rep, 76 anys després de la seva mort, el primer homenatge nacional




01. Andreu Nin. 02. Núria de Gispert al costat de la presidenta de la Fundació Andreu Nin, Teresa Rebull.
De Gispert, al costat de la presidenta de la Fundació Andreu Nin, Teresa Rebull FUNDACIÓ ANDREU NIN MANOLO GARCÍA 
    

Encara avui no se sap ni on ni quan va morir Andreu Nin. Fa 76 anys va ser assassinat i torturat per agents soviètics enviats per Stalin. "Va desaparèixer sense deixar rastre", explicava ahir l'home que persegueix el fantasma de Nin des de fa 40 anys, l'historiador Pelai Pagès. "És una de les figures més emblemàtiques i maltractades de la història contemporània", denunciava Pagès a l'Auditori del Parlament. No hi havia ni una cadira buida. L'esdeveniment era històric: "És el primer homenatge que se li fa a nivell nacional després de la seva mort", lamentava Pagès. "Ha hagut de morir molta gent perquè es fes aquest homenatge", explicava Lluís Juste de Nin, un dels familiars del líder revolucionari. Ni a l'esquerra ni a la dreta els interessava gaire reivindicar-lo.
Ahir, però, el fundador del POUM va reunir tots els sindicats, partits d'esquerres i, fins i tot, un partit conservador com Unió Democràtica de Catalunya. La presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, va reivindicar el llegat d'un "polític notori": "Va ser un català que es va projectar més enllà de les fronteres. En molt poc temps va fer una tasca ingent com a conseller de Justícia", va recordar De Gispert.
Nin va rebre moltes lloances per part de partits i sindicats. A les primeres files hi havia alguns dels que van ser els seus companys de partit. Els veterans del POUM van rebre l'aplaudiment més llarg. Han superat els 90 anys però continuen aixecant el puny i reivindicant la revolució. Els va saludar efusivament l'actual presidenta de la Fundació Andreu Nin, Teresa Carbonell: "Teresa Rebull té 95 anys i continua lluitant. Josep Colom, 98 anys, ha conservat el seu entusiasme. Josep Maria Moratalla, 95 anys, i una memòria fabulosa. Sempre al peu del canó. Jo també sóc veterana, però només tinc 85 anys". Al costat hi havia alguns familiars de Nin.
El dirigent polític no només va tenir una vida política convulsa; també la seva vida familiar va ser agitada. Va formar dues famílies: va tenir dos fills amb Maria Andreu i Baget i dues filles amb la seva companya russa, Olga Tarèeva. Ahir, la néta de Nin i Andreu, la Cristina, era a les primeres files.
L'homenatjat complia el prototip de militant revolucionari. "El trobem amb tots els escenaris polítics", explicava Pagès. Des de la Setmana Tràgica -tenia 17 anys i va participar en el sabotatge d'un tren- fins a la Guerra Civil, passant per la República. "Va ser un militant obrer honest. Va defensar les seves idees amb passió i honestedat. Va ser intransigent en la defensa del seus principis", va destacar l'historiador.

"Hem esperat massa temps"
"Tenia qualitats que voldríem que tinguessin tots els polítics d'esquerres. Tenia una gran preparació intel·lectual, un gran coneixement de la història, una bona ploma, coratge, honradesa i integritat", va dir Maurici Lucena (PSC). Hi havia una especial expectació per escoltar els portaveus d'ICV i EUiA, hereus del partit amb qui es va enfrontar Nin, un partit que va ser còmplice del seu segrest i mort. "És ignominiós el que li va fer una part de l'esquerra. Més enllà de la llarga mà de l'estalinisme", va afirmar el coordinador nacional d'ICV, Joan Herrera. "Hem esperat massa temps. Hi ha hagut moments de desconcert i d'ignomínia entre l'esquerra més dogmàtica", va admetre Joan Josep Nuet, coordinador general d'EUiA.
Ara, però, el reivindiquen. Un dels impulsors de l'acte, David Companyon (ICV-EUiA), ha volgut que Nin l'acompanyi sempre. Una hora abans de l'homenatge, el retrat del líder revolucionari va entrar al seu despatx per quedar-s'hi.