En la tercera visita a Barcelona, l'arquebisbe ortodox de Jerusalem no es mossega la llengua. El to pausat no amaga la vehemència de les paraules, que són tot un exemple de les contradiccions que viu el Pròxim Orient. Avui participa en les jornades culturals Palestina a la Mediterrània , organitzades pel Centre Euro Àrab de Catalunya.
Vostè defensa que com a cristià ha de prendre part en el conflicte al costat del poble palestí.
Com a arquebisbe cristià no puc oblidar els patiments del meu poble palestí, al qual pertanyem tant cristians com musulmans. Tenim l'obligació de lluitar pel seu dret a la independència, contra l'ocupació i contra les pràctiques racistes que pateixen els palestins. La nostra feina no s'acaba als murs de l'església: si volem ser bons cristians i seguir l'Evangeli hem d'ajudar el poble palestí.
Fa uns dies el president de la Generalitat va visitar Israel i el va posar com a model per al poble català.
El president de Catalunya és ben lliure de tenir les postures polítiques que vulgui, però esperem d'ell i de tots els responsables polítics del món que s'acostin a la realitat del poble palestí. Que visiti la franja de Gaza assetjada, els camps de refugiats, el mur racista construït per Israel en els territoris ocupats. I espero de tots els que es diuen amics d'Israel que tinguin el coratge de dir-li que ha d'acabar amb l'ocupació de la terra palestina i fer caure aquest mur, com va caure el de Berlín. Tothom que tingui consciència ha de reconèixer el patiment del poble palestí i fer prioritaris no només els interessos econòmics o polítics, sinó també els valors humans. I qui no vol veure el patiment del poble palestí té un problema moral, que és més greu que un problema polític.
 |
Jo no he perdut ni un sol dia l'esperança d'assolir la pau. La meva visió de la pau no és la de dos estats: un per als jueus i l'altre per als palestins. Jo crec que la pau ha de passar per un sol estat on tots puguem viure junts. Hem de viure plegats en un estat democràtic i civil, però això passa per reconèixer el dret al retorn a casa seva dels refugiats palestins. No tinc cap problema a conviure amb els jueus, però no amb les colònies que ocupen la terra palestina. La solució és un sol estat on convisquin les tres grans religions monoteistes i que sigui un exemple al món de civilitat i democràcia.
¿L'amoïna que cada dia hi hagi menys cristians a Terra Santa?
La desaparició de la presència cristiana al Pròxim Orient seria una catàstrofe. Quan caminava per Barcelona i veia els llums de Nadal, m'enrecordava que aquest home de qui celebreu el naixement era palestí. No es pot oblidar que Palestina és el bressol del cristianisme. I hem de preservar la presència cristiana a tot el món àrab: avui només hi ha un 1% de cristians a Palestina, mig milió de cristians han hagut de fugir de Síria, a l'Iraq són un milió els que han marxat en els últims deu anys... I a Egipte tenim el mateix problema. Abans no volíem parlar de persecució, però hem de reconèixer que és un fet. I és el resultat de la violència de grups extremistes, no dels musulmans: les accions violentes van contra l'islam i aquests grups també ataquen els musulmans que no hi estan d'acord. Per això defensem que al Pròxim Orient no hi hagi estats religiosos: ni jueus, ni musulmans, ni cristians. Hi ha d'haver estats que respectin la llibertat de consciència i els drets humans. Rebutgem qualsevol violència en nom de la religió.
I el règim de Baixar al-Assad o la junta militar d'Egipte, que diuen que combaten aquests extremismes, ¿protegiran els cristians?
Són els pobles àrabs els que han de decidir el seu futur i qui ha de governar. Però espero que estigui qui estigui al poder respecti els drets humans, les llibertats, la democràcia i la vida. Tots els sirians han de decidir el seu futur, i per això nosaltres cridem totes les parts a seure a negociar, perquè el país és de tots. Les reivindicacions de més democràcia del poble sirià són justes, però el que estem veient avui, amb tanta violència, destrucció i divisió sectària, no té res a veure amb aquella lluita. Hi ha terroristes vinguts de l'estranger que lluiten a Síria per crear un califat. El president Al-Assad ha dit que està disposat al diàleg i representants de l'oposició també ho han acceptat. Les urnes han de decidir qui governa Síria. Reso pels dos bisbes ortodoxos segrestats a Alep quan estaven en missió humanitària i demano al govern turc, que sap el camí, que faci tot el que pugui per alliberar-los.
Vladímir Putin ha visitat el Papa. Com valora el seu paper a Síria?
Rússia, històricament amiga dels pobles àrabs, ha jugat un paper molt important. No sóc innocent i sé que Moscou té interessos a Síria, com els EUA, però ha jugat un paper important per obrir un diàleg. I m'alegro de qualsevol acostament entre l'Església ortodoxa i la catòlica: a l'abril el papa Francesc i el patriarca Bartomeu de Constantinoble tindran una reunió històrica a Jerusalem pel 50è aniversari de la primera trobada entre Pau VI i el patriarca Atenàgores.
Com valora l'acord amb l'Iran?
Estic molt content, perquè el diàleg i l'entesa són molt millors que el conflicte. Espero que l'Iran pugui contribuir també a resoldre els conflictes de Palestina i de Síria.
