dimarts, 10 de desembre del 2013

LA INVESTIGACIÓ EN PLAQUES SOLARS PER INTENTAR ABARATIR I MILLORAR ELS PROCESSOS DE CONVERSIÓ ENERGÈTICA


ENTREVISTA // Andreu Cabot, professor ICREA a l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya from CCCB on Vimeo.

Tot i que alguns països com Dinamarca ja generin el 30% de la seva energia per vies renovables, la tecnologia actual encara no és prou eficient i resulta massa cara. Per conèixer de primera mà aquesta problemàtica, aquest dimarts, 10 de desembre visitarà el CCCB l'investigador Andreu Cabot, de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC).
L'equip de Cabot a l'IREC fa recerca de nous materials que millorin les plaques solars i els dispositius de conversió energètica, per intentar abaratir i millorar aquests processos. "L'emmagatzematge de l'energia elèctrica encara no està del tot solucionat", explica Cabot, ja que les bateries elèctriques no poden competir amb la benzina. "Un litre de gasolina té molta més energia que una bateria del volum equivalent", exemplifica aquest investigador, que afegeix que "la durada d'aquestes bateries és un altre problema a resoldre".
Però, tot i els reptes tecnològics que afronta la comunitat científica, Cabot es mostra optimista respecte a un futur ple d'energies alternatives: "Si l'energia dels combustibles fòssils va pujant de preu i la que produïm amb processos fotovoltaics o termoelèctrics s'abarateix, al final aquests dos costos coincidiran, i a partir d'aquí podrem reemplaçar bona part dels combustibles fòssils per altres fonts renovables d'energia".
Andreu Cabot exposa els problemes actuals i les perspectives de futur de l'energia solar a la tercera sessió dels debats ICREA-CCCB, que porta per títol 'La tècnica podrà trobar solucions als reptes energètics?', aquest dimarts  al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
El presenta Joan Vila i Simon, professor de Tecnologia energètica a la Universitat de Girona (UdG) i serà la penúltima sessió d'aquest cicle, una col·laboració estable entre el CCCB i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) per donar a conèixer al gran públic els avenços i reptes de la recerca d'alt nivell que es fa avui a Catalunya:

El 87,5% de l'energia consumida a nivell mundial prové de combustibles fòssils, principalment de petroli. Fa 200 anys que estem fent-los servir i incrementant el seu consum. "Per sort, els combustibles fòssils s’estan acabant", afirma Cabot. Per a aquest investigador ICREA l'augment de preus que anuncia la fi del petroli és la circumstància ideal per afrontar el repte energètic i obrir la porta a les alternatives de producció d'energia renovable. "Estem arribant al 'peak oil' i caldria disminuir o aturar la producció de petroli", diu l’investigador. Serà el moment, per tant, d’actuar sobre fenòmens tals com la contaminació i el canvi climàtic.

Cabot ha advertit que cada 50 anys hem augmentat en 100ppm (parts per milió) el nivell de C02 a l’atmosfera, fet que ha provocat un augment de la temperatura terrestre que pot arribar a incrementar-se perillosament. De la mateixa manera, aquesta expulsió de C02 a l’atmosfera s’acompanya d’altres gasos tòxics molt nocius per a la salut. "L’energia del futur és la geotèrmica, la solar, l’hidràulica, l’eòlica i la biomassa".

Especialitzat en l’energia solar, Andreu Cabot ha explicat que el sol és la font d’energia que tenim més accessible i alhora la més gran: són 86.000TW (terawatts) de potència els que arriben a la terra. "Si poguéssim recollir el 100% d’aquesta energia, necessitaríem molts pocs quilòmetres de col∙lectors per poder abastir la població mundial", ha apuntat l’investigador. Així mateix, ha esmentat les diverses maneres de recollir l’energia provinent del sol, entre les que destaquen les plaques fotovoltaiques.

L’energia provinent de les plaques fotovoltaiques no contamina ni acústicament ni atmosfèrica, tampoc necessita grans extensions de superfície i la tendència des de la seva invenció, gràcies a una profunda investigació, ha estat la de reduir costs. "La viabilitat econòmica de l’energia fotovoltaica és molt a prop", ha assegurat Cabot.

La investigació actual tracta de reduir el cost de les plaques fotovoltaiques de silici i de millorar la seva recollida dels fotons del sol, la eficiència de les quals és del 33%. Cabot ha assegurat que la substitució de l’usual silici, força costós, per altres materials com el telur de cadmi o aliatges més complexos com el CIGS (Coure, indi, gal∙li, seleni) o el CZTS (Coure, zinc, estany, sulfur) són el futur de l’energia solar. La rotunditat de l’investigador ha estat clara: "Sí, la tecnologia trobarà solucions als reptes energètics".

La conferència d’Andreu Cabot ha estat el segon debat del cicle Reptes energètics ICREA-CCCB d'aquesta tardor, un cicle, que vol acostar al públic català la recerca de primer nivell que es fa a Catalunya en l'àmbit de l'energia. La darrera sessió serà el dijous 19 de desembre, amb la catedràtica de la UdL Luisa F. Cabeza, que parlarà d'energies alternatives i regulacions internacionals.
 

dijous, 5 de desembre del 2013

CREAR REGALS ECONÒMICS I DE RECICLATGE: consum responsable

No hi ha res com la il·lusió de fer un regal i més si ha estat elaborat per nosaltres mateixos. Aquí teniu un recipient-cistella molt original, ecològic, fàcil d'elaborar i econòmic: http://decoracion2.com/idea-para-hacer-una-cesta-reciclada/22758/










   

ESPERO QUE AGRADI!


"MANCA UN CANVI DE MENTALITAT MUNDIAL", SEGONS L'INVESTIGADOR EN CIÈNCIA MEDIAMBIENTAL VAN DEN BERGH. NO OBSTANT, L'ACTIVISME ÉS UN EXEMPLE A SEGUIR: GREENPEACE

Van den Bergh: "El canvi a les renovables no serà fàcil, ningú vol pagar més per l'electricitat"

L'investigador ICREA a la UAB exposa en una conferència al CCCB els problemes que cal afrontar per deixar de dependre dels combustibles fòssils






 Jeroen van den Bergh, investigador especialitzat en la confluència entre l'economia i la ciència mediambiental, va advertir aquest dimarts en una conferència al CCCB que actualment "tenim les emissions de CO2 més elevades dels últims milions d'anys, i això és un risc biològic, perquè les projeccions de pujades de temperatures de 3 o 4 graus cada vegada són més realistes, i això implicaria la pujada del nivell del mar i un munt de conseqüències".
Per l'investigador holandès de l'ICTA, qualsevol solució al canvi climàtic ha d'anar encarada a la reducció d'emissions, i això es pot fer construint més boscos, emmagatzemant CO2 en reserves subterrànies (una solució que encara necessita molta I+D) o bé utilitzant menys combustibles fòssils.
"Però aquesta solució, que d'entrada sembla la més fàcil, en realitat no ho és". Van den Bergh creu que no hem de ser optimistes respecte al canvi cap a les energies alternatives, perquè "tots els canvis energètics s'han fet perquè resultaven rendibles econòmicament, en canvi el pas a les energies renovables no tindrà avantatges econòmics, només avantatges ambientals".
"La gent vol pagar més per una tecnologia més atractiva i amb més prestacions, no pagar més per la mateixa electricitat". Van den Bergh va posar d'exemple els telèfons mòbils: els usuaris se'ls canvien per aconseguir-ne un amb més prestacions, i serien reticents a pagar més diners per aconseguir el mateix telèfon, encara que contaminés menys.
Van den Bergh va defensar un canvi de mentalitat mundial, perquè considera que les polítiques unilaterals d'alguns estats o la consciència dels ciutadans individuals són lloables però poc efectives. Segons el científic holandès, les polítiques haurien d'anar encarades a subvencionar la recerca a les universitats, i no a subvencionar el mercat de l'energia. "És la paradoxa verda: si subvenciones les renovables, fas l'energia més barata, i si baixa el preu de l'energia el consum puja".
"Molts experts encara no s'han adonat d'això". Van den Bergh també va parlar de "l'efecte rebot", pel qual els efectes indirectes d'una reducció del consum sovint acaben provocant més consum energètic. "Tinc estudiants molt conscienciats, per exemple, que han reduït el seu consum d'energia a casa però que viatgen en avió molt més del que jo faig gràcies als vols barats. Per tant, poden dir a tothom que estalvien energia, però en realitat acaben consumint-ne molta més que jo".
L'investigador ICREA va defensar polítiques internacionals, com l'adopció d'un preu únic per a les emissions contaminants de CO2. "D'aquesta manera tots els contaminadors haurien de fer front als mateixos costos. Ara alguns països fan esforços per reduir les emissions i això acaba afavorint els països que no s'hi esforcen, com la Xina, que pot exportar els seus productes a Europa a baix preu perquè els fabrica sense respectar les normatives d'emissions".
Per últim, Van den Bergh va aventurar una possible solució en la línia d'aquest canvi de consciència global: "Un bon pas per aconseguir un canvi real cap a les renovables seria convèncer els escèptics que hi ha als Estats Units, gent de dretes amb molt de poder que no vol acceptar polítiques per combatre el canvi climàtic. Per què no dediquem 1.000 milions d'euros a canviar l'opinió d'aquesta gent? Amb anuncis, debats públics o comprant hores de televisió. Això seria molt més efectiu que 1.000 milions dedicats a subvencionar les energies renovables".
La conferència de Jeroen van den Bergh va ser el segon debat ICREA-CCCB d'aquesta tardor, un cicle dedicat a acostar al públic català la recerca de primer nivell que es fa a Catalunya en l'àmbit de l'energia. Les properes sessions seran el pròxim dimarts 10 de desembre, amb l'investigador de l'IREC Andreu Cabot, que parlarà dels reptes que ha d'afrontar l'energia solar, i el dijous 19 de desembre, amb la catedràtica de la UdL Luisa F. Cabeza, que parlarà d'energies alternatives i regulacions internacionals.


PROTESTA A RÚSSIA. ACTIVISME ECOLOGISTA

Els activistes de Greenpeace, en llibertat vigilada

Els ecologistes han estat alliberats sota fiança, però no poden marxar de Sant Petersburg


S'havien de comunicar amb traductors, perquè la majoria dels acusats no parlen rus: els obligaven a firmar full per full un document que recollia la crònica de la causa penal però no argumentava les acusacions. "No em van preguntar què havia fet ni per què", va dir la finlandesa Sini Saarela, una experimentada escaladora que va ser la primera activista de Greenpeace a enfilar-se a la plataforma petroliera russa al mar de Petxora, per denunciar els perills de l'explotació de petroli en el fràgil ecosistema de l'Àrtic. "En algun moment del procés ens vam adonar que tot això no és pel que vam fer".
L'arrest i la prolongada detenció de la tripulació del vaixell ha evidenciat les arbitrarietats del sistema judicial rus. Tot i que la setmana passada va sortir en llibertat sota finança l'últim membre de la tripulació, el procés criminal continua. El vaixell està confiscat al port de Murmansk, una ciutat al nord del país, en un clar desafiament al Tribunal Internacional del Dret del Mar, que Rússia no reconeix.
Els membres de la tripulació també estan en uns llimbs legals. Als quatre russos se'ls va permetre tornar a casa, però els 26 estrangers, de 17 països, han de seguir a Sant Petersburg mentre continuïn les investigacions.
En una sèrie d'entrevistes després de sortir en llibertat sota fiança, Saarela i altres membres de la tripulació van descriure que el procés es va fer d'acord amb la legislació russa, però que ha estat opac, fins i tot per als advocats russos. Segons van explicar, els investigadors van mantenir una actitud còmica i servil amb el protocol burocràtic rus, que no sempre és lògic.
Càrrecs contradictoris
Primer els van dir que estarien detinguts només unes hores i que només s'havien de preparar una petita bossa amb roba. Després se'ls va acusar de pirateria, un crim que comporta una sentència màxima de quinze anys de presó -tot i que el mateix president rus, Vladímir Putin, va negar que els activistes fossin pirates-. El capità de la tripulació, el nord-americà Peter Willcox, va dir que es van "sorprendre" quan van saber que estaven acusats de pirateria.
En un altre gir del cas, el comitè d'investigació els va rebaixar els càrrecs en considerar que es tractava d'un cas de vandalisme, un delicte menor que comporta una pena màxima de set anys de presó.
Després de la detenció, els policies van identificar els membres de la tripulació i van viatjar cinc dies amb ells, fins que el vaixell va arribar al port de Murmansk.
Encara que la llei russa preveu que el procés es tradueixi a la llengua dels acusats, la interpretació va induir a errors. L'holandesa Faiza Oulahsen va declarar al jutge que ella havia actuat segons els seus principis. Però el traductor va dir: "Sóc una lluitadora per la llibertat", cosa que va motivar una protesta de la seva advocada. Oulahsen va firmar 42 pàgines d'un document que detallava com la van detenir i els càrrecs contra ella.
Els oficials russos, inclòs Putin, van defensar la sobirania russa de l'Àrtic, però van donar arguments contradictoris tot afirmant que els activistes eren membres dels serveis d'intel·ligència estrangers o de competidors petroliers.
Encara que van estar en cel·les separades, els activistes van explicar que es podien comunicar entre ells en l'hora diària que tenien per sortir a un petit pati. Aprofitant mistos cremats, van escriure a les parets "Salvem l'Àrtic". Ara s'han reunit tots en un hotel del centre de Sant Petersburg.