Hem après la història de l'art plegats, des de l'aula a les obres de veritat per palpar-les, olorar-les, pintar-les, passejar-les, interpretar-les i viure-les tots junts. Amb tot, en resta l'amor en vers la cultura, l'art, la història i el patrimoni de tots.
divendres, 22 de juny del 2018
SORTIDES D'HISTÒRIA DE L'ART 2017-18
Hem après la història de l'art plegats, des de l'aula a les obres de veritat per palpar-les, olorar-les, pintar-les, passejar-les, interpretar-les i viure-les tots junts. Amb tot, en resta l'amor en vers la cultura, l'art, la història i el patrimoni de tots.
dimarts, 19 de juny del 2018
diumenge, 3 de juny del 2018
CONSEQÜÈNCIES DE LA 2a GUERRA MUNDIAL (2) i (3)
2. Pèrdues humanes i morals
2.1. Més de 50 milions de morts, dels quals la meitat corresponien a l'URSS, seguida d'Alemanya i Polònia (veure Víctimes de la Segona Guerra Mundial)
2.2. Destruccions materials
Al final de la guerra, milions de persones s'havien quedat sense casa, l'economia europea s'havia ensorrat i el 70% de la infraestructura industrial europea estava destruïda. El 1947, el secretari d'Estat d'Estats Units, George Marshall va establir un pla, conegut com el Pla Marshall, per a la recuperació econòmica europea. Aquest pla preveia que els EUA destinessin bilions de dòlars per a la reconstrucció d'Europa. Els països ocupats per la Unió Soviètica no van beneficiar-se d'aquest pla.
Alemanya i els altres països de l'Eix van haver de compensar econòmicament els països aliats.
2.3. Desplaçaments de la població
Van ser 30 milions de desplaçats. A la zona de la Silèsia i la Pomerània hi va haver l'emigració a l'estiu del 1945 d'uns 5 milions d'alemanys. Els polonesos es van dedicar a seguir i perseguir els alemanys. En dos anys a la zona de Wroclaw (Polònia) hi va haver 150.000 alemanys obligats a marxar, aquests van ser substituïts per polonesos. Un altre exemple el trobem a Txecoslovàquia, on els alemanys representaven el 22,5% del país. Els estats vencedors van establir les noves fronteres dels estats derrotats. Això va tenir com a resultat que milions de persones es van trobar de cop en territori hostil i van haver d'abandonar les seves cases.
3. Conferències de Pau
3.1. Conferència de Teheran (1943)
Les potències aliades van pactar el desembarcament angloamericà a França (desembarcament de Normandia, etc) per a l'any següent.
3.2. Conferència de Ialta (febrer 1945)
S'hi produí la desnazificació i partició d'Alemanya i Àustria en quatre zones d'ocupació. Es va pactar també una divisió similar de les ciutats de Berlín i Viena, l'organització d'eleccions democràtiques i la creació de l'ONU per garantir la pau. Va significar, doncs, la divisió d'Europa en dues grans zones d'influència: l'americana i la soviètica. Començava la Guerra Freda
3.3. Conferència Postdam (agost 1945)
Es dedicà, acabada la guerra, en la devolució de tots els territoris europeus annexionats per Alemanya, la separació d'Àustria, el desmantellament de la indústria militar i el procés i càstig dels líders nazis.
2.1. Més de 50 milions de morts, dels quals la meitat corresponien a l'URSS, seguida d'Alemanya i Polònia (veure Víctimes de la Segona Guerra Mundial)
2.2. Destruccions materials
Al final de la guerra, milions de persones s'havien quedat sense casa, l'economia europea s'havia ensorrat i el 70% de la infraestructura industrial europea estava destruïda. El 1947, el secretari d'Estat d'Estats Units, George Marshall va establir un pla, conegut com el Pla Marshall, per a la recuperació econòmica europea. Aquest pla preveia que els EUA destinessin bilions de dòlars per a la reconstrucció d'Europa. Els països ocupats per la Unió Soviètica no van beneficiar-se d'aquest pla.
Alemanya i els altres països de l'Eix van haver de compensar econòmicament els països aliats.
2.3. Desplaçaments de la població
Van ser 30 milions de desplaçats. A la zona de la Silèsia i la Pomerània hi va haver l'emigració a l'estiu del 1945 d'uns 5 milions d'alemanys. Els polonesos es van dedicar a seguir i perseguir els alemanys. En dos anys a la zona de Wroclaw (Polònia) hi va haver 150.000 alemanys obligats a marxar, aquests van ser substituïts per polonesos. Un altre exemple el trobem a Txecoslovàquia, on els alemanys representaven el 22,5% del país. Els estats vencedors van establir les noves fronteres dels estats derrotats. Això va tenir com a resultat que milions de persones es van trobar de cop en territori hostil i van haver d'abandonar les seves cases.
3. Conferències de Pau
3.1. Conferència de Teheran (1943)
Les potències aliades van pactar el desembarcament angloamericà a França (desembarcament de Normandia, etc) per a l'any següent.
3.2. Conferència de Ialta (febrer 1945)
S'hi produí la desnazificació i partició d'Alemanya i Àustria en quatre zones d'ocupació. Es va pactar també una divisió similar de les ciutats de Berlín i Viena, l'organització d'eleccions democràtiques i la creació de l'ONU per garantir la pau. Va significar, doncs, la divisió d'Europa en dues grans zones d'influència: l'americana i la soviètica. Començava la Guerra Freda
 |
| Els Tres Grans a la Conferència de Ialta, Winston Churchill, Franklin D. Roosevelt i Ióssif Stalin. |
3.3. Conferència Postdam (agost 1945)
Es dedicà, acabada la guerra, en la devolució de tots els territoris europeus annexionats per Alemanya, la separació d'Àustria, el desmantellament de la indústria militar i el procés i càstig dels líders nazis.
CONSEQÜÈNCIES DE LA 2a GUERRA MUNDIAL (1)
1.Explotació nazi dels països ocupats
1.1. Violència i terror sobre la població
1.1.1. Gestapo
La Geheime Staatspolizei (Policia Secreta de l'Estat) va ser la policia secreta oficial de l'estat a l'Alemanay nazi. Un decret de Hermann Göring la va crear el 23 d'abril de 1933 i inicialment era el Departament 1A de la Policia Secreta Prussiana. En fou el primer cap Rudolf Diels i el 1934 va passar a estar controlada per Heinrich Himmler i la Schutzstaffel (SS). Tenia autoritat per a investigar els casos de traïció, espionatge i sabotatge, a més dels casos d'atacs criminals al Partit Nazi (NSDAP) i a l'Estat. La llei havia estat modificada de manera que les accions de la Gestapo no estaven sotmeses a revisió judicial. Fou la Gestapo qui arrestà al president de la Generalitat Lluís Companys, que fou extraditat a l'Espanya de Franco i afusellat el 15 d'octubre de 1940 per les forces franquistes al fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc de Barcelona.
1.1.2. S.S
La Schutzstaffel ("escamots de protecció", abreujat com SS o
, segons l'estilització rúnica) fou una organització de seguretat del NSDAP el partit nazi. Durant la guerra fou la unitat d'elit i de terror, instrument bàsic per a perpetrar l' Holocaust, el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus i altres pobles entre els anys 1933 i 1945. L'SS va ser la responsable, per tan d'establir i operar els camps de
concentració i els camps d'extermini, en què milions de persones van
morir per maltractaments, explotació, malnutrició, experiments mèdics o
neteja ètnica.
1.1. Violència i terror sobre la població
1.1.1. Gestapo
La Geheime Staatspolizei (Policia Secreta de l'Estat) va ser la policia secreta oficial de l'estat a l'Alemanay nazi. Un decret de Hermann Göring la va crear el 23 d'abril de 1933 i inicialment era el Departament 1A de la Policia Secreta Prussiana. En fou el primer cap Rudolf Diels i el 1934 va passar a estar controlada per Heinrich Himmler i la Schutzstaffel (SS). Tenia autoritat per a investigar els casos de traïció, espionatge i sabotatge, a més dels casos d'atacs criminals al Partit Nazi (NSDAP) i a l'Estat. La llei havia estat modificada de manera que les accions de la Gestapo no estaven sotmeses a revisió judicial. Fou la Gestapo qui arrestà al president de la Generalitat Lluís Companys, que fou extraditat a l'Espanya de Franco i afusellat el 15 d'octubre de 1940 per les forces franquistes al fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc de Barcelona.
 |
| Heinrich Himmler i Hermann Göring el 1934, moment en què la Gestapo queda sota control de la Schutzstaffel , l'organització de seguretat del partit nazi(SS) |
La Schutzstaffel ("escamots de protecció", abreujat com SS o
, segons l'estilització rúnica) fou una organització de seguretat del NSDAP el partit nazi. Durant la guerra fou la unitat d'elit i de terror, instrument bàsic per a perpetrar l' Holocaust, el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus i altres pobles entre els anys 1933 i 1945. L'SS va ser la responsable, per tan d'establir i operar els camps de
concentració i els camps d'extermini, en què milions de persones van
morir per maltractaments, explotació, malnutrició, experiments mèdics o
neteja ètnica. |
| Gueto a Cracòvia l'any 1943, durant el període d'ocupació nazi |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)