divendres, 29 de juliol del 2016

ARA QUE SOM EN PLE ESTIU: REPRESENTAR LA LLUM, LA GRAN FASCINACIÓ DELS ARTISTES



Detall de Las Meninas o La Familia de Felipe IV, Velázquez, 1656

Detall de Las hilanderas o la faula d'Aracne, Velázquez, 1957

La llum és la poesia i la il·lusió de la vida, com en la romàntica Leyenda de Gustavo Adolfo Bécquer, "El rayo de luna", fugissera com l'amor.

Diego Velázquez  aconseguí ser el pintor que millor representà la llum i l'aire de l'Edat Moderna amb dots d'il·lusionista, com ho demostrà amb "Las Meninas", arribant a ser una rara "invenció" sense antecedents ni conseqüents en la història de la pintura.

Noces jueves al Marroc, E.Delacroix, 1839

Pluja,vapor i velocitat. El gran ferrocarril de l'oest, Joseph Tallord William Turner, 1844

Eugène Delacroix, després de conèixer a Anglaterra la pintura lumínica de Turner, realitzà un viatge a Marroc i Algèria que va transformar la seva concepció de la pintura descobrint allí l'enlluernadora llum i color dels seus paisatges, les seves gents, la sensualitat i el misteri, sensacions intenses que es reflectiren en tota la seva obra posterior.

Les roques, Corot, 1828

Per Jean-Baptiste-Corot, pare del plein air, són els efectes lumínics els que confereixen de poesia a la pintura. Mentre que el també naturalista Theodore Rousseau  captava la llum i l'atmosfera com un científic, Corot  preferia iluminar els seus paisatges amb espectaculars contrallums que ho envoltaven tot en una atmosfera poética. En el seu primer i més llarg viatge a Itàlia, entre 1822 i 1825, Corot va descobrir els efectes de la rotunda llum meridional a Roma i els seus voltants i, més encara, a Tívoli i, més al sud, a la vora de Nàpols.

Platja de Portici, Marià Fortuny, 1874

Un altra viatge que influí en la pintura va ser el que Marià Fortuny realitzà el 1860 a Marroc ,per encàrrec de la Diputació de Barcelona per a fer la documentació gràfica de la Guerra d'Àfrica. Allà la seva retina va captar l'exotisme, la llum i els colors d'Orient i ho va traslladar a la tela. A partir d'aquest viatge, que va repetir més endavant, va iniciar la producció orientalista i el seu llenguatge va fer un gir i es va tornar més vigorós i expressiu. En l'etapa final de la seva curta vida, a l'estiu de 1874 pintà a Portici (Nàpols)  cercant el mar i la llum mediterrània, que anticipà ràpidament als impressionistes.

Patio de la Alberca, Santiago Rusiñol, 1895

Santiago Rusiñol va seguir el camí del sud, el 1887, rere les passes de Fortuny en la primera de les cinc estades a Granada. I sobretot en la segona , el 1895, va ser on va anar reveure la llum i el paisatge que l'havien seduït ja abans que les boires parisenques, del seu viatge amb Enric Clarassó i deprés Ramon Casas a París , el 1888 i 1889. Rusiñol va sentir la necessitat de banyar-se i ofegar-se de llum.


El sembrador, Van Gogh, 1888
També  Van Gogh posseí aquest afany per la llum del sud, esperant compartir-lo amb Gauguin a inici de la tardor, després de l'estada durant tot el 1888 a la provença francesa d'Arle. Allí, li hagués agradat a Van Gogh crear un projecte somniat, el de fundar una comunitat d'artistes.


La llista seria llarga per a incloure tots els artistes que s'ha sentit seduïts per la llum i, sobretot, la llum en plenitud i esplendor màxima  del sud. Aquest sud lumínic és el que tan bé descriu el periodista expert en paisatges, Eliseu T. Climent, en la revista de muntanya Vèrtex. La llum que ho descobreix i ho amaga tot amb la seva resplandor.



Bibliografía i webgrafia:

- "Vèrtex", no 264,, Gener i Febrer 2016, Federació d?Entitats Excursionistes de Catalunya, Federació Catalana d'Alpinisme i Escalada.

Fernando Checa en "Velázquez. Obra completa"

Precedents artístics de l'Impressionisme, en aquest mateix bloc

Eugène Delacroix a la Viquipèdia

Jean-Baptiste-Camille Corot. La representación de la luz en la pintura del Museo Thyssen-Bornemisza

Jean-Baptiste_Camille_Corot a la Viquipèdia

Vicent Van Gogh a fons a la Viquipèdia

Paisatges i Escenaris de Santiago Rusiñol, de Vinyet Panyella

Connexions entre Fortuny i Rusiñol



dimarts, 12 de juliol del 2016

L'ALTA MUNTANYA JA ATREIA ELS NOSTRES AVANTPASSATS DE LA PREHISTÒRIA



Podríem dir sense rigor, amb  els ulls i sentiments de la humanitat del segle XXI, que les muntanyes sempre han atret a l'home?  Ja sigui per la seva imponent magestuositat, espiritualitat, revelació de l'home davant de la cruesa de la naturalesa, autenticitat de la vida o per què la muntanya ofereix més del que hom pot creure, l'alta muntanya ha donat refugi a la història.

Un estudi arqueològic, durant 10 anys, de la UB i altres col·laboracions científiques (Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC) i  Centre National de la Recherche Scientifique de França)  al Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici, ha testimoniat vida humana a l'alta muntanya des de fa almenys 10.700 anys.

La majoria dels jaciments identificats, 221, són restes arquitectòniques a l'aire lliure: murs, tancats i possibles estructures d'habitatges, molts dels quals estan interrelacionats formant assentaments complexos. La resta són recers naturals que van ser utilitzats per refugiar-se. Finalment, hi ha un petit conjunt de cercles de pedra que podrien representar monuments funeraris, tot i que de moment no se n'ha excavat cap.

La troballa de 344 vestigis, entre els quals destaquen ganivets de sílex, ceràmiques, restes de fogueres i diverses estructures arquitectòniques de pedra, confirma que "l'alta muntanya no era, en contra del que es creia fins fa poc, un ambient estrany per als humans", comenta a aquest diari Ermengol Gassiot, professor de la UAB i coordinador del projecte. És un resultat conseqüent, afegeix Gassiot, amb el descobriment recent de diverses restes arqueològiques als Alps, la més famosa de les quals és Ötzi, una mòmia trobada el 1991 al Tirol a una alçada superior als 3.000 metres.  Els vestigis es troben principalment als circs glacials i a les valls secundàries del parc, pròxims a rierols, rius o llacs.  L'any 2001, per exemple, no hi havia cap registre arqueològic de la zona estudiada. "La percepció que les zones de muntanya eren simples reserves naturals, poc atractives per als humans, no era correcta", afegeix Gassiot. L'investigador destaca que fins i tot, gràcies a la troballa de minerals, s'ha constatat que les poblacions pirinenques tenien contactes amb altres pobles de les valls de l'Ebre i fins i tot del Roine.

IMPLICACIÓ HUMANA EN LA DESAPARICIÓ DEL BOSC

"La majoria dels registres es localitzen per sobre de l'actual límit superior del bosc, dins o molt a prop de zones de pastura. Aquest fenomen reafirma la vinculació de l'ocupació humana del territori amb les pràctiques ramaderes i, alhora, obre la incògnita sobre quin grau de responsabilitat han tingut els humans en l'existència dels prats a més de 2.200 metres d'altitud", explica Gassiot.

Com detectar les empremtes arqueològiques no és fàcil, els investigadors han rastrejat la superfície del parc dividint-la en transsectes i, complementàriament, "han fet servir sistemes de detecció remota (LIDAR), mapes ortofotogràfics i fotografia aèria. Les dades obtingudes s'han projectat en un Sistema d'Informació Geogràfica del patrimoni arqueològic del parc nacional, que en facilita la gestió i l'anàlisi", destaca la UAB en una nota informativa.

A GRAN ALTITUD

El fet que la majoria de les restes siguin a les zones més elevades ha sorprès els investigadors: 165 es troben entre 2.200 i 2.400 metres d'altitud, una zona que només suposa el 25% del parc. També entre 2.400 i 2.600 metres n'hi ha 69. També destaca el descobriment de 69 jaciments, sovint de grans dimensions, ubicats en tarteres (zones d'acumulació de roques a la base de les muntanyes), un tipus de terreny a priori poc amable per a l'assentament humà.
En total, les dates registrades suggereixen una ocupació humana continuada al territori des de fa uns 10.700 anys. Destaca, però, l'elevada presència de jaciments de finals del Neolític, entre fa 3.400 i 2.300 anys abans de Crist, mentre que en els 2.000 anys posteriors, durant tota l'Edat de Bronze i de Ferro, es constata una reducció important.
La recerca continua per ampliar el nombre i l'extensió de les excavacions. Al mateix temps, els investigadors han ampliat l'estudi de prospecció de superfície al Pirineu aragonès i és molt possible que també ho facin a l'andorrà.

La història és un cercle que esperem que mai es trenqui.

Font: Els humans van ocupar Aigüestortes des de fa almenys 10.000 anys

LES JOVES ESTRELLES DE L'ESCALADA AL ROCÒDROM

divendres, 1 de juliol del 2016

S'HAN PERDUT ELS PRINCIPIS DE SEGURETAT EN LES GUERRES. ON SÓN ELS DRETS HUMANS?



Metges Sense Fronteres i el seu director general, Joan Tubau, denuncien que en els conflictes actuals no es preservin les zones de seguretat i que els inocents en surtin desprotegits. Sembla que la globalització i la crisi económica mundial ho permeti tot: abaixar sous i drets laborals, explotar els treballadors, malmetre el medi ambient, enganyar els ciutadans amb demagògiques i neoliberals promeses d'abaixar impostos, això sí, a costa de lapidar les conquestes socials i l'àmbit públic, però lúltim que es podia esperar és que no es respectés en una guerra, d'interessos econòmics bàsicament, les zones protegides, que des de l'abat Oliva fa 1000 anys amb la preservació d'una Sagrera, s'ha intentat protegir la població civil. Hem de continuar cridant per al respecte dels drets humans!!!