El dia 24 de maig d'enguany va ser el Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament i dins de les celebracions, una trentena de dones van retre homenatge a les represaliades durant la Guerra Civil española i la dictadura de Franco. L'acció va ser promoguda per alguns col·lectius feministes de Sevilla, que van voler recordar especialmente aquelles que van patir la repressió a Andalusia de la mà del tinent general Gonzalo Queipo del Llano, que en els seus discursos des de Radio Sevilla va arribar a animar i justificar la violació de les dones del bàndol republicà. Una gravació d'aquests discursos se sent en aquests videos, davant de la basílica de la Macarena, on el general fascista està enterrat amb honors. El discurs diu el següent: "Nuestros valientes legionarios y regulares han demostrado a los rojos cobardes lo que significa ser hombres de verdad y de paso también a sus mujeres. Esto está totalmente justificado porque estas comunistas y anarquistas predican el amor libre. Ahora por lo menos sabrán lo que son hombres de verdad y no milicianos maricones. No se van a librar por mucho que berreen y pataleen".
Immediatament després d'aquestes repugnants paraules, un grup de dones, vestides de rigorós dol a l'estil dels anys d'aquells successos, van ballar un ball flamenc al damunt d'una rèplica de la tomba que es troba a dins de la basílica. Una acció artística-política carregada de silenci, dol i cops secs de talons sobre la tomba del líder militar que va suposar l'assassinat , només a Sevilla entre el juliol de 1936 i gener de 1937. de més de 3000 persones.
Désprés de l'esborronador i vibrant "zapateado", es va llegir un text en què es recordà la vida i la valentía d'aquelles dones que van representar "la transgresió del model tradicional de la dona, participant activamente en la vida cultural, económica i social". Van ser jutjades pel tribunal militar, condemnades a una repressió de carácter exemplaritzant " afeitant-les els cabells, exposant-les a la vergonya pública cobertes d'una camisola. També van ser violades i utilitzades com a botí de guerra"
Fins el 2008, Gonzalo Queipo de Llano era fill adoptiu de Sevilla; fins el 2009, la Virgen de la Macarena vestiaa el seu "fajín". L'any passat, el ministre de Justicia, Alberto Ruiz-Gallardón, expedia el títtol de marquès al net del general, fet que l' Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica va considerar un insulto a les víctimes de la dictadura. Les seves restes són encara venerades i reposen en un lloc privilegiat de l' església com a Hermano Mayor Honorífico.
"Queremos decir que nosotras, igual que aquellas mujeres, queremos seguir construyendo un mundo libre, igualitario y justo", afirmaren. Amb la frase "los pueblos que no conocen su HISTORIA están condenados a repetirla", tancaven la lectura del text i just en aquell instant les campanes de l' iglésia van començar a repicar, sumant-se a una metàfora paradògica als aplaudiments del públic congregat. Finalitzat l' acte amb cants que ens transporten a la història, les dones van abandonar el lloc amb celeritat. "Han llamado a la policía", s'escoltava...
Amb aquest vídeo més complet s' observa el recorregut històric pels carrers de Sevilla que va fer aquest grup de dones, que este aquell dia assenyalat es va sumar al Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament.
A l'Hospital de Sant Joan de Déu s'ha pres aquesta iniciativa per
recollir diners per la planta 8a: És la planta d'Oncologia
(òbviament de nens, i molt malalts). Com sabeu les estisorades en
Sanitat han deixat moltes necessitats esperant a la cua (hi ha
necessitats imperioses encara que no siguin purament el tractament), i
aquests nens i les seves famílies malauradament no poden esperar a què
el món canviï.
Cada cop que algú de vosaltres obri aquest vídeo, entraran 5 cèntims
d'€ per aquesta causa.
Un estudi publicat a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’ constata que la violència entre humans ja existia fa 126.000 anys
Juan Carlos Moreno Dijous, 24 de novembre de 2011
Crani del plistocè
La capacitat de l’ésser humà de fer mal a un altre de la seva espècie —i fins i tot matar-lo— sembla que és un tret que ens acompanya des del nostre origen. Si encara algú ho dubta, l’arqueologia i la paleontologia permeten constatar-ho. La revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’ publica un estudi que analitza un crani prehistòric humà trobat a Maba (Xina) el 1958; amb l’ajut dels nous mitjans tècnics, conclou formes d’agressió ben ancestrals.
El crani en qüestió data de finals del plistocè, fa uns 126.000 anys, i ara s’ha analitzat mitjançant un escàner d’alta resolució. Les dades obtingudes permeten confirmar una agressió entre dues persones, amb conseqüència de trauma. Ni més ni menys que una lesió de 14 mil·límetres que va deixar l’os deprimit en direcció al cervell. Segons l’anàlisi del professor Lynne Schepartz, de la Universitat de Witwatersrand (Sud-àfrica), “la ferida és molt semblant a altres lesions que avui dia es poden observar quan algú es colpejat amb un objecte contundent; seria, així, l’exemple més antic d’agressió entre humans documentada”.
L’estudi, a més, ajuda a comprendre algunes formes d’agressió i, també, la capacitat dels agredits per recuperar-se de lesions greus. N’és un exemple l’individu d’aquest crani, que sens dubte va necessitar la protecció i l’ajut de la resta del grup per sobreviure.
