ENHORABONA, JORDI SAVALL PER LA TEVA PROTESTA CONTRA LA POLÍTICA CULTURAL DEL GOVERN ESPANYOL!

Aquest matí Jordi Savall ha anunciat al Ministeri de Cultura que renunciava al Premio Nacional que li havien concedit ahir en la modalitat d'Interpretació i que estava dotat amb 30.000 euros. Com ha avançat, el músic igualadí ha enviat una carta a José Ignacio Wert comunicant-li que "amb profunda tristesa" no acceptava el guardó.

Aquests són els cinc motius del perquè de la renúncia:

1. "No podria acceptar [el premi] sense trair els meus principis i les meves conviccions més íntimes".

2. Perquè el premi del ministeri de Cultura, "la principal institució de l'estat espanyol responsable del dramàtic desinterès i de la greu incompetència en la defensa i promoció de l'art i dels seus creadors".

3. "¿Podríem imaginar un Museu del Prado en el qual tot el patrimoni antic no fos accessible? Doncs això és el que ocorre amb la música".

4. "No podem permetre que la ignorància i la falta de consciència del valor de la cultura dels responsables de les més altes instàncies del govern d'Espanya erosionin impunement l'ardu treball de tants músics, actors, ballarins, cineastes, escriptors i artistes plàstics".

5. "Espero que aquest sacrifici [la renúncia al premi] sigui comprès com un acte revulsiu en defensa de la dignitat dels artistes i pugui, potser, servir de reflexió per imaginar i construir un futur més esperançat per als nostres joves".

Font:

 http://www.ara.cat/premium/cultura/Jordi_Savall-Premio_Nacional-renuncia-Wert_0_1239476245.html

 http://www.lavanguardia.com/musica/20141030/54418428110/jordi-savall-renuncia-premio-nacional-de-musica.html

ELS 20 MÉS RICS D'ESPANYA TENEN TANTS DINERS COM ELS 14 MILIONS MÉS POBRES

Un informe d'Oxfam Intermón denuncia que 85 persones tenen la mateixa riquesa que la meitat de la població mundial

A l'Estat espanyol, només 3 fortunes acumulen una riquesa que duplica la del 20% de la població més pobra

 

Les vint persones més riques d'Espanya tenen tants diners com el 30% més pobre de la població, això és, uns 14 milions de persones. Si més no, així ho indica l'últim informe anual de l'ONG Oxfam Intermón, on denuncia que l'últim any les vint fortunes més grans han augmentat la seva riquesa en 115.400 milions de dòlars. Més encara. L'1% dels més rics de l'Estat tenen tants diners com el 70% dels ciutadans, i només 3 fortunes acumulen una riquesa que duplica la del 20% de la població més pobra.
El director general d'Oxfam Intermón, José María Vera, considera que Espanya “ha de deixar de ser el segon país més desigual de la Unió Europea” i, per això, “no és suficient amb què l'economia repunti”. I és que, segons ha remarcat, “el creixement econòmic per sí mateix no crea societats més justes”.
L'informe, titulat Iguals: acabem amb la desigualtat extrema. És hora de canviar les regles, que analitza la situació a més de cinquanta països, entre els quals hi ha Espanya, indica que la diferència entre rics i pobres s'ha incrementat a tot el planeta de manera alarmant. Segons les seves dades, des que va començar la crisi s'ha duplicat al món el nombre de persones que acumulen més de 1.000 milions de dòlars. És més, l'ONG denuncia que 85 persones tenen la mateixa riquesa que la meitat de la població mundial.
“Són necessàries polítiques més redistributives que apostin per reduir la desigualtat”, ha afirmat Vera, que ha aprofitat per assegurar que el govern espanyol “va en la direcció contrària”.
Així, l'entitat també indica que la crisi amenaça amb portar la lluita contra la pobresa a nivells de fa dècades i amb generar nivells de desigualtat inèdits, degut al que anomena la “dictadura del mercat”. En aquest sentit, Oxfam Intermón ha denunciat que les lleis es fan a mida dels interessos dels més poderosos.

Darrera actualització ( Dijous, 30 d'octubre del 2014 13:13 )El Punt Avui: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/790768-els-20-mes-rics-despanya-tenen-tants-diners-com-els-14-milions-mes-pobres.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=nacional&utm_source=rss&utm_medium=nacional&utm_campaign=rss&f=El+Punt+Avui

 

CLAM CONTRA LA PENA DE MORT I PER ALS DRETS DE LA DONA A L'IRAN

Les autoritats iranianes executen una dona que va matar l'home que l'havia intentat violar

Reihané Yabari, en una foto cedida per la seva família, durant el judici que organitzacions defensores dels drets humans van considerar poc trannsparent, en el qual va ser condemnada a la forca

Les autoritats judicials iranianes han penjat a la forca aquesta matinada Reihané Yabarí, dona de 26 anys condemnada a mort perquè va matar l'home que, tal i com va assegurar, havia intentat violar-la. La seva mare, la coneguda actriu iraniana Shole Pakravan ho ha confirmat a Efe.

Pakravan temia aquest final tràgic després de les reiterades negatives de la família de la víctima, un metge amb vincles amb el ministeri d'Intel·ligència, de perdonar-la i cancel·lar la pena capital.

A finals de setembre, la jove, que tenia 19 anys en el moment dels fets i portava ja set anys i mig a la presó, va ser traslladada des del centre penitenciari en el qual complia condemna a la presó de Rajaishahr, prop de Teheran, on es realitzen execucions. Aleshores, es van reactivar les campanyes i les crides internacionals per evitar l'execució, que va ser suspesa temporalment.

Organitzacions defensores dels drets humans, com Amnistia Internacional o Human Rights Watch, van demanar anul·lar la sentència al considerar que el judici a Yabarí no va comptar amb les garanties necessàries. La Unió Europea també va instar a les autoritats iranianes a revocar la decisió judicial i celebrar un nou procés.

En aquest últim mes, les autoritats iranianes han mediat sense èxit per aconseguir el perdó per part de la família de la víctima, que s'ha negat a exercir el dret a perdonar que li atorga la llei islàmica de retribució, segons la qual la sang es paga amb sang. “Vull que el dret de la sang del meu pare es cobri el més aviat possible”, va declarar fa dues setmanes Yalal Sarvanndí, fill de la víctima.

Reihané Yabarí va explicar que el metge la va contractar per ajudar-li a decorar la seva oficina, la va portar a un edifici on va intentar violar-la i ella es va defensar amb un petit ganivet amb el qual el va ferir en una espatlla però no el va matar.

Darrera actualització ( Dissabte, 25 d'octubre del 2014 10:41 )

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/789310-les-autoritats-iranianes-executen-una-dona-que-va-matar-lhome-que-lhavia-intentat-violar.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=nacional&utm_source=rss&utm_medium=nacional&utm_campaign=rss&f=El+Punt+Avui

Informació sobre l'aplaçament de la pena de mort durant 10 dies. http://www.univisionsandiego.com/2014/10/01/iran-pospone-la-ejecucion-de-una-joven-condenada-por-matar-a-su-agresor-sexual/

UN CANT A LA TERRA D'ANGELINE LONATOS

5 TÍTOLS ESSENCIALS DE PATRICK MODIANO, EL NOBEL DE LITERATURA D'ENGUANY

Patrick Modiano (Boulogne-Billancourt, 1945) acaba de ser guardonat aquest dijous amb el premi Nobel de literatura 2014. Aquests són els cinc títols clau de la seva trajectòria literària.

1. La seva carrera comença amb una trilogia sobre l' ocupació (1968-1972): 'El lugar de la estrella', 'La ronda nocturna' i 'Los paseos de circunvalación', la primera protagonitzada per un jueu col·laboracionista, la segona per un agent doble i la tercera relata la recerca del pare.

• 

Trilogia de la ocupació, de Modiano

2. 'El carrer de les botigues fosques' (1978) va ser el títol que va consagrar l'autor, la seva sisena novel·la, amb el qual va guanyar el Goncourt. Torna a abordar la recerca del pare -que se li acabava de morir- a través d'un detectiu dels 60 que intenta esbrinar la seva identitat i ha d'investigar sobre l'època d'ocupació. Després vindrien títols com 'Una joventut' (1981), 'Barri perdut' (1984), 'Diumenges d'agost' (1986) i 'La petita joia' (2001) i una gran producció també als 90, tot i que aleshores no es va traduir. 

• 

'Carrer de les botigues fosques' de Modiano

3. 'En el cafè de la joventut perduda' (2008), premi de la revista Lire a la millor novel·la francesa del 2007, va aparèixer després d''Un pedigrí' (2004). Hi descriu el cafè Condé dels anys 60, un paradís de la bohèmia literària i artística on hi fa un compendi d'altres cafès i altres temps. 

• 

'En el cafè de la joventut', de Modiano

4. 'L'horitzó' (2010). Una novel·la amb un protagonista, Jean, que és l'alter ego de l'autor. Rere persecucions i intriga, Modiano fuig d'aquell present habitual en la seva obra i evoca amors que s'extravien, somnis, altres horitzons.

• 

'L'horitzó', de Modiano

5. 'L'herba de les nits' (2012) descriu la recerca d'una dona que l'escriptor va estimar 50 anys enrere. Una novel·la breu, que es recrea en la investigació del passat des de les claus de la novel·la negra. 'Le Monde' en va dir "autoficció poètico-policial del passat".

• 

L'herba de les nits, de Modiano

UN ALTRE GRAN REPTE A ESCÒCIA: La bicicleta de Danny Macaskill

A LA SEVA ILLA NATAL, SKYE, EL PLAER DE LA NATURA: THE RIDGE

Font i informació sobre Isle of Skye: http://en.wikipedia.org/wiki/Skye

A EDIMBURG, UNA ALTRA MANERA DE CONÈIXER LA CIUTAT



 I LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL A SCOTLAND (Dunaskin Iron Works)

EL MERCAT LABORAL EXCLOU LES DONES

La taxa d'atur entre les dones s'ha triplicat a Catalunya en set anys

Molts homes ara troben feina en sectors tradicionalment femenins

Les diferències de sou s'eixamplen tot i tenir el mateix rol

06/10/14 02:00 - BARCELONA - EVA GARCIA PAGÁN aVUI.cat

Feia anys que les dones no tenien tantes dificultats per accedir i mantenir-se en el mercat laboral. La crisi econòmica del 2008 va castigar en un primer moment i amb molta duresa professions tan masculinitzades com les relacionades amb el sector de la construcció i l'immobiliari, però la segona part de la recessió econòmica ha colpejat amb força l'ocupació femenina, i la taxa d'atur entre el 2007 i el 2014 s'ha triplicat, i en alguns trimestres s'ha arribat a quadriplicar. Les últimes dades publicades per l'enquesta de població activa (EPA), indiquen una taxa d'atur femenina a Catalunya del 20,07% –20,35% entre els homes– mentre que el segon trimestre del 2007 se situava en el 6,71% –5,55% entre els homes–. A primera vista, sembla que no hi hagi gaire diferència entre els gèneres, però entre els anys 2007 i 2013 n'han quedat excloses, com a mínim, unes 127.800, segons els registres oficials.“Ja existien dificultats, una sèrie de discriminacions enquistades amb els seus rols familiars, però la crisi les ha accentuat”, explica Raquel Gil, responsable de la secretaria de suport als desocupats del sindicat UGT. “Amb la primera expulsió dels homes del mercat laboral, aquest s'ha tornat menys exquisit des del punt de vista de qui tria i, com que hi ha molta més demanda de feina, s'ocupen homes en treballs tradicionalment femenins, com ara la neteja, l'atenció domiciliària i també en sectors com la formació, perquè es pensa que un home agafarà menys permisos o baixes que una dona”, relata Gil. A això, hi contribueixen declaracions com les de la presidenta del Cercle d'Empresaris, Mónica de Oriol, que prefereix “contractar una dona de menys de 25 anys o de més de 45” perquè hi ha menys possibilitats que quedi embarassada, ja que en cas contrari “seria un problema”.Per tant, moltes dones ja no figuren ni tant sols entre les estadístiques oficials, expulsades del tot d'un sistema que no els reconeix ni els drets ni les necessitats. “Creix de manera important la població inactiva de dones, amb els arguments que marxen de l'activitat per tenir cura dels fills o dels avis de la família, ja que també es redueixen les prestacions de les administracions als serveis assistencials”, explica Alba Garcia, responsable de la Secretaria de la Dona del sindicat CCOO.És una realitat que la població activa de les dones està per sota de la dels homes. Segons recull un document de CCOO, un dels motius que s'argumenta i que justifica aquesta realitat és que la responsabilitat de cura continua sent exercida per les dones.Si observem la taxa d'activitat, que és la referència a la població activa de dones en proporció a la seva població, la diferència en la taxa d'activitat és d'11 punts per sota de la dels homes. És una bretxa que s'ha anat obrint més a mesura que han passat els anys de crisi.Un altre front obert és el salarial. Segons CCOO, la diferència és del 19% en benefici dels homes, i és més accentuada amb els salaris més alts i a partir dels 45 anys. El sindicat explica que un dels motius pels quals dones i homes tenen diferents salaris és pel tipus de jornada, ja que les dones treballen més a temps parcial. Però no és l'únic motiu, perquè la distància més gran es dóna “a la jornada completa, en què les dones cobren una sisena part que els homes”.Això no és cap opinió exclusiva dels sindicats. Un informe de la consultoria ICSA i de l'escola de negocis Eada concloïa al març passat que el 2013 la bretxa salarial entre els alts directius era del 18,6% per qüestions de gènere, un 1,6% més que durant el 2012. Coincidint amb l'opinió de Raquel Gil, de la UGT, la professora d'Eada Aline Masuda assegurava que “la greu crisi econòmica ha fet renéixer models de gestió conservadors, més masculins, tornant a recuperar de nou el control, la rigidesa i la disponibilitat absoluta”, que exclou els patrons femenins o la flexibilitat en les tasques.“Caldria treballar en les polítiques de gestió del temps, i no pas en conciliar, perquè conciliant fem cròniques certes actituds”, recomanava Gil, que es preguntava “quina foto quedarà després de la recuperació? Caldrà repartir bé el treball i potser no tocar sous però sí jornades”. En aquest sentit, la sindicalista reivindica el debat entorn d'una qüestió que en altres països d'Europa ja s'ha resolt. “Si no hi ha feina per a tothom, potser que repartim el treball entre els que som”, diu. És una proposta prou revolucionària quan encara no es tenen solucionades diferències com les de salari entre gèneres. “Caldria garantir l'accés universal al mercat de treball”, sentencia. LES XIFRES127.800dones són les que han estat expulsades del mercat laboral els últims anys a Catalunya, segons estadístiques oficials.20,07per cent
és la taxa d'atur femenina registrada en el segon trimestre del 2014, segons l'INE. Retrocés, a la dècada dels anys 70La desocupació femenina que obliga les dones a ocupar-se de les tasques domèstiques i la cura dels seus familiars evoca altres èpoques.“S'estan aprofitant de la feblesa econòmica per implantar una determinada ideologia”, denuncia Raquel Gil, responsable de la secretaria de suport als desocupats de la UGT. “Sembla que en alguns sectors se'ns digui a les dones que estem tornant allà d'on mai no hauríem d'haver sortit”, es lamenta. De fet, declaracions com les del president de la patronal CEOE, Joan Rosell, en què criticava les estadístiques laborals assegurant que “en els últims anys un milió de mestresses i senyors de la llar –“amas y amos de casa”, en castellà en l'original– s'han apuntat a l'atur per la perspectives de cobrar algun tipus de subsidi”, no hi han ajudat gens. “Potser anys enrere Rossell ja ho pensava, tot això, però no s'hauria atrevit a dir-ho com ara”, sentencia Gil.Darrera actualització ( Dilluns, 6 d'octubre del 2014 02:00 )

Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/783100-el-mercat-laboral-exclou-les-dones.html