"Un país no mor si surt del sistema financer global"
El ministre d'Exteriors de l'Equador defensa a Barcelona l'opció de plantar cara al deute extern
El canceller equatorià, Ricardo Patiño, va fer una conferència ahir al paranimf de la UB. J.J. GUILLÉN / EFE
El ministre d'Exteriors de l'Equador, Ricardo Patiño (Guayaquil, 1955), va renunciar ahir a l'acompanyament institucional durant la seva visita a Barcelona, i va optar per fotografiar-se al costat d'Ada Colau, la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). El mateix havia fet fa just un any el seu president, Rafael Correa, quan va escapar-se de la Cimera Iberoamericana de Cadis per alabar la tasca de la PAH, veu també de les 10.000 i 15.000 famílies equatorianes afectades per una hipoteca a la qual no poden fer front.
Patiño va reunir-se amb Colau per acordar una "coordinació més àmplia" amb la plataforma perquè arribi on al govern equatorià no li és possible, malgrat que ha posat a disposició dels seus ciutadans assessorament jurídic a l'ambaixada i al consolat.
Però el discurs contra els desnonaments no va ser l'únic que va esgrimir ahir Patiño, que també havia estat ministre d'Economia del seu país. Les desenes de compatriotes que van reunir-se amb ell al matí van acompanyar-lo després -amb samarretes de la PAH i banderes equatorianes- al paranimf de la Universitat de Barcelona per exposar una de les "decisions més importants que ha pres el govern de Correa": plantar cara al deute extern.
Durant una conferència plena de referències a líders sud-americans i interrompuda cada 10 minuts per aplaudiments, Patiño va repassar tots els passos que va fer l'Equador el 2007 per "expulsar" les delegacions del Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial.
Paral·lelismes amb Espanya
No li va caldre ser explícit perquè s'entenguessin els paral·lelismes amb la situació d'Espanya. I el rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, es va encarregar de recordar el context en què es va fer una reforma constitucional exprés per fer del límit de dèficit una prioritat.
"Hi ha gent que té por de quedar-se fora del sistema financer internacional, perquè creuen que si no hi ets et mors, però nosaltres hem demostrat que no", va etzibar el canceller, que el gener del 2007 va ser l'encarregat de dir a l'FMI -en una reunió que va recordar amb tota mena de detalls- que "sortissin per la porta i no tornessin mai més".
Des de llavors, el PIB de l'Equador ha crescut de manera sostinguda entre un 4% i 5% anual. "S'ha impedit que institucions com el Banc Mundial o l'FMI seguissin dictant com es feien les polítiques públiques d'un estat sobirà", va afegir.
De fet, l'Equador ha passat de destinar el 2006 el 24% del seu pressupost a pagar el deute públic, a només el 4% el 2008, va assegurar Patiño. Un dels passos que va fer el govern va ser prendre l'autonomia al banc central del país i va crear un banc vinculat al fons de la Seguretat Social que dóna "crèdits hipotecaris ben donats". "Era absurd tenir els recursos dels equatorians finançant el Primer Món mentre els equatorians havien de demanar crèdits per fer inversions", va opinar.
Patiño va posar èmfasi en els "nous vents que bufen a l'Amèrica Llatina, que han de ser entesos per la societat mundial", però va reconèixer que si "ja és difícil fer una revolució interior, més ho és encara quan hi ha pressions internacionals a les quals cal enfrontar-se".
Patiño va reunir-se amb Colau per acordar una "coordinació més àmplia" amb la plataforma perquè arribi on al govern equatorià no li és possible, malgrat que ha posat a disposició dels seus ciutadans assessorament jurídic a l'ambaixada i al consolat.
Però el discurs contra els desnonaments no va ser l'únic que va esgrimir ahir Patiño, que també havia estat ministre d'Economia del seu país. Les desenes de compatriotes que van reunir-se amb ell al matí van acompanyar-lo després -amb samarretes de la PAH i banderes equatorianes- al paranimf de la Universitat de Barcelona per exposar una de les "decisions més importants que ha pres el govern de Correa": plantar cara al deute extern.
Durant una conferència plena de referències a líders sud-americans i interrompuda cada 10 minuts per aplaudiments, Patiño va repassar tots els passos que va fer l'Equador el 2007 per "expulsar" les delegacions del Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial.
Paral·lelismes amb Espanya
No li va caldre ser explícit perquè s'entenguessin els paral·lelismes amb la situació d'Espanya. I el rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, es va encarregar de recordar el context en què es va fer una reforma constitucional exprés per fer del límit de dèficit una prioritat.
"Hi ha gent que té por de quedar-se fora del sistema financer internacional, perquè creuen que si no hi ets et mors, però nosaltres hem demostrat que no", va etzibar el canceller, que el gener del 2007 va ser l'encarregat de dir a l'FMI -en una reunió que va recordar amb tota mena de detalls- que "sortissin per la porta i no tornessin mai més".
Des de llavors, el PIB de l'Equador ha crescut de manera sostinguda entre un 4% i 5% anual. "S'ha impedit que institucions com el Banc Mundial o l'FMI seguissin dictant com es feien les polítiques públiques d'un estat sobirà", va afegir.
De fet, l'Equador ha passat de destinar el 2006 el 24% del seu pressupost a pagar el deute públic, a només el 4% el 2008, va assegurar Patiño. Un dels passos que va fer el govern va ser prendre l'autonomia al banc central del país i va crear un banc vinculat al fons de la Seguretat Social que dóna "crèdits hipotecaris ben donats". "Era absurd tenir els recursos dels equatorians finançant el Primer Món mentre els equatorians havien de demanar crèdits per fer inversions", va opinar.
Patiño va posar èmfasi en els "nous vents que bufen a l'Amèrica Llatina, que han de ser entesos per la societat mundial", però va reconèixer que si "ja és difícil fer una revolució interior, més ho és encara quan hi ha pressions internacionals a les quals cal enfrontar-se".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada