dimecres, 26 de setembre del 2018
dilluns, 24 de setembre del 2018
ORIGEN DE LA MONARQUIA PARLAMENTÀRIA: REVOLUCIÓ ANGLESA SEGLE XVII
Oliver Cromwell
Oliver Cromwell (Huntindong, Regne d'Anglaterra, 27 d'abril de 1599 - Londres, 3 de setembre de 1558) fou un líder polític i militar anglès. Va convertir Anglaterra en una república anomenada Mancomunitat d'Anglaterra (en anglès, Commonwealth of England).
Durant els quaranta primers anys de la seva vida no va ser més que un pagès noble, però va pujar de forma meteòrica fins a comandar el Nou Exèrcit Model a la llarga, imposar el seu lideratge sobre Anglaterra, Escòcia i Irlanda com Lord Protector, des del 16 de desembre de 1653, fins al dia de la seva mort. Des de llavors s'ha convertit en una figura molt controvertida en la història anglesa: per a alguns historiadors com Davi Hume i Christopger Hill, no és més que un dictador regicida; per a altres, com Thomas Carlyle i Samuel Rawson Gardiner, és un heroi de la lluita per la llibertat.
La seva carrera és plena de contradiccions. Va ser un regicida que es va qüestionar si havia o no d'acceptar la corona per a si mateix, i finalment va decidir no fer-ho, però va acumular més poder que el mateix Carles I d'Anglaterra. Va ser un parlamentari que va ordenar als seus soldats dissoldre parlaments. Fanàtic religiós seguidor del cristianisme protestant, les seves campanyes de conquesta d'Irlanda i d'Escòcia van ser brutals fins i tot per als cànons de l'època, ja que considerava que combatia amb heretges. Sota el seu comandament, el Protectorat va defensar la llibertat de culte i de consciència, però va permetre que els blasfems fossin torturats, a més de perseguir cruelment als catòlics. Es va mostrar a favor del criteri d'equitat en la justícia, però va tancar aquells que van criticar la seva política d'incrementar els impostos sense el permís del Parlament d'Anglaterra.
Els seus admiradors el citen com un líder fort, estabilitzador i amb sentit d'Estat, que es va guanyar el respecte internacional, va enderrocar la tirania i va promoure la república i la llibertat.
Els seus crítics el consideren un hipòcrita obertament ambiciós que va trair la causa de la llibertat, va imposar un sistema de valors purità i va mostrar un escàs respecte cap a les tradicions del país. Quan els monàrquics van tornar al poder, el seu cadàver va ser desenterrat, penjat de cadenes i decapitat, i el seu cap exposat durant anys per a escarni públic.
Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Oliver_Cromwell
Per saber-ne més: Programa de Cesar Vidal (Corría el año): Cromwell, el hombre de hierro
Ja hem vist que els intents absolutistes de Carles I van enfrontar-lo amb un parlament dominat per la petita noblesa i la burgesia desencadenant una guerra civil (1640) i l'execució del rei el 1649. El rei i l’alta noblesa serien derrotats pels parlamentaris (1647-1649) i desprès de la dictadura republicana de Cromwell (1649-1658) va restaurar-se la monarquia sota una important retallada del seu poder. El 1660 es va restablir la monarquia i el nou rei, Carles II, que va haver d'acceptar el control del Parlament. El 1679 es va aprovar l'habeas corpus, un text que garantia les llibertats individuals i que impedia al rei qualsevol detenció arbitrària. El 1688, un nou intent absolutista, ara de Jaume II, provocaria el seu destronament. En aquell moment s’oferiria la corona a Guillem d’Orange que regnaria, però no governaria segons els principis de l’Antic Règim i el poder residiria en un parlament dominat per nobles i burgesos, sota l'obligació del rei a jurar la Declaració de Drets (Bill of Rights, 1689), que limitava els poders reials i en sometia algunes de les decisions al Parlament.
