*'El pati descobert' és un blog escrit per Marc Guinjoan, Toni Rodon i Marc Sanjaume
Els estudiants representen un col·lectiu amb un pes moderat dins de l'electorat català. Segons dades de l'Idescat, entre universitaris i persones que cursen cicles professionals actualment a Catalunya hi ha 220.000 persones que estudien. En general solen ser joves i pensen força diferent del conjunt dels catalans. Fins avui sabem que el seu vot es caracteritza per un suport menor, en relació al conjunt de catalans, a les dues forces polítiques majoritàries (CiU i PSC) i major a les opcions d'esquerres (ERC, ICV) però també per l'abstenció, que ja resulta endèmica entre els votants de menys edat.
Ara bé, seria un error acabar aquí l'anàlisi atribuint aquestes dinàmiques a casuístiques únicament de caràcter històric. Els universitaris i estudiants de formació professional s'enfronten a les urnes amb una incertesa enorme sobre el seu present i futur immediats. Els augments sense precedents de taxes de matriculació aplicades pel departament que dirigeix Andreu Mas-Colell, del 67% segons l'Observatori del Sistema Universitari (OSU), han posat més obstacles per accedir als estudis superiors, que ja són els més cars de l'Estat. A més a més, la reforma de Bolonya ha establert un calendari acadèmic que fa de molt mal compaginar amb feines a temps parcial o fins i tot de temporada d'estiu, unes feines que amb la crisi econòmica gairebé s'han esvaït.
Pel que fa la formació professional, enguany ha estat el primer curs en què el departament d'Ensenyament, de la consellera Irene Rigau, ha introduït una matrícula als mòduls de formació públics (de 900 a 1.000 euros) en un ensenyament que fins al curs passat era gratuït. Aquest augment de preus no sembla que estigui justificat per la qualitat que s'ofereix si fem cas de la valoració de l'educació a Catalunya, que és molt més baixa que als països del nostre entorn i que a la resta de l'Estat. Per si no n'hi hagués prou, el context econòmic general no fa ser gaire optimistes els estudiants, que a casa nostra se'ls presenta un futur laboral més aviat magre, amb un atur juvenil (de 16 a 24 anys) del 49,4% segons l'Idescat.
No és estrany, doncs, que el càstig a CiU sigui considerable, amb una intenció de vot entre aquest col·lectiu fins a 15 punts per sota que entre el conjunt de catalans, tal com ens mostra el baròmetre d'opinió política del CEO del juliol del 2012. D'altra banda, el suport a la independència entre els estudiants és sòlid (61%) i amb pocs dubtes -l'abstenció dels estudiants seria inferior al 20% en un hipotètic referèndum-. Ara bé, no sembla que sigui CiU qui capitalitza aquest elevat suport a l'estat propi sinó més aviat ERC, SI o fins i tot la CUP.
Ara bé, seria un error acabar aquí l'anàlisi atribuint aquestes dinàmiques a casuístiques únicament de caràcter històric. Els universitaris i estudiants de formació professional s'enfronten a les urnes amb una incertesa enorme sobre el seu present i futur immediats. Els augments sense precedents de taxes de matriculació aplicades pel departament que dirigeix Andreu Mas-Colell, del 67% segons l'Observatori del Sistema Universitari (OSU), han posat més obstacles per accedir als estudis superiors, que ja són els més cars de l'Estat. A més a més, la reforma de Bolonya ha establert un calendari acadèmic que fa de molt mal compaginar amb feines a temps parcial o fins i tot de temporada d'estiu, unes feines que amb la crisi econòmica gairebé s'han esvaït.
Pel que fa la formació professional, enguany ha estat el primer curs en què el departament d'Ensenyament, de la consellera Irene Rigau, ha introduït una matrícula als mòduls de formació públics (de 900 a 1.000 euros) en un ensenyament que fins al curs passat era gratuït. Aquest augment de preus no sembla que estigui justificat per la qualitat que s'ofereix si fem cas de la valoració de l'educació a Catalunya, que és molt més baixa que als països del nostre entorn i que a la resta de l'Estat. Per si no n'hi hagués prou, el context econòmic general no fa ser gaire optimistes els estudiants, que a casa nostra se'ls presenta un futur laboral més aviat magre, amb un atur juvenil (de 16 a 24 anys) del 49,4% segons l'Idescat.
No és estrany, doncs, que el càstig a CiU sigui considerable, amb una intenció de vot entre aquest col·lectiu fins a 15 punts per sota que entre el conjunt de catalans, tal com ens mostra el baròmetre d'opinió política del CEO del juliol del 2012. D'altra banda, el suport a la independència entre els estudiants és sòlid (61%) i amb pocs dubtes -l'abstenció dels estudiants seria inferior al 20% en un hipotètic referèndum-. Ara bé, no sembla que sigui CiU qui capitalitza aquest elevat suport a l'estat propi sinó més aviat ERC, SI o fins i tot la CUP.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada