 |
Una nena que neix sota els estels, enmig del mar: podria ser poètic si no fos perquè navega en una barca vella i bruta, sacsejada per les ones i el vent, que, dramàticament, acaba enfonsant-se i s’emporta 400 vides. La petita té sort: no és un dels cadàvers i acabarà salvant-la la nau Orione de la marina militar italiana, juntament amb 677 passatgers més que lluiten per arribar a Europa i que han estat 24 hores en alta mar. Poques hores abans, dimarts, un noi mor asfixiat per les inhalacions de benzina que escup el motor de la llanxa motora on s’amunteguen més d’un centenar d’africans amb poca cosa més a sobre que una ampolla d’aigua. És nigerià i els seus compatriotes el volen portar a Itàlia per enterrar-lo dignament, però acaben tirant-lo al mar per falta d’espai i presencien, aterrats, com els taurons s’hi acosten per devorar-ne el cos.
Degoteig de morts constant
Són històries de desesperació que mouen centenars d’italians del sud a ser solidaris amb qui arriba a les seves costes, després de sobreviure gràcies a l’ajut de valerosos militars, policies i treballadors o voluntaris d’ONG que sovint s’hi juguen la vida. Amb tot, el degoteig de morts és tan constant que ja quasi només atrau l’atenció de l’opinió pública quan és en massa, com els almenys 400 immigrants morts de dimarts. Els supervivents van ser desembarcats al port de Reggio de Calàbria, mentre que a Sicília la policia va aconseguir detenir el traficant de la llanxa on va morir el noi devorat pels taurons.
En només cinc dies han desembarcat gairebé 8.500 persones a les costes d’Itàlia, el país que, de bon tros, rep més allau de refugiats. La majoria embarquen a Líbia, on el desgavell polític posa les coses fàcils als traficants. Els delinqüents fan negoci amb la desesperació de milers de persones que marxen dels seus països fugint sovint de situacions de persecució i que viuen autèntics calvaris fins i tot abans de pujar a la barca.
Un supervivent de 17 anys, Bherane, va parlar amb l’organització Save The Children: “A Trípoli hem viscut quatre mesos en una fàbrica de sardines més de mil persones que menjaven un sol cop al dia. Si algú parlava, li pegaven. Per obtenir més diners, [els traficants] t’obligaven a trucar a casa i dir que estaves a punt de morir; mentrestant, et pegaven perquè els familiars sentissin els crits”.
Les màfies de vegades arriben a transportar persones en els patrullers que han robat a la marina líbia, com va passar dimarts. Els traficants, a més, van obrir foc contra la nau de Frontex que rescatava els immigrants per impedir que els detinguessin, i van fugir després amb la barcassa. A hores d’ara potser ja estan treballant en un altre embarcament d’immigrants.
L’any passat van arribar a Itàlia prop de 170.000 refugiats i immigrants sense papers, i enguany s’estima que arribarà com a mínim el mateix nombre de persones. Una mica més de la meitat acaben marxant cap a altres països europeus, Alemanya i Suècia sobretot, mentre que la resta es queden a Itàlia, que està desbordada.
Alguns polítics se n’aprofiten per mirar de guanyar vots: “He demanat als alcaldes de la Lliga que no acullin cap immigrant clandestí”, afirmava ahir Matteo Salvini, el líder del partit xenòfob Lliga Nord.
Es calcula que des de principis d’any han mort almenys cinc immigrants al dia de mitjana. La situació, com expliquen fonts de la marina militar, ha empitjorat des que el govern italià va abandonar el programa Mare Nostrum, que mobilitzava grans embarcacions amb militars i personal mèdic que, per socórrer persones en dificultats o per perseguir traficants, arribava de vegades fins a les costes de Líbia. El govern de Renzi, que reclamava ajut europeu, va desactivar-lo quan es va crear el programa europeu Tritó, de vigilància de fronteres. Però com explica Berardino Guarino, director de programes del Centro Astalli, promogut per jesuïtes italians, el nou programa “és clarament insuficient, i ho diu tothom, començant per les Nacions Unides”. “Té molts menys mitjans que Mare Nostrum i el personal és inadequat perquè el seu mandat és controlar fronteres, no salvar persones”. “La UE, amb l’absència de normes, obliga els demandants d’asil a embarcar-se en un viatge irregular molt perillós, quan es podria trobar una manera legal de fer-ho. Així sempre tindrem morts. I cal que els països de la UE es distribueixin el flux de refugiats de manera equitativa”, afegeix.
El director europeu del Servei de Refugiats dels Jesuïtes, Jean-Marie Carrière, deia fa poques setmanes: “Itàlia va demostrar amb el Mare Nostrum que salvar vides humanes és possible. Imaginem què es podria aconseguir si els 28 estats de la UE treballessin junts de debò a favor dels refugiats. Hem d’obrir canals d’accés segurs i legals per a qui demana protecció internacional i, alhora, ampliar molt la nostra capacitat de recerca i socors al mar”.
Les ONG alerten de l’augment de menors d’edat que emigren sols
 |
MARTA RODRÍGUEZ Barcelona | Ara.Cat
Només en la primera quinzena d’aquest mes d’abril a les costes de Lampedusa hi han arribat 7.500 immigrants, dels quals 615 eren menors d’edat. I d’aquests, 418 venien sols, sense cap adult de referència. Són dades de l’ONG Save the Children que alerten sobre l’augment d’un fenomen que es repeteix a totes les rutes migratòries, des de l’estret de Gibraltar fins a la frontera de Mèxic i els Estats Units. En total, el 16% dels immigrants no han assolit la majoria d’edat, segons l’Unicef.
“No hi ha cap registre que posi xifres als menors no acompanyats [coneguts amb les sigles MENA]”, es lamenta Cristina Junquera, responsable de polítiques d’infància del comitè espanyol de l’Unicef. La causa del fenomen s’ha de buscar sobretot en els conflictes i les guerres de l’altra riba del Mediterrani, i en la pobresa.
Es calcula que la majoria dels MENA tenen entre 15 i 18 anys, però, per exemple, a la frontera mexicana el segment d’edat baixa a la franja d’entre 10 i 14 anys. Per a Gemma Pinyol, integrant de la consultora InStrategies i investigadora associada del Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració de la Universitat Pompeu Fabra, el drama s’accentua perquè és en aquestes edats quan una persona és “més vulnerable”.
Els menors rescatats pateixen sobretot “estrès posttraumàtic” perquè han viscut “una situació extrema”, explica David del Campo, director de cooperació internacional i ajuda humanitària de Save the Children. “Arriben tan traumatitzats que un noi de 14 anys es converteix en un de quatre”, afirma en relació al fet que els menors han vist com els adults que eren la seva referència “han tingut més por que ells”, i això ha fet que no se sentin segurs.
Sense dades de quants MENA immigrants hi ha, es fa difícil posar rostre a un drama que marcarà “el futur” d’aquests nois, obligats a viure situacions de perill o traumàtiques, com estar embotits en una barcassa amb altres centenars de persones durant dies o sobreviure a la intempèrie o en naus industrials mentre esperen el senyal per embarcar.
En l’última parada
Els nois no sempre fan tota la ruta sense adults, sinó que sovint és en l’última parada -un port libi, en el cas de la ruta italiana- que s’hi queden. “Sovint els pares o familiars veuen que sols tindran més protecció als països d’acollida”, ja que la Unió Europea reserva encara una especial atenció per als nens i joves. Amb tot, la UE no s’escapa de les crítiques i denúncies d’ONGs perquè no manté els menors en espais exclusius i adequats a les seves necessitats.
La UE ha restringit les polítiques migratòries i cada cop posa més impediments per acceptar les demandes d’asil i, fins i tot, com passa a la frontera marroquina, la policia espanyola no permet ni tan sols que s’arribi a presentar la sol·licitud. Per a Pinyol, els conflictes oberts a l’Àfrica subsahariana o al nord del continent fan entendre que el 2015 serà encara pitjor que l’any anterior a les aigües del Mediterrani. Cal, diu aquesta experta, que els països europeus “siguin més solidaris entre ells i tinguin una política més coordinada” per poder gestionar millor els fluxos en els països fronterers, que són els que pateixen més pressió. Amb tot, insisteix, la immensa majoria dels immigrants trepitgen la Unió Europea de manera legal i és quan s’acaba el “visat de turista” que passen a ser irregulars.
Després hi ha les màfies, coincideixen els experts consultats. Un menor en ruta migratòria és “rendible” perquè els bitllets per a ells són més cars que els dels adults i són, a més a més, “un element per pressionar les famílies que van amb un menor”, afirma Del Campo.
Fruit de cap càlcul
Hi ha altres perills als quals ha de fer front un menor immigrant, que s’accentuen en el cas dels MENA. “La vulnerabilitat del col·lectiu fa que les xarxes i màfies hi vegin potencials víctimes de narcotràfic i prostitució”, subratlla la responsable de l’Unicef. Els menors sols són, en definitiva, peça fàcil per “reclutar” per cometre delictes o patir situacions de violència.
És aquesta vulnerabilitat -no només de menors, sinó d’adults provinents de països en conflicte- la que hauria d’obligar la UE a repensar la política migratòria, centrada a protegir fronteres i no rescatar nàufrags, denuncien les ONG. “La presència de menors indica desesperació i que les raons que forcen a migrar no responen a càlculs”, assegura Hernán Valle, de Metges Sense Fronteres.
Més información:
Més drama avui! Més morts en aigues de SiciliaMés información:
Itàlia reclama més ajuda a la UE per afrontar els drames de les pasteres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada