Alemanya observa la influència de Goya en set artistes contemporanis
L'exposició, que s'ha pogut veure fins al gener del 2013 al museu de Rüsselsheim, inclou obres dels germans Chapman, Marcel Dzama, Cornelia Renz i Nadin Maria Rüfenacht, entre d'altres
'
World gone wrong', obra de Marcel Dzama
La localitat alemanya de Rüsselsheim, prop de Frankfurt, inaugurà l'octubre de l'any passat una exposició que mostra la influència del pintor espanyol Francisco de Goya en l'obra de set artistes contemporanis. Jake i Dinos Chapman, Marcel Dzama, Michael Pfrommer, Cornelia Renz, Nadin Maria Rüfenacht i Gitte Schäfer es converteixen en 'Els hereus de Goya', títol d'aquesta exposició, que presentà uns 200 dibuixos, gravats i objectes.El retoc no exempt de polèmica de la sèrie de gravats 'Els desastres de la guerra' (1810-1829) per part dels germans Chapman fa uns anys constitueix "l'intent més radical de traslladar a l'actualitat" aquest cicle de Goya (1746 -1828), indica la Fundació Opelvillen (Viles Opel), organitzadora de l'exposició."Goya reestructurava i reagrupava una i altra vegada les seves sèries de gravats. Recorria a determinades línies temàtiques i les variava, de manera que en el seu cicle 'Els capritxos' (1793-1799) va començar a difuminar els límits entre la realitat i la fantasia" , afegeix el comunicat.
Distorsió i figures grotesques
A l'exposició es podia veure com Rüfenacht reprèn aquest estil en els seus "exemplarment estranys éssers híbrids, en part demoníacs, en part fantàstics"."La inclinació de Goya per l'intercanvi de rols -les víctimes es converteixen en criminals, els autors en víctimes- és també una de les temàtiques entre els artistes contemporanis", assenyala la fundació, que afegeix que "constantment s'experimenta amb noves constel · lacions i punts en comú ". Així, "aquesta concepció cíclica i versàtil no és característica només del treball de Goya d'una manera molt particular, sinó que té continuïtat en els processos d'agrupació de Dzama, Pfrommer, Renz i Schäfer de manera insospitada".L'art contemporani inspirat en Goya i redescobert en aquests últims anys es caracteritza per "grotesques distorsions, espantoses figures i estranyes deformacions de la realitat". L'exposició es pogué visitar fins al passat 27 de gener de 2013.
Però, el món de Goya encara té molt per redescobrir. Els gravats de Goya conservats a la Masia d'en Cabanyes són proves d'assaig de la sèrie 'Disparates' .
El Consell Comarcal del Garraf ha presentat els resultats de l'estudi elaborat per la Universitat de Barcelona (UB) sobre els dotze gravats de Francisco de Goya (1746-1828) que es conserven a la Masia d'en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú. L'autora de l'estudi, Rosa Vives, ha explicat que es tracta d'unes proves d'assaig i que són rellevants per "l'alt valor documental que aporta la seva raresa". Aquesta mena d'assajos es feien per provar el tipus de tinta o paper abans de començar el tiratge definitiu. Les estampes pertanyen a la sèrie 'Disparates', les planxes de la qual l'artista va realitzar entre 1815 i 1823, abans d'exiliar-se a França.
Aquests gravats són difícils de catalogar i d’interpretar, ja que no existeix cap text on Goya n’expliqui el significat. Alguns mostren escenes de Carnaval; d’altres, il·lustracions de proverbis, i en general tracten diversos temes relacionats amb les preocupacions iconogràfiques de Goya en l’època negra, incorporant aspectes de crítica social i política i amb una visió onírica i grotesca característica de l’artista.
L’estudi tampoc no ha pogut precisar una datació exacta dels gravats. L’únic que se sap és que les plaques de coure, que Goya va fabricar entre 1815 i 1823 abans d’exiliar-se a França, es van utilitzar per a un primer tiratge de 300 exemplars l’any 1864 per part de la Real Academia de San Fernando. Les estampes de prova, per tant, devien realitzar-se abans d’aquesta data, probablement entre 1848 i 1863.
La raresa d’aquests gravats n’augmenta el valor documental, ja que es conserven poques proves d’aquest tipus i són molt diferents les unes de les altres. De les 22 estampes originals que componen la sèrie ‘Disbarats’, actualment quatre s’exhibeixen al Museu del Louvre de París, i les 18 restants són propietat de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Madrid. Sobre les imatges prèvies de prova, a part de les dotze que es conserven a la Masia d’en Cabanyes n’existeixen sis més, el parador de les quals es desconeix.
Els gravats que s’han sotmès a estudi formen part del llegat de la família del poeta Manuel de Cabanyes. Sembla que la família les va adquirir al voltant de 1895 i des d’aleshores han estat custodiades a la biblioteca del palau senyorial, que actualment pertany a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i que s’ha convertit en un centre d’interpretació del romanticisme literari i pictòric. El següent pas del procés de documentació de les peces, que ha dut a terme la UB i en què ha participat el Consell Comarcal del Garraf i l’Obra Social de Caixa Penedès, serà restaurar-les, divulgar-les i exposar-les al públic a la mateixa Masia d’en Cabanyes.
Distorsió i figures grotesques
A l'exposició es podia veure com Rüfenacht reprèn aquest estil en els seus "exemplarment estranys éssers híbrids, en part demoníacs, en part fantàstics"."La inclinació de Goya per l'intercanvi de rols -les víctimes es converteixen en criminals, els autors en víctimes- és també una de les temàtiques entre els artistes contemporanis", assenyala la fundació, que afegeix que "constantment s'experimenta amb noves constel · lacions i punts en comú ". Així, "aquesta concepció cíclica i versàtil no és característica només del treball de Goya d'una manera molt particular, sinó que té continuïtat en els processos d'agrupació de Dzama, Pfrommer, Renz i Schäfer de manera insospitada".L'art contemporani inspirat en Goya i redescobert en aquests últims anys es caracteritza per "grotesques distorsions, espantoses figures i estranyes deformacions de la realitat". L'exposició es pogué visitar fins al passat 27 de gener de 2013.
Però, el món de Goya encara té molt per redescobrir. Els gravats de Goya conservats a la Masia d'en Cabanyes són proves d'assaig de la sèrie 'Disparates' .
El Consell Comarcal del Garraf ha presentat els resultats de l'estudi elaborat per la Universitat de Barcelona (UB) sobre els dotze gravats de Francisco de Goya (1746-1828) que es conserven a la Masia d'en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú. L'autora de l'estudi, Rosa Vives, ha explicat que es tracta d'unes proves d'assaig i que són rellevants per "l'alt valor documental que aporta la seva raresa". Aquesta mena d'assajos es feien per provar el tipus de tinta o paper abans de començar el tiratge definitiu. Les estampes pertanyen a la sèrie 'Disparates', les planxes de la qual l'artista va realitzar entre 1815 i 1823, abans d'exiliar-se a França.
Aquests gravats són difícils de catalogar i d’interpretar, ja que no existeix cap text on Goya n’expliqui el significat. Alguns mostren escenes de Carnaval; d’altres, il·lustracions de proverbis, i en general tracten diversos temes relacionats amb les preocupacions iconogràfiques de Goya en l’època negra, incorporant aspectes de crítica social i política i amb una visió onírica i grotesca característica de l’artista.
L’estudi tampoc no ha pogut precisar una datació exacta dels gravats. L’únic que se sap és que les plaques de coure, que Goya va fabricar entre 1815 i 1823 abans d’exiliar-se a França, es van utilitzar per a un primer tiratge de 300 exemplars l’any 1864 per part de la Real Academia de San Fernando. Les estampes de prova, per tant, devien realitzar-se abans d’aquesta data, probablement entre 1848 i 1863.
La raresa d’aquests gravats n’augmenta el valor documental, ja que es conserven poques proves d’aquest tipus i són molt diferents les unes de les altres. De les 22 estampes originals que componen la sèrie ‘Disbarats’, actualment quatre s’exhibeixen al Museu del Louvre de París, i les 18 restants són propietat de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Madrid. Sobre les imatges prèvies de prova, a part de les dotze que es conserven a la Masia d’en Cabanyes n’existeixen sis més, el parador de les quals es desconeix.
Els gravats que s’han sotmès a estudi formen part del llegat de la família del poeta Manuel de Cabanyes. Sembla que la família les va adquirir al voltant de 1895 i des d’aleshores han estat custodiades a la biblioteca del palau senyorial, que actualment pertany a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i que s’ha convertit en un centre d’interpretació del romanticisme literari i pictòric. El següent pas del procés de documentació de les peces, que ha dut a terme la UB i en què ha participat el Consell Comarcal del Garraf i l’Obra Social de Caixa Penedès, serà restaurar-les, divulgar-les i exposar-les al públic a la mateixa Masia d’en Cabanyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada