LA CRISI DE SÍRIA EXPLICADA EN 10 m I AMB 15 MAPES

Per a conèixer una miqueta més:

La complexitat del laberint sirià

El blindatge del règim, una oposició dividida i el pes regional de la República Àrab Siriana dificulten el canvi

David Meseguer Dimecres, 8 de febrer de 2012

Manifestant siriana

    

El teixit clànic familiar de la cúpula política i militar del règim dissenyat per Hafiz al-Assad, pare de l’actual president sirià, ha servit per mantenir fins avui gairebé intacta l’estructura i fidelitat de l’Exèrcit, malgrat algunes desercions. La severitat contra grups dissidents com els Germans Musulmans i l’ombra amenaçadora d’Israel han permès a la família Assad conservar l’statu quo a Síria durant dècades i afeblir l’oposició. L’aliança regional amb l’Iran i Hezbollah fa poc probable una intervenció de l’OTAN. El futur d’una revolta convertida ja en guerra civil és incert.

Es compleix pràcticament un any del primer “divendres de la ira”, en què milers de sirians van abocar-se als carrers per demanar la fi del règim de Bashar al-Assad. La primavera àrab que havia derrocat Ben Ali a Tunísia i Hosni Mubarak a Egipte només iniciar-se el 2011, calava a Síria amb la voluntat de posar fi a prop de mig segle de dictadura baasista. En el context d’una precària situació econòmica, milers de manifestants continuen desafiant la mort per exigir la fi d’un estat autoritari i corrupte, l’alliberament de presos polítics i l’inici d’una transició cap a la democràcia.

Per apaivagar els ànims de l’oposició, Bashar al-Assad ha plantejat reformes constitucionals i econòmiques, ha alliberat dissidents polítics i, fins i tot, ha derogat la llei de l’estat d’emergència vigent des del 1963. Mesures insuficients per a una dissidència durament reprimida per l’Exèrcit i el mukhabarat (servei d’intel·ligència). Malgrat tacar-se les mans de sang amb més de sis mil morts, les dures sancions econòmiques imposades per la Lliga Àrab i la comunitat internacional i l’augment de les accions de l’opositor Exèrcit Sirià Lliure, Al-Assad s’aferra al poder. Només amb una retrospectiva cap a la recent història de Síria pot entendre’s per què el règim no s’ha ensorrat amb la mateixa celeritat que altres estats afectats per les revoltes i per què la comunitat internacional no s’atreveix a intervenir-hi militarment.

El blindatge del règim 

     Per posar fi a la supremacia i l’autoritarisme amb què l’Egipte de Nàsser liderava la República Àrab Unida (RAU) formada amb Síria l’any 1958, Hafiz al-Assad, pertanyent a la minoria xiïta alauita, va organitzar secretament un grup conspiratiu amb quatre oficials també alauites anomenat Comitè Militar Baasista. Malgrat no tenir una incidència directa en la defecció siriana de la RAU el desembre del 1961, la trama va deixar palès que Hafiz al-Assad ja buscava afinitats entre aquesta minoria alauita que constitueix el 15% de la població siriana.

El 1963 el Partit Baas assolia el poder a Síria després de derrocar el govern de Nazim al-Quds i vuit anys més tard, el 22 de febrer del 1971, Hafiz al-Assad era proclamat president de Síria. Per perpetuar-se en el poder i garantir l’estabilitat del règim, el pare de l’actual president sirià va situar persones de confiança i del seu entorn familiar als llocs de màxima responsabilitat de la cúpula política del Baas, i també de les forces armades i dels cossos de seguretat. Quan Bashar al-Assad va accedir a la presidència de Síria el 2000 —després que el seu germà gran i teòric successor a la presidència morís en un accident de trànsit el 1994—, va portar aires reformistes amb l’anomenada primavera de Damasc, però va ser aquest nucli clànic familiar qui va frenar-lo per por de perdre poder en les decisions del règim i el va instar a continuar governant severament.

Seguint els passos del seu pare, el rais sirià va situar el seu germà Maher al capdavant de la Guàrdia Republicana i la Quarta Brigada de l’Exèrcit i va nomenar el seu cunyat, Asef Shawkat, cap dels serveis d’intel·ligència i, més recentment, ministre de Defensa. Aquests cossos de seguretat són els responsables de reprimir amb duresa les manifestacions opositores al carrer. El Baas va conquerir el poder a Síria amb un cop militar i l’estament castrense ha anat acumulant un poder il·limitat durant el prop de mig segle de dictadura. L’actitud de les forces armades i dels serveis d’intel·ligència sirians, guardians de la revolució baasista i gelosos de mantenir aquest poder, ha estat completament diferent dels casos de Tunísia o Egipte. Malgrat les nombroses defeccions i la formació de l’Exèrcit Sirià Lliure, el gruix de l’estructura militar es manté intacte i fidel a Bashar al-Assad.

Implacabilitat amb la dissidència

 L’ombra amenaçadora d’Israel després dels enfrontaments bèl·lics del 1948, 1967 i 1973 i la consegüent pèrdua territorial dels alts del Golan són uns altres factors que han permès als Assad conservar l’statu quo a Síria i mantenir l’estat d’emergència durant dècades. A conseqüència de l’amenaça israeliana i les fortes tensions amb el Partit Baas iraquià liderat per Saddam Hussein, Síria va apropar-se a l’òrbita de l’Iran de l’aiatol·là Khomeyni i va prestar-li el seu suport durant la guerra contra l’Iraq entre el 1980 i el 1988.

Damasc també manté una aliança estratègica amb la milícia xiïta libanesa Hezbollah, creada per l’Iran el 1982, una de les claus per les quals Síria té molta influència en la política del Líban. Aquesta entesa amb l’Iran ha quedat palesa durant la repressió de la revolta, ja que el cap policial responsable d’esclafar la Revolució Verda a l’Iran durant el 2009, Ahmad Reza Radan, va viatjar l’abril del 2011 a Damasc per assessorar el règim d’Al-Assad. Aquestes aliances geoestratègiques i la por de desestabilitzar l’Orient Mitjà allunyen la idea d’una intervenció estrangera com va ocórrer a Líbia.

Malgrat que l’oposició sigui heterogènia i les demandes reformistes siguin transversals als diferents grups religiosos i socials del país, és notable que el gruix de la minoria alauita, cristiana i drusa dóna suport al règim d’Al-Assad, mentre que el gruix dels manifestants pertany a la majoria sunnita. En el subconscient d’aquesta comunitat encara roman la dura repressió contra els Germans Musulmans durant l’inici dels vuitanta. Aquesta organització fonamentalista sunnita, que acusava el règim d’infidel i d’afavorir els interessos alauites, va ser durament reprimida per les forces del règim a la ciutat de Hama el febrer del 1982 i va deixar un reguer de sang de més de deu mil morts. Per tant, no s’ha de descartar un escenari on la revolta es transformi en una guerra civil sectària.

Aquests episodis repressius, com la mort de quaranta kurds durant les protestes del 2004, han permès als Assad mantenir l’estabilitat del règim i afeblir una oposició que en molts casos ha optat per l’exili. La falta d’entesa existent entre els opositors Consell Nacional Sirià, el Comitè Nacional pel Canvi Democràtic i l’Exèrcit Sirià Lliure dificulta una acció unitària contra el règim i una interlocució fluïda amb la comunitat internacional.
Font: http://www.sapiens.cat/ca/notices/2012/02/la-complexitat-del-laberint-siria-1770.php

Aprofundeix:
L'Orient mitjà. El món àrab en el contxt de la descolonització
Dossier sobre Estat Islàmic
 

PAISATGES DE CATALUNYA

- Catàlegs de Paisatge
- Mapa dels paisatges de Catalunya
- Paisatges de Catalunya pels amics del senderisme
- Mirades dels paisatges de Catalunya

IMPRESSIONANT EL SOL EN ULTRADEFINICIÓ!!!

Té la capacitat per generar vida –com en el cas de la Terra– i per impedir-la –com passa, per exemple, a Mart–. Sempre brillant, sempre en flames, desbordant llum i energia, el Sol és una estrella extraordinàriament activa. Desbordant i violenta, protagonitza cada dia un espectacle fascinant i misteriós, un espectacle que l' Observatori Solar Dinàmic (OSD) ha captat en tota la seva esplendor i que la NASA ha difós en un sorprenent vídeo.

Gravat en ultra-HD, amb el doble de resolució de l'alta definició, el vídeo mostra la desbordant activitat solar: no només la seva combustió, sinó les flamarades que de tant en tant abandonen l'estrella i, fins i tot, els seus camps magnètics. Les imatges han estat captades pel telescopi de l'OSD i, posteriorment, han estat tractades amb colors. Tot i que alguns es poden mostrar decebuts per aquest fet –com que el color no és real, el vídeo, d'alguna forma, és més una impressió artística que no pas una captura de la realitat tal com és–, el cert és que en afegir colors el que fan els científics és fer visible allò que és ocult, allò que no es pot apreciar a simple vista.

El Sol, en perspectiva

Tot i que per a nosaltres és l'astre rei, el Sol és una més dels 100.000 milions d'estrelles de la galàxia. Situada a 25.000 anys llum del nucli de la Via Làctia, dóna una volta completa a la galàxia cada 250 milions d'anys. La seva velocitat és vertiginosa: 220 quilòmetres per segon. Té un diàmetre 109 més gran que el de la Terra, és a dir, que al seu interior hi ha lloc per a 960.000 planetes com el nostre.

 

La temperatura en la superfície és d'uns 5.500 graus; al nucli, escenari de constants reaccions nuclears, pot arribar als 15 milions de graus. L' energia que produeix és fenomenal, l'equivalent a fer esclatar 100.000 milions de tones de dinamita per segon. Els ingredients del còctel són bàsicament hidrogen i heli i, en menys proporció, oxigen, carbó, neó, nitrogen, magnesi, ferro i sílice.

Amb 4.600 milions d'anys de vida, el Sol és considerada una estrella relativament jove, però el cert és que està en plena maduresa. Nascuda probablement d'un gegantí núvol de gas i pols, continuarà viva mentre tingui energia, i com que fins ara ja ha cremat la meitat de l' hidrogen que tenia, es calcula que s'extingirà d'aquí a 5.000 milions d'anys.

 

La fi del Sol… i la Terra

Quan arribi aquest moment, el Sol s'expandirà fins a convertir-se en una estrella vermella gegant, un procés que durarà uns 130 milions d'anys i durant el qual s'empassarà, literalment, Mercuri, Venus… i la Terra. La seva fi serà, doncs, la del nostre planeta. Gegant i exhaust, i havent devorat els seus planetes més propers, el Sol anirà perdent les capes externes i passarà a ser una petita estrella blanca primer, i fosca finalment.

 

150 milions de quilòmetres separen el Sol de la Terra, però la seva llum només triga 8 minuts i 20 segons a arribar fins a nosaltres. Paradoxalment, mentre el viatge fins a la Terra és gairebé instantani, la llum i l'energia originada al nucli necessita milions d'anys per travessar l'estrella i emergir a la superfície.

És aquesta llum, i la seva escalfor, la que fa possible la vida a la Terra, però les tempestes magnètiques que es generen a la seva superfície (i que a vista de telescopi semblen taques) produeixen unes flamarades potencialment mortals. Gràcies a l'atmosfera terrestre, les úniques afectacions al nostre planeta es limiten a les comunicacions, però, tal com acaben de descobrir dels científics, el seu efecte va ser dramàtic sobre Mart. En arribar al nostre veí, les emissions solars van generar un canvi climàtic que va acabar convertint el planeta, originàriament càlid i humit, en el fred, sec i àrid desert que és avui.

 

Font: http://www.ara.cat/societat/sol-video-nasa-ultra-definicio_0_1462653961.html

LES AUDITORIES AL SISTEMA UNIVERSITARI: EL 10% NO SUPERA ÍNTEGRAMENT LA QUALITAT, PERÒ TAMBÉ S'HI TROBA L'EXCEL·LÈNCIA

Biblioteca CRAI (Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació) del campus de la Ciutadella

Dimarts, 3 de novembre del 2015. María Jesús Ibáñez.. El Periódico.cat

Sis anys després de la implantació del pla Bolonya, les universitats catalanes comencen a rendir comptes. I en vista dels resultats que fins ara han donat les auditories externes encarregades per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU), la situació és, almenys de moment, moderadament satisfactòria. Però no ideal. Els graus i màsters que s'imparteixen a Catalunya són correctes en moltes facultats, encara que al voltant del 10% dels títols hauran d'introduir millores en els pròxims dos anys. En un únic cas, el del grau d'Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica de la Universitat de Vic (UVic-UCC), l'avaluació ha sigut desfavorable, fet que suposa el cessament d'aquests estudis. Almenys, mentre no siguin modificats.

La comissió de l'AQU que està recorrent, des de finals del 2014, els campus catalans i analitzant, d'una en una, les titulacions que ofereixen, ha determinat que un 80% dels graus i màsters auditats fins al passat 30 d'octubre mereixien una acreditació favorable. De les 118 carreres que s'han sotmès al control de qualitat, nou (quatre graus i cinc màsters) han sigut distingides com a excel·lents.

«Encara estem al principi d'una avaluació que, a més, es porta a terme per primera vegada a Catalunya, de manera que és difícil avançar conclusions», adverteix, així d'entrada, Josep Joan Moreso, president de l'AQU. Amb tot, Moreso sí que s'atreveix a assenyalar que «qualsevol resultat superior al 10% en el nombre d'informes favorables però subjectes a condicions de millora seria dramàtic».

«Les titulacions que no aconsegueixin l'acreditació, és a dir, les que no superin favorablement l'auditoria, hauran de ser desprogramades i, per tant, deixaran d'oferir-se a nous estudiants», afegeix el també exrector de la Universitat Pompeu Fabra. Això sí, aclareix, per als alumnes que ja es troben cursant aquests estudis «es dissenyaran fórmules perquè puguin acabar-los».

UN ALTRE GRAU GAIREBÉ IDÈNTIC / En aquesta circumstància es troben els estudiants d'Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica de la UVic, que el pròxim curs 2016-2017 no obrirà la matrícula de primer curs després d'haver rebut l'informe negatiu de la comissió externa de l'AQU, segons van confirmar fonts de l'entitat. Els avaluadors de l'agència han considerat que aquest grau, pel qual els alumnes paguen 5.487 euros per curs, presenta problemes en matèria de professorat, ja que «no tots els docents tenen l'experiència i la dedicació adequades per al desenvolupament de la formació assignada». A més, a la mateixa facultat de Ciències i Electrònica de Vic s'imparteix un altre grau, el d'Enginyeria Mecatrònica, que és molt semblant, fet que suposa una duplicitat de titulacions.

«La universitat ja ha presentat una proposta sobre els canvis que convé introduir en el temari d'Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica, amb l'esperança que per al curs següent, el 2017-2018, es pugui tornar a oferir», avança a aquest diari una portaveu de la UVic, que informa que aquest any únicament hi ha 14 alumnes matriculats en el grau afectat.
Tampoc resulten gaire ben parats en les auditories els màsters de professor d'educació secundària que imparteixen les universitats de Barcelona (UB) i Autònoma de Barcelona (UAB), que si bé han obtingut un informe final positiu, hauran d'introduir millores en tots els àmbits analitzats per la comissió d'experts de l'AQU. En el cas de la UAB, explica el director de l'agència, Martí Casadesús, «el problema és que hi ha massa rotació dels professors universitaris i falta un vincle real amb els instituts de secundària».
En el segon, hi ha una falta de coordinació entre les vuit facultats i els 23 departaments que participen en el màster, «on a més s'haurien d'adequar els temaris per assegurar l'adequació de la docència en l'especialitat de formació professional», diu l'informe d'avaluació.


D'excel·lència també n'hi ha

1 Arqueòlegs de la URV i humanistes de la PompeuL’AQU ha distingit amb la qualificació d’excel·lents els graus d’ADE i d’Economia de la UAB i els de Dret i Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Els més destacats, no obstant, són dos màsters: el d’Estudis de Cine i Audiovisual Contemporanis de la mateixa Universitat Pompeu Fabra i el d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV. També han aconseguit la nota màxima el màster d’Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament (UPF), el de Mètodes Numèrics en Enginyeria (UPC) i el d’Incendis Forestals, Ciència i Gestió Integral (UdL).

2 Mencions per als títols amb més sortides
Algunes acreditacions han tingut en compte altres factors, com la internacionalització dels estudis (és el cas, per exemple, del grau de Direcció d’Empreses i del màster en Finances d’Esade) o la inserció professional que obtenen els seus exalumnes (els del màster de Direcció, Gestió i Intervenció en Serveis Socials i el de Models i Estratègies d’Acció Social i Educativa en la Infància i Adolescència, tots dos de la facultat Pere Tarrés, de la Ramon Llull). També hi ha mencions per a aquells títols que fomenten la interacció entre investigació i docència, però de moment cap facultat ha sigut distingida per això.

3 Un centenar més de títols amb auditoria en marxaÉs la primera vegada que es realitza a Catalunya un procés d’acreditació d’aquestes dimensions. Fins al 31 d’octubre passat, havien passat la corresponent revisió o inspecció de qualitat un total de 118 titulacions universitàries, de les quals 52 són graus i 66 màsters. La universitat que més controls ha superat és, de moment, la de Lleida, on ja s’han avaluat 22 títols. La que menys, la UOC, amb només una auditoria. En aquests moments, els comitès d’avaluació externa tenen en procés al voltant d’un centenar de títols més, els resultats dels quals s’aniran coneixent en les pròximes setmanes.

4 Una comissió de docents, alumnes i professionals
La comissió externa que està visitant les facultats catalanes des de finals del 2014 la integren dos professors universitaris (un d’ells, un catedràtic), un tècnic de l’AQU, un alumne «que estudiï la mateixa carrera en una altra universitat» i un graduat ja en exercici, designat pel corresponent col·legi professional. «La seva missió és elaborar un informe sobre els punts forts i els punts febles de cada titulació, una informació imprescindible per emetre l’acreditació», explica el president de l’AQU, Josep Joan Moreso. Els centres saben amb un any d’antelació que rebran la visita.

5 Anàlisi de temari, professors i inserció laboral
La comissió delegada per l’AQU avalua sis àmbits en cada titulació: la qualitat del temari o programa, el model d’informació pública (accés dels alumnes a les qüestions administratives i organitzatives de la carrera), els sistemes de garantia interna de qualitat (les autoavaluacions o controls de qualitat interns), l’adequació del professorat al programa formatiu, els recursos de què disposen els estudiants i la taxa d’inserció laboral que tenen els estudis. Els dos punts de més pes són el temari i el professorat, determinants per garantir la qualitat d’un grau o un màster.

6 Cada sis anys en graus i cada quatre en màsters
Les auditories es faran cada sis anys, en el cas dels graus, i cada quatre, en el dels màsters, detalla Moreso, que recorda que aquests controls de qualitat ja estan previstos en el decret del 2007 (posteriorment revisat el 2010), que va suposar la implantació a la universitat espanyola de l’Espai Europeu d’Educació Superior o pla Bolonya. Com que aquesta normativa va permetre que cada universitat exercís la seva autonomia i creés les seves pròpies titulacions, «es va fixar un mecanisme de rendició de comptes, que són aquestes avaluacions externes», indica el president de l’agència catalana de qualitat.

7 Treballs dels alumnes i entrevistes ‘in situ’
Abans de rebre la visita del comitè d’avaluació, les facultats que imparteixen els estudis subjectes a anàlisi envien un informe d’autoavaluació a l’AQU, on s’inclouen documents com, per exemple, mostres dels treballs que realitzen els estudiants que cursen aquesta titulació. L’informe final de la comissió s’elabora a partir de la documentació rebuda i d’entrevistes mantingudes in situ amb els diferents col·lectius del centre. La conclusió de l’avaluació ha de recollir, a més de les recomanacions de millora que es considerin oportunes, un detall sobre bones pràctiques del centre.

8 Situacions transitòries que es poden corregir
La Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), l’única que de moment ha tingut un informe desfavorable de la comissió d’acreditacions de l’AQU, considera que la retirada dels estudis d’Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica serà «una situació transitòria». «La previsió és que, una vegada s’introdueixin els canvis i correccions recomanats per l’agència, el curs 2017-2018, el grau torni a formar part de l’oferta universitària», indica una portaveu de la UVic. En tot cas, insisteix, el procés d’avaluacions encara està obert i podrien registrar-se altres casos.

Font: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/les-carreres-punxen-primera-inspeccio-universitaria-4639311

EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE FET REALITAT

Eficiència Energètica El Hierro

Leer más publicaciones en Calaméo

Més informació:

PDF

http://nergiza.com/islas-autosuficientes-energeticamente-la-isla-de-el-hierro/

La Unesco. Reserva Biosfera

Energia sostenible

Municipis pioners en eficiència energètica: El Hierro, Rubí i Calvià