Els documents descoberts pel Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ) que han posat al descobert els complexos acords impositius que 340 multinacionals amb Luxemburg per evadir el pagament de milions d'euros en impostos, requereix una complexa planificació financera. Les empreses que fan servir aquests acords, anomenats 'tax rulings', i negociats per l'auditoria PricewaterhouseCoopers, aconsegueixen reduir l'impost de societats de Luxemburg del 29% a pràcticament zero, amb una sèrie d'exempcions pel cobrament de dividends, interessos o 'royalties'.
Un cop assegurat aquest descompte, les empreses tenen una sola missió: traslladar els diners de les seves filials repartides per tot el món –que són les que generen activitat i, per tant, beneficis– a Luxemburg. Així, eviten pagar impostos als països on es genera la facturació, i tampoc no els paguen –o en paguen molt pocs– a Luxemburg. Un negoci rodó. Per fer-ho, tenen esquemes societaris molt complexos que aprofiten escletxes legals.
Préstecs a les filials
Una de les maneres més comunes de portar els diners a Luxemburg és muntar una empresa al gran ducat que doni préstecs financers a les filials distribuïdes per tot el món. Aquests crèdits poden ser per a finalitats diverses, i no cal que tinguin res a veure amb les despeses operatives de la filial que els rep. Per exemple, pot servir comprar accions d'altres empreses del mateix grup en altres països del món, segons explica l'inspector d'Hisenda José María Peláez. Però un cop s'ha enviat el préstec ja hi ha una via per desviar beneficis. És el que feia, per exemple, Pepsi, que utilitzava subsidiàries a Luxemburg per prestar diners a companyies filials que van permetre a l'embotelladora reduir els impostos derivats de la compra d'una empresa a Rússia. També és una fórmula semblant a la que fa servir Ikea, tot i que en el cas del gegant suec del moble és a través d'un complicat entramat societari, amb empreses a Suïssa i Lichtenstein, que envien préstecs a les filials.
Com es pot explotar aquesta escletxa fiscal?
L'empresa filial al país amb alts impostos –que és la té una facturació i uns beneficis elevats, i per tant, altes obligacions fiscals– demana un préstec a la companyia de Luxemburg. Aquest préstec, que és una despesa financera, redueix el benefici de la filial, de vegades a zero, i d'aquesta manera la companyia queda exempta de pagar l'impost de societats al país on fa negoci –a Espanya és un 30%–. Amb els diners del crèdit pot comprar accions d'una altra empresa del mateix grup a un altre país –o fins i tot a un paradís fiscal– i començar a fer rodar uns diners que acaben invertits a través de fons d'inversió en altres negocis. També poden ser tractats com a dividends i estar subjectes a una exempció fiscal. Els interessos del préstec que la filial paga al vehicle financer de Luxemburg, per la seva banda, estan exempts de tributació. D'aquesta manera es tanca el cercle dels diners sense pagar gairebé cap impost.
Pagament de 'royalties'
Una altra via per traslladar diners de països amb impostos alts a Luxemburg és a través dels 'royalties', les patents, o els drets d'ús. Aquesta pràctica, molt habitual en algunes empreses de serveis, ja està sent investigada per la Comissió Europea en relació amb Amazon, per exemple, que va aconseguir reduir el pagament d'impostos al 5,3% entre el 2007 i el 2011 a través de Luxemburg.
Com es pot explotar aquesta escletxa fiscal?
La propietària dels drets de marca o de les patents és una empresa amb seu a Luxemburg que els cedeix a les seves filials repartides per tot el món a canvi d'uns diners –els que vulgui, perquè aquests acords no tenen un preu marcat–. D'aquesta manera, si el preu és molt alt, les filials ubicades en països amb impostos alts poden veure reduïts dràsticament els seus beneficis i amb ells, l'obligació de pagar impostos. De tornada a Luxemburg, aquells ingressos tenen una exempció fiscal del 80%, amb l'excusa de fomentar la innovació.
Altres fórmules
Les empreses també poden aconseguir rebaixes fiscals a Luxemburg gràcies a crèdits fiscals que permeten apuntar-se com a pèrdua la depreciació dels actius de la companyia. A més, també existeix la possibilitat d'enviar diners des de les filials al gran ducat amb fórmules com el 'factoring', on la matriu avança diners a la filial, que després els torna amb interessos, i amb un descompte fiscal gairebé total a Luxemburg, mitjançant el pagament de serveis com l'assessoria a la filial de Luxemburg o altres fórmules. "Estan exprimint clarament la fiscalitat internacional per no pagar res", explica Peláez.
L'OCDE ja ha aixecat la veu d'alerta sobre aquestes fórmules d'elusió d'impostos de les grans multinacionals, que no són, en principi, il·legals, però que acaben generant una situació problemàtica, sobretot en temps d'ajustos pressupostaris. La Comissió Europea també ha posat fil a l'agulla, amb expedients oberts a Amazon i Fiat per aquestes pràctiques. Caldrà veure, però, què passa a partir d'ara, sobretot tenint en compte que la revelació arriba la mateixa setmana que l'ex primer ministre luxemburguès Jean Claude Juncker s'ha estrenat com a president de la CE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada