dimarts, 22 de maig del 2018
EL CAMÍ CAP AL GENOCIDI NAZI
Transcripció del documental i recursos de l'United States Holocaust Memorial Museum
El coratge de salvar durant l’Holocaust. Grup de treball Exili, Deportació i Holocaust. Bon context històric
La dramàtica travesia del St. Louis
El fotògraf Francesc Boix i les seves fotos al judici de Nuremberg
Perseguits i salvats. Camins de nit i boira. Traspassant els Pirineus per a embarcar a Barcelona cap a l'exili
Testimonis que es retroben
dijous, 17 de maig del 2018
dimarts, 15 de maig del 2018
DESENTERRANT el Mestre Antoni Benaiges
El treball conjunt del periodista Francesc Escribano, del fotògraf Srgi Bernal, de la historiadora Queral Solé i de l'antropòleg Francisco Ferándiz ha permès recuperar la colpidora historia d'un mestre català de la República afusellat a Burgos a l'inici de la guerra civil.
El gener de 1936 l'Escola Nacional Mixta de Bañuelos de
Bureba (Burgos) publicava un quadern especial titulat
"El Mar. La Visión de unos niños que no lo han visto nunca".
Aquella publicació era la invitació del mestre per a que
aquells nens veiessin per primera vegada el mar, aquella
promesa l'estiu de 1936 quedà truncada per una bala.
Curs escolar 1934-35. Se li assigna al jove mestre català Antoni Benaiges l'escola rural de Bañuelos de Bureba, un petit llogarret de la província de Burgos. L'Antoni té un objectiu a assolir: Ensenyar als nens a llegir i a escriure educant-los en llibertat. Que l'escola sigui la casa dels nens. També té un mètode senzill per fer-ho: la tècnica Freinet, basada en l'ús de la impremta escolar, que el mestre Antoni decideix posar a disposició de la lliure fantasia dels nens del poble. Els quaderns redactats pels alumnes d'aquell perdut llogarret viatjaran a escoles de França, Mèxic, Argentina, Cuba i viles i ciutats de la península gràcies a l'ntercanvi entre escoles freinetianes. El mestre en canvi acabarà afusellat i enterrat en una fossa comuna en els primers dies de la guerra civil. Setanta cinc anys després d'aquell assassinat, el relat d'una utopia truncada per la dictadura es recupera a peu de fossa tenint com a testimoni un fotògraf. Aquest projecte és un acte de memòria i dignificació d'un mestre. Una història que ha estat a punt de perdre's per sempre, una vida recuperada a peu de fossa, al límit de l'oblit. Un homenatge als mestres republicans assassinats i depurats i als mestres d'avui maltractats per les retallades i les imposicions polítiques.
El gener de 1936 l'Escola Nacional Mixta de Bañuelos de
Bureba (Burgos) publicava un quadern especial titulat
"El Mar. La Visión de unos niños que no lo han visto nunca".
Aquella publicació era la invitació del mestre per a que
aquells nens veiessin per primera vegada el mar, aquella
promesa l'estiu de 1936 quedà truncada per una bala.
Curs escolar 1934-35. Se li assigna al jove mestre català Antoni Benaiges l'escola rural de Bañuelos de Bureba, un petit llogarret de la província de Burgos. L'Antoni té un objectiu a assolir: Ensenyar als nens a llegir i a escriure educant-los en llibertat. Que l'escola sigui la casa dels nens. També té un mètode senzill per fer-ho: la tècnica Freinet, basada en l'ús de la impremta escolar, que el mestre Antoni decideix posar a disposició de la lliure fantasia dels nens del poble. Els quaderns redactats pels alumnes d'aquell perdut llogarret viatjaran a escoles de França, Mèxic, Argentina, Cuba i viles i ciutats de la península gràcies a l'ntercanvi entre escoles freinetianes. El mestre en canvi acabarà afusellat i enterrat en una fossa comuna en els primers dies de la guerra civil. Setanta cinc anys després d'aquell assassinat, el relat d'una utopia truncada per la dictadura es recupera a peu de fossa tenint com a testimoni un fotògraf. Aquest projecte és un acte de memòria i dignificació d'un mestre. Una història que ha estat a punt de perdre's per sempre, una vida recuperada a peu de fossa, al límit de l'oblit. Un homenatge als mestres republicans assassinats i depurats i als mestres d'avui maltractats per les retallades i les imposicions polítiques.
CATALUNYA MÀRTIR (1938) (1/3) El film sobre els bombardejos a Catalunya, premonitori per a Europa
"No vull menystenir la severitat del càstig
que cau damunt nostre, però confio que
els nostres ciutadans seran capaços de resistir com va fer-ho el valent poble de Barcelona"
Winston Churchill, 18 de juny de 1940
L'any 1938, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat, dirigit per Jaume Miravitlles, va denunciar en un film, davant de França i el món, la trágica devastació que estaven provocant els bombardejos a Catalunya. Le martyre de la Catalogne és un document brutal de la mataça contra la población civil a la reraguarda. Els càmeres van recorrer el país, Barcelona, Granollers, Badalona, Lleida, etc.
Les imatges són imressionants, commovedores, un document històric excepcional. I no només pel que estaba passant aquí, sinó perquè per als europeus havien de ser premonitoris del terror que se'ls acostava. Les imatges tenen la voluntat de captar aquell terror i denunciar-lo, però, a la vegada, expressen una desolació més íntima , més profunda: aquell home que recull els seus papers entre les runes, gent espectral entre els edificis enderrocats, una nina mig sepultada, aquell nen que aixeca somrient el puny en el refugi del metro... Les imatges parlen per sí soles. Aquest documental és un crit sord, angoixant, com el quadre de El Guernica. Un toc d'atenció al món. El text en off, de Miravitlles, és molt interessant. Primer, l'elogi del poble català, del seu carácter ardent i apassionat. Després la denuncia de les matances, sense evitar imatges de cadàvers, xifres de morts, ferits i bombes.
En el transfons , una apel·lació als demòcrates francesos, als sectors menys compromesos amb la República, els més centristes, els més catòlics. És significativa la comparança de les bombes caigudes sobre la catedral de Barcelona, amb les destrosses dels obusos alemanys a la catedral de Rennes, i les imatges de les escoles Franceses bombardejades. O la frase final, carregada de sentit: els cementiris sota la lluna. Una evident al·lusió a Les grandes cimitières sous la lune, l'obra de l'escriptor catòlic francés Georges Bernanos, que, aquell any, va esfereir l'opinió pública francesa per la denuncia que hi feia de les massacres dutes a terme pels franquistes i falangistes a Mallorca.
Xavier Montanyà
Periodista i autor de documentals per a televisió
Crítica Sàpiens Monogràfic especial Catalunta sota les bombes
Suplement de la Revista Sàpiens no 65
que cau damunt nostre, però confio que
els nostres ciutadans seran capaços de resistir com va fer-ho el valent poble de Barcelona"
Winston Churchill, 18 de juny de 1940
L'any 1938, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat, dirigit per Jaume Miravitlles, va denunciar en un film, davant de França i el món, la trágica devastació que estaven provocant els bombardejos a Catalunya. Le martyre de la Catalogne és un document brutal de la mataça contra la población civil a la reraguarda. Els càmeres van recorrer el país, Barcelona, Granollers, Badalona, Lleida, etc.
Les imatges són imressionants, commovedores, un document històric excepcional. I no només pel que estaba passant aquí, sinó perquè per als europeus havien de ser premonitoris del terror que se'ls acostava. Les imatges tenen la voluntat de captar aquell terror i denunciar-lo, però, a la vegada, expressen una desolació més íntima , més profunda: aquell home que recull els seus papers entre les runes, gent espectral entre els edificis enderrocats, una nina mig sepultada, aquell nen que aixeca somrient el puny en el refugi del metro... Les imatges parlen per sí soles. Aquest documental és un crit sord, angoixant, com el quadre de El Guernica. Un toc d'atenció al món. El text en off, de Miravitlles, és molt interessant. Primer, l'elogi del poble català, del seu carácter ardent i apassionat. Després la denuncia de les matances, sense evitar imatges de cadàvers, xifres de morts, ferits i bombes.
En el transfons , una apel·lació als demòcrates francesos, als sectors menys compromesos amb la República, els més centristes, els més catòlics. És significativa la comparança de les bombes caigudes sobre la catedral de Barcelona, amb les destrosses dels obusos alemanys a la catedral de Rennes, i les imatges de les escoles Franceses bombardejades. O la frase final, carregada de sentit: els cementiris sota la lluna. Una evident al·lusió a Les grandes cimitières sous la lune, l'obra de l'escriptor catòlic francés Georges Bernanos, que, aquell any, va esfereir l'opinió pública francesa per la denuncia que hi feia de les massacres dutes a terme pels franquistes i falangistes a Mallorca.
Xavier Montanyà
Periodista i autor de documentals per a televisió
Crítica Sàpiens Monogràfic especial Catalunta sota les bombes
Suplement de la Revista Sàpiens no 65
Subscriure's a:
Missatges (Atom)