THE WHITE ALBUM - "Another" . Caminant amb ritme per la vida!

PARAL·LELISMES ENTRE MIGUEL DE CERVANTES I ELS SERVENT. Eren la mateixa persona Miguel de Cervantes i el xixoní Joan Miquel de Servent? L'historiador Bilbeny interpreta que sí.

Suposat retrat de Miguel de Cervantes (font: wikicommon)

Font d'informació: http://www.inh.cat/articles/Paral-lelismes-i-identitats-entre-Miguel-de-Cervantes-i-els-Servent#comments
http://www.inh.cat/articles/Els-origens-catalans-de-Santa-Teresa,-Cervantes-i-Colom,-segons-l%27investigador-Jordi-Bilbeny#comments 

MIGUEL DE CERVANTES	ELS SERVENT
1. Escriu que els seus avantpassats han treballat a la Cort	1. Són a les diverses cancelleries reials de la Monarquia Catalana
2. Hom creu que havia de pertànyer a una nissaga d'escriptors	2. Són notaris, juristes, cancellers, escriptors
3. S'autoanomena "el cigne del Túria"	3. Són a Xixona i València
4. Demana el càrrec de Tresorer de diversos regnes a les Índies i ell exerceix de recaptador d'impostos reial	4. Són tresorers a les cancelleries reials i un d'ells (s. XV) és recaptador del fisc reial
5. Diu que "torna a la Pàtria" en veure la costa catalana del Regne de València. 5.1. Té amics a València; hi imprimeix la 1a ed. coneguda d'El Quixot, en fa grans lloances; la seva mare hi és preparant el seu rescat i el del seu germà; mercaders valencians hi intervenen; el virrei de València en porta les gestions; el Tirant és la millor novel·la del món; València és la ciutat més bonica d'Europa.	5. Nissaga catalana
6. Escriu que la seva família prové "d'un lloc al mig de les muntanyes"	6. Els Servent provenen de Puigcerdà
7. Reconeix que són tres germans	7. A la família dels Servent de Xixona hi va haver 3 germans famosos
8. Les armes dels Cervantes tenen com a senyal parlant un cèrvol	8. El senyal parlant dels Servent és un cèrvol
9. Hi ha uns Servent a Castella, que quan s'hi instal·len se'ls diu Cervantes	9. Als Servent catalans se'ls anomena Cervantes als llibres supervisats
10. Miguel de Cervantes combat a Flandes amb un seu germà	10. Els 3 germans Servent combaten a Flandes
11. Combat a les guerres d'Itàlia i del Nord d'Àfrica	11. També són a les guerres d'Itàlia i a les del Nord d'Àfrica
12. S'ha fet famós al servei del rei Felip II	12. Els tres germans s'han fet famosos a les ordres de Felip II
13. Té un braç esguerrat per culpa d'una ferida militar	13. Tots tres germans han quedat malmesos per culpa d'una explosió
14. S'està a Nàpols i a Sicília. Té amics sicilians.	14. Els Servent són Cancellers a la Cort d'Alfons el Magnànim
15. Té casa a Barcelona	15. Els Servent tenen casa a Barcelona
16. Fa elogis d'En Perot Rocaguinarda, perquè s'oposa als interessos de la Corona espanyola a Catalunya	16. Els juristes catalans s'oposen als interessos uniformitzadors de la Corona espanyola
17. Revoluciona la prosa literària, que trobem plena de girs de cancelleria i catalanades	17. Bartomeu Servent revoluciona la prosa cancelleresca a finals del s. XIV
18. Coneix perfectament els usos i el llenguatge dels mercaders	18. Són mercaders
19. Coneix perfectament els usos de la navegació i el llenguatge nàutic	19. Són navegants i cònsols
20. És un admirador i plagiador d'En Joan Lluís Vives; i En Rafel Vives edita el Quixot en un sol volum a Barcelona	20. Els Servent i els Vives són parents

L'ESTAT SEGUEIX PRIORITZANT L'AVE MENTRE LA LÍNIA DE MERCADERIES, EL CORREDOR MEDITERRANI, ACUMULA RETARDS

Dani Revenga.Actualitzada el 03/02/2015 00:00 Ara.Cat

Fermed ha posat la directa. Aquest organisme, que representa cambres de comerç i sectors econòmics de l’àrea que travessa el corredor mediterrani, ha passat a l’acció elaborant un informe que revela retards en la construcció de la infraestructura, identifica les prioritats i proposa solucions als principals problemes tècnics del projecte. Aquests problemes en gran part són polítics, ja que l’aposta del govern espanyol per l’AVE -aquest 2015 volen construir mil quilòmetres més malgrat l’evidència que és deficitari- en detriment del corredor.

A curt termini, el pla d’acció de Ferrmed planteja que, si els governs espanyol i francès reaccionen i posen fil a l’agulla, el 2017 el corredor mediterrani pot estar operatiu entre Almeria i Torí. Amb aquest salt endavant, s’activaria el tram que es considera l’espina dorsal del corredor: les connexions entre València, Catalunya i el sud de França. En les pròximes setmanes aquest pla es presentarà en diverses reunions d’alt nivell amb els dos governs, entre les quals n’hi ha prevista una amb la ministra de Foment, Ana Pastor. Ferrmed confia a fer valer la seva força -i la de les empreses i els sectors que representa- per aconseguir un canvi d’actitud, especialment del govern espanyol, i una aposta decidida per accelerar les obres.

El corredor mediterrani es veu des dels sectors empresarials, com una infraestructura clau per potenciar les exportacions i els fluxos comercials amb Europa. Aquest eix vertebraria una zona que concentra prop del 45% de la població espanyola, el 50% del PIB, el 55% de la indústria i el 50% de la producció agrícola, però que genera reticències al centre de l'estat.

És un problema de voluntat política

“El corredor mediterrani fa por perquè aïlla Madrid i perquè connecta un territori que concentra la meitat del PIB de l’Estat”. Així sintetitza Joan Amorós, secretari general de Ferrmed, les resistències que aquest projecte ha de vèncer a la capital de l’Estat, malgrat que la Unió Europea el considera prioritari. Tant el govern de Zapatero com l’actual del PP han jugat al gat i la rata amb aquesta infraestructura: suport públic, però poca concreció pressupostària, sense oblidar la reiterada amenaça de rescatar el corredor central, que connectaria Algesires amb Europa passant per Madrid i travessant els Pirineus, una opció que Europa considera inviable. “Hi ha trams amb obres licitades i adjudicades que no han començat. Això és un reflex de la poca voluntat política que desperta el projecte”, diu Amorós, que lamenta que Foment prioritzi “trens d’alta velocitat de passatgers que no serviran per a res”. “Es construeixen infraestructures sense pensar en la rendibilitat, senzillament basant-se en esquemes polítics, en la vella concepció radial de l’Estat”, etziba.

De Barcelona cap al sud, només un 10% construït

L’execució íntegra del corredor mediterrani, fins a Estocolm, és progressiva i està prevista fins al 2030. Però, segons Ferrmed, acumula ja un mínim d’un any i mig de retard. Bona part d’aquesta lentitud es concentra dins l’estat espanyol. La primera dificultat és enllaçar Algesires amb la frontera francesa amb una via d’ample internacional amb doble sentit de circulació i reservada al trànsit de mercaderies. Això, en funció del tram, significa adaptar l’amplada de les vies, construir variants, resoldre els problemes de saturació i de convivència amb el trànsit de passatgers o, directament, construir les vies des de zero. És el que passa a l’extrem sud. Des d’Alacant fins a Algesires està pràcticament tot per fer. Ferrmed estima en un 10% la part del corredor ja construïda al sud de Barcelona. Per això, el lobi exigeix al govern espanyol que acceleri la planificació d’aquests trams i que nomeni un coordinador que impulsi el ritme de concreció dels projectes.

La importància dels estàndards

Una de les lluites de Ferrmed és que el corredor mediterrani es dissenyi seguint uns estàndards tècnics que garanteixin que serà una infraestructura competitiva i que utilitzar-la sortirà a compte a les empreses i als operadors que mouen mercaderies a la zona. Per això és bàsic, per exemple, que els trens que hi circulin puguin tenir, com a mínim, 750 metres de llargada per ser més rendibles (als EUA arriben a tenir fins a tres quilòmetres), que els gàlibs -alçada- dels túnels permetin vagons de cinc metres d’alt i que els desnivells màxims del traçat no superin el 12 per mil. Uns paràmetres que no es respecten en bona part de la xarxa ferroviària europea i dels quals cal persuadir els governs que fan les inversions. Segons Amorós, “tots aquests estàndards s’aconsegueixen amb pressupostos ambiciosos, però no són capricis, són inversions per fer possible que la infraestructura sigui una veritable oportunitat econòmica, amb retorn en forma de creació de riquesa”.

El pastís de les mercaderies asiàtiques

Un altre dels efectes que tindria el corredor mediterrani seria la capacitat d’atracció que exerciria sobre les mercaderies que circulen pel Mediterrani en direcció al centre d’Europa, un pastís molt llaminer que s’estima que creixerà un 65% més d’aquí al 2020. Actualment, els vaixells que vénen de la Xina, el Japó i altres països envolten la Península per acabar desembarcant en ports com Rotterdam, Hamburg o Anvers, una operació en la qual perden tres dies però que han d’assumir perquè els ports del Mediterrani no disposen d’infraestructures de transport competitives per situar les mercaderies al centre d’Europa. El corredor mediterrani capgiraria aquesta situació, ja que permetria que aquestes mercaderies arribessin abans al centre d’Europa descarregant-se en ports com els de Barcelona, Tarragona o València, que hi estarien connectats. Això provocaria un important impacte econòmic, ja que incrementaria el trànsit en aquests ports, però també fomentaria la creació de llocs de treball en activitats logístiques.

Primera gran assignació de finançament europeu

El corredor mediterrani és una de les nou infraestructures ferroviàries considerades prioritàries per la Comissió Europea. Per això, els governs responsables de construir-lo poden optar a obtenir finançament europeu per fer-lo realitat. Els recursos comunitaris poden arribar a cobrir fins a un 30% del cost de la infraestructura. Però cal fer els deures i presentar els projectes a les institucions europees a temps i seguint el procediment establert. Un camp en el qual, a les portes de la primera gran assignació de finançament europeu per al període 2014-2020, el mes que ve, el govern espanyol tindrà una nova oportunitat de fer una declaració d’intencions sobre un projecte que fins ara ha defensat només en les declaracions polítiques.

Font: http://www.ara.cat/tema_del_dia/esvorancs-del-corredor-mediterrani_0_1297070349.html