LA VERGONYA I LA CONDEMNA HA DE SER PELS DIFUSORS DE LES INTIMITATS

El suïcidi, dissabte passat, d'una noia de 32 anys després de la difusió d'un vídeo seu de contingut sexual entre nombrosos treballadors de l'empresa Iveco de San Fernando de Henares, m'omple d'INDIGNACIÓ. Però, sobretot,PEL SILENCI que se'n fa d'aquest fet i de molts altres casos com aquest.
PROU! LA VERGONYA I LA CONDEMNA ROTUNDA HA DE SER PELS QUI EL DIFONEN. La noia, que possiblement li va afectar la difusió de la seva sexualitat,  va ser imprudent en passar-lo a algú altra? Pot ser, però ELLA NO ÉS CULPABLE DE LA DIFUSIÓ. Ni que ho digui ben clar un torero famós en nom de molta gent i, sobretot d'homes. UN CLAM BEN ALT PERQUÈ NO HEM DE PERMETRE QUE NINGÚ , NINGÚ VOL DIR NINGÚ, S'APROPIÏ DE LA INTIMITAT D'UNA ALTRA PERSONA. Per tant, si rebem imatges íntimes d'algú altre no tenim ni dret a veure-les i immediatament les hem d'esborrar i avisar aquella persona d'aquest fet, però mai reenviar-ho.

TEMES DE DEBAT

- Amb les noves tecnologies no hi ha oblit del passat. Les imatges a la xarxa estan perpètuament al núvol i QUALSEVOL EN POT FER MAL ÚS.

- Instagram i VIURE PER I DE LA IMATGE que volem projectar. És totalment real la idea que se'n fan els demés d' aquesta imatge que projectem?

- Ja NO HI HA ESPAI per al record, per a les paraules, PER A VIURE PER VIURE i no per a només exhibir-ho?

- Estem realment informades amb la connectivitat perpètua? Ens poden fer creure el que interessi? PENSEM, POSEM-HO TOT EN DUBTE.

- ADDICCIÓ AL MÒBIL. Ja no podem estar sense el mòbil, ni sortir de casa sense ell. Ens hem tornat dependents? 

- Aportem més reflexions...

SADAKO (1943-1955, HIROSHIMA) TOT UN SÍMBOL DEL DESARMAMENT NUCLEAR

Sadako Sasaki

LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA, explicada de forma senzilla i amena

LA REVOLUCIÓ D'OCTUBRE DE 1934, PRELUDI DE LA GUERRA CIVIL

La Revolució d'Octubre o Els fets d'Octubre fou  un moviment revolucionari que tingué lloc durant la Segona República, per l’octubre del 1934. Va ser desencadenat per l’entrada de membres de la CEDA al govern (4 d’octubre), gairebé un any després del triomf electoral dels partits de centre i dreta (novembre del 1933), comportà la repressió i control de les organitzacions d’esquerra. Convocada la vaga general per l'Aliança Obrera, aquest moviment fou especialment important a Catalunya durant el Sis d'Octubre i a Astúries.

Revolució d'Astúries

Els miners asturians van protagonitzar una revolució social, fruit de l’acord previ entre anarquistes, socialistes i comunistes. Columnes de miners armats van ocupar els pobles de la conca, van prendre gran part de les casernes de la Guàrdia Civil i van substituir els ajuntaments per comitès revolucionaris que van assumir el proveïment d’aliments, el funcionament dels transports i el subministrament d’aigua i electricitat.

Els miners, disposats a defensar la revolució van posar setge a la ciutat d’Oviedo i van enfrontar-se amb les forces d’ordre. Per tal de reprimir la revolta, el govern va enviar la Legió, comandada pel general Franco, des del front colonial africà. La resistència dels prop de 30.000 miners asturians va perllongar-se durant deu dies.

Finalment, la contraofensiva del govern republicà va aconseguir la rendició dels insurrectes després de la intervenció de l’exèrcit i d' una duríssima repressió, entre la qual terrorífiques tortures comeses pel comandant Doval de la guàrdia civil ( pressió sobre els òrgans sexuals, clavament d'agulles o estelles sota les ungles o trencament de dits a les portes) i matances arbitràries de famílies mineres senceres per part de la guàrdia mora. Més de 1.000 miners van morir en la revolució asturiana, molts com a conseqüència d’execucions sumaríssimes, van produir-se prop de 2.000 ferits i unes 5.000 persones (sindicalistes i altres “sospitosos”) van ser detingudes. Aquests fets van desfermar una campanya internacional de solidaritat amb les víctimes.

Els fets d'octubre de 1934. Sàpiens 

Els fets d’octubre de 1934: més enllà de l’acció governamental. Martorell i Gelida en la vaga insurreccional.

EL GOVERN DEL FRONT POPULAR I EL COP D'ESTAT : INICI DE LA GUERRA CIVIL (17 JULIOL 1936)el gobierno del Frente Popular y el golpe de Estado

EL BIENNI CONSERVADOR DE LA II REPÚBLICA 81933-1935) i EL VOT FEMENÍ A ESPANYA PER PRIMERA VEGADA

Les eleccions generals de novembre de 1933 donaren la victòria als partits de centredreta i marcaren un punt d'inflexió en la política republicana. El nou executiu va orientar la seva acció política cap al desmantellament de tota l'obra reformista del bienni anterior. Els governs es van estructurar al voltant de dues forces polítiques, el Partit Radical d'Alejandro Lerroux, i la CEDA, un partit aglutinador de la dreta i que tenia com a líder José María Gil Robles, amb un programa que proposava la revisió de la Constitució i de la legislació social.

Dones votant per primer cop, 1933

Cua a Hernani el 1933 amb dones per votar en les eleccions generals (Wikimedia)

El novembre passat va fer 85 anys que les dones van votar per primera vegada en unes eleccions generals a Espanya: va ser el 19 de novembre del 1933, i hi va haver 6.800.000 dones incorporades al cens electoral.
Aquest dret s'havia afegit a la Constitució aprovada el desembre del 1931 per unes Corts Constituents en les quals només hi havia 3 dones diputades: Margarita Nelken,Clara Campoamor i Victoria Kent.
S'havien pogut presentar a les eleccions del juny perquè, malgrat que les dones no podien votar, sí que s'havia instaurat el seu dret al sufragi passiu, és a dir, a ser escollides.

Les esquerres temien el vot femení

La proposta la van aprovar les corts per 161 vots a favor, 121 en contra i 188 abstencions. Curiosament, a més dels del PSOE, bona part de vots favorables van ser de partits de dretes, mentre molts vots d'esquerra van ser contraris.
De fet, en el debat constituent, Clara Campoamor va defensar aferrissadament que s'incorporés el vot femení, mentre Victoria Kent, del Partit Radical d'Alejandro Lerroux, va oposar-s'hi perquè el seu partit creia que les dones votarien partits de dretes.
 

Clara Campoamor

                                                                                                                              

 El 1933 guanya la dreta, el 1936 guanya l'esquerra

I és el que va passar: el novembre del 1933 van guanyar les forces de dretes, cosa que va donar pas al que després es va conèixer com bienni conservador, o bienni negre, segons els partits d'esquerres.
Llavors moltes veus d'aquests partits van responsabilitzar Clara Campoamor d'aquells resultats, però poc més de dos anys després, el febrer del 1936, les dones van tornar a votar i el Front Popular, d'esquerres, va guanyar clarament les eleccions.
Abans de les eleccions generals, les dones ja havien pogut votar: en un referèndum a Canet de Mar l'abril del 1933 sobre la construcció d'un mercat municipal.

L'Associació de Dones Espanyoles

A principis del segle XX el discurs sufragista el van encapçalar intel·lectuals com Dolors Monserdà, amb el seu "Estudi feminista", el 1909, o Francesca Bonnemaison.
La gran campanya a Espanya per aconseguir el vot femení va començar el 1918 amb la creació de l'Associació Nacional de Dones Espanyoles, fundada a Madrid.
Aquesta associació va liderar i concentrar els esforços per aconseguir el vot femení. En van formar part feministes com Campoamor i Kent, més tard diputades
85 anys de les primeres eleccions a Espanya amb vot femení: 19 de novembre de 1933

Sufragistes contra el masclisme d’esquerres i de dretes