Al llarg del segle XVII tota una sèrie de mesures van necessitar les atribucions del Parlament davant el monarca i van establir el principi de la separació de poders. L'elaboració de lleis quedava en mans del Parlament, i el poder judicial era independent del Govern, tot i que el monarca dirigia l'executiu i conservava moltes de les seves atribucions.
Ara bé, tan sols una minoria (grans propietaris agrícoles, burgesos, etc.) tenia dret a votar, els habitants de les colònies no estaven representats al Parlament i l'esclavitud continuava àmpliament acceptada.
Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Oliver_Cromwell
Per saber-ne més: Programa de Cesar Vidal (Corría el año): Cromwell, el hombre de hierro
La monarquia amb drets limitats
Ja hem vist que els intents absolutistes de Carles I van enfrontar-lo amb un parlament dominat per la petita noblesa i la burgesia desencadenant una guerra civil (1640) i l'execució del rei el 1649. El rei i l’alta noblesa serien derrotats pels parlamentaris (1647-1649) i desprès de la dictadura republicana de Cromwell (1649-1658) va restaurar-se la monarquia sota una important retallada del seu poder. El 1660 es va restablir la monarquia i el nou rei, Carles II, que va haver d'acceptar el control del Parlament. El 1679 es va aprovar l'habeas corpus, un text que garantia les llibertats individuals i que impedia al rei qualsevol detenció arbitrària. El 1688, un nou intent absolutista, ara de Jaume II, provocaria el seu destronament. En aquell moment s’oferiria la corona a Guillem d’Orange que regnaria, però no governaria segons els principis de l’Antic Règim i el poder residiria en un parlament dominat per nobles i burgesos, sota l'obligació del rei a jurar la Declaració de Drets (Bill of Rights, 1689), que limitava els poders reials i en sometia algunes de les decisions al Parlament.
Al llarg del segle XVII tota una sèrie de mesures van necessitar les atribucions del Parlament davant el monarca i van establir el principi de la separació de poders. L'elaboració de lleis quedava en mans del Parlament, i el poder judicial era independent del Govern, tot i que el monarca dirigia l'executiu i conservava moltes de les seves atribucions.
Ara bé, tan sols una minoria (grans propietaris agrícoles, burgesos, etc.) tenia dret a votar, els habitants de les colònies no estaven representats al Parlament i l'esclavitud continuava àmpliament acceptada.
Etiquetes de comentaris:
HISTÒRIA D'ANGLATERRA,
HISTÒRIA MODERNA,
SEGLE XVIII: CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
divendres, 14 de setembre del 2018
LA SOLIDARITAT, FONAMENT DEL PROGRÉS HUMÀ: LA HISTÒRIA DE LA GRACE
Camp de refugiats de Mingkaman, Sudan del Sud |
Entrevista al periodista Xavier Aldekoa a Estat de gràcia, a Catalunya Ràdio, el 13 de setembre de 2018
El periodista, Xavier Aldekoa explica la història de la Grace, una nena del Sudan del Sud que, després de perdre-ho tot per culpa de la guerra, va aconseguir fugir a Kènia i convertir-se en la millor alumna de l'escola per complir el seu somni: ser metge. Però fa uns dies les coses es van complicar i, gràcies a la denúncia d'Aldekoa, va sorgir una cadena de solidaritat que fa que la Grace i la seva família cada dia vegin més a prop la carrera de medicina de la noia, que ara té 15 anys.
Etiquetes de comentaris:
ACTUALITAT,
ÀFRICA,
DRETS HUMANS,
JOVES,
TUTORIES
dijous, 13 de setembre del 2018
TEORIA DE L'ART
Etiquetes de comentaris:
ARQUITECTURA,
ESCULTURA,
INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA DE L'ART,
PINTURA
CANÇONS POPULARS-ÈPOCA MEDIEVAL-LÍDIA PUJOL "Els amants de Lilith"
QUÈ EN
SABEU DE L’EDAT MITJANA?
2n Eso
IES. Gelida. 2018-19
Els amants de Lilith. LÍDIA PUJOL
Cançons adaptades de temes populars
LA FILLA DEL REI
El rei tenia tres filles, totes tres com una plata.
El rei s'enamora d'una, Margalida la que em mata.
Quan sa mare sent això la tanca dins una cambra
i li dava per menjar tonyina i carn molt salada.
Ella de set que tenia per la finestra guaitava,
i va veure els seus germans que amb boletes d'or jugaven.
-Oh germans, los meus germans en tothora us deman gràcia
me voleu dar un tassó d'aigua i la glòria us serà dada.
-No la beuràs, traïdora, no la beuràs ,no malvada,
no haguessis volguda de ser de ton pare s'estimada.
Ella de set que tenia llàgrimes de sang plorava
i va veure lo seu pare que amb los seus comtes anava.
Oh pare lo meu pare en tothora us demano gràcia
ma voleu dar un tassó d'aigua i la gloria us serà dada.
Correu comtes, correu patges, aigua a ma filla estimada
que el primer qui serà dalt ma corona haurà guanyada.
Quan foren a dalt los comtes la veren que badeiava
Els àngels li feien llum, la verge la coronava.
Son pare morí i fou sant, sa mare fou condemnada
i ella se'n puja a lo cel pels àngels acompanyada.
El rei s'enamora d'una, Margalida la que em mata.
Quan sa mare sent això la tanca dins una cambra
i li dava per menjar tonyina i carn molt salada.
Ella de set que tenia per la finestra guaitava,
i va veure els seus germans que amb boletes d'or jugaven.
-Oh germans, los meus germans en tothora us deman gràcia
me voleu dar un tassó d'aigua i la glòria us serà dada.
-No la beuràs, traïdora, no la beuràs ,no malvada,
no haguessis volguda de ser de ton pare s'estimada.
Ella de set que tenia llàgrimes de sang plorava
i va veure lo seu pare que amb los seus comtes anava.
Oh pare lo meu pare en tothora us demano gràcia
ma voleu dar un tassó d'aigua i la gloria us serà dada.
Correu comtes, correu patges, aigua a ma filla estimada
que el primer qui serà dalt ma corona haurà guanyada.
Quan foren a dalt los comtes la veren que badeiava
Els àngels li feien llum, la verge la coronava.
Son pare morí i fou sant, sa mare fou condemnada
i ella se'n puja a lo cel pels àngels acompanyada.
Qüestionari
1. Explica l’argument o història que narra la cançó.
2. Quins
elements de la cançó trobaries de l’edat mitjana (personatges, edificis, mentalitat,
manera de pensar, etc) ?
3. Quin
paper tenen els personatges femenins de la història de la cançó (la filla del
rei, la mare i la verge) dels següents
rols ?
- malvada:
- obedient i soferta:
- salvadora:
4.
Per què creus que tenen cada una aquest rol?
CATERINA DE LIÓ
Sota el
pont de Lió una dama hi rentava.
No és una
dama, no. Caterina hi rentava, odó, sota el pont de Lió.
Passaren
tres galants, tots tres la saludaren.
I el més
petit de tots digué: no digueu res a la dama, odó,
Que si
tingués marit seria castigada,
I al cap
d’un ratet la sogra l’ha cridada.
Odó, sota
el pont de Lió.
Valga’m
déu Caterina si ets acabada encara,
No he
acabat ben bé, me’n falta una murada, odó.
No
haguessis xerrat tant l’hauries acabada
Quan casa
seu ha estat al marit ho explicava, odó,
L’agafa
per un braç i en cambra l’ha tancada,
I de
tantes que li’n don per morta l’ha deixada,
Odó, sota
el pont de Lió
Valga’m
déu, Caterina, com n’ets tan delicada,
Per un
copet o dos al llit te n’ets posada, odó,
Alceu-ne
el llençol i després la flassada
i veure si
és copet, copet o garrotada
Ja n’alça
el llençol i després la flassada
I a sota
del llit la sang hi remullava,
Odó, sota
el pont de Lió.
Etiquetes de comentaris:
ART I GÈNERE,
HISTÒRIA DE L' EDAT MITJANA,
HISTÒRIA I GÈNERE,
MÚSICA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